Terremot de Illapel de 1971
El terremot de Illapel de 1971[1] o terremot de la Ligua de 1971[2] va ser un moviment sísmic ocorregut a les 23:04 (hora local) del dijous 8 de juliol de 1971 en les rodalies de La Ligua, en l'actual regió de Valparaíso, Chile. El terremot va ocórrer el mateix dia que es commemoraven 241 anys del megaterremoto de Valparaíso de 1730.
Descripció
[editar | editar còdic]Va ser percebut des d'Antofagasta fins a Valdivia i va afectar a les llavors províncies de Coquimbo, Valparaíso, Aconcagua i Santiago.[3] Les ciutats més afectades varen ser Valparaíso, Els Vilos, Salamanca, Combarbalá, La Ligua i Illapel; el nivell dels danys en esta última va fer que la localitat es convertira en el rostre de la catàstrofe, donant-li nomene el terremot.[2]
El sisme va afectar principalment a les vivendes, degut a que el material de construcció més usat en la zona central de Chile era l'atobó. En la ciutat de Petorca, d'un total de 400 cases només es varen mantindre en peu 10, totes de fusta. En Salamanca, cap casa va resistir el moviment. Les localitats de Quillota, Llay-Llay, La Calera, Els Vages, totes en la llavors província de Valparaíso, varen presentar solsides en més del 50 o 60% de les seues vivendes i edificis.[2]
En Valparaíso, el sisme va ser denominat per la prensa local com el més violent terremot ocorregut des de 1906.[2] Edificis públics i hospitals varen colapsar i també es varen produir alguns incendis, com aquell de la planta de ENAP. La cúpula de catedral de Valparaíso es va derrocar. Lo mateix va succeir en el cine-teatre Imperi, el sostre del qual va caure sobre el públic en resultats fatals.[4]
El president Salvador Dellà es va dirigir per cadena radial al país demanant calma. Va aplegar a la zona afectada al sendemà del sisme i va decretar el lloc com a «zona de catàstrofe» i després com «zona d'emergència» i va nomenar com a cap de zona al general Augusto Pinochet.
Producte de la catàstrofe es va dictar la Llei N°17.564,[5] que va modificar la institucionalidad vigent en matèria d'emergències, i que va crear els comités comunals d'emergència. Posteriorment, en 1974, va ser creada l'Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior (Onemi).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sismes Importants i/o Destructius (1570 a la data)». Centre Sismológico Nacional.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Archive Desastre | 1971: el cridat terremot de la Ligua» (en és). archivodesastre. Consultat el 17 de maig de 2020.
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «Biblioteca del Congrés Nacional | Llei Chile» (en és). www.bcn.cl/leychile. Consultat el 2023-04-05.
- ↑ «Terremot del 8 de juliol de 1971: Una experiència de reconstrucció i reactivació despuix de la catàstrofe». www.uchile.cl. Consultat el 2023-04-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Illapel de 1971» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.