Terremot de Constantinopla de 1509
El terremot de Constantinopla de 1509 o històricament el 'Dia del Juí Menor' va ocórrer en la mar de Mármara el 10 de setembre de 1509 al voltant de les 22:00. El terremot va tindre una magnitut estimada de 7,2 en l'escala de magnitut d'ona superficial. Un tsunami i quarantacinc dies de rèpliques varen seguir al terremot. El número de morts d'este terremot és poc conegut, en estimacions en el ranc de 1000 a 13.000.
Fondo
[editar | editar còdic]El mar de Mármara és una conca de separació formada en una curva de lliberació en la falla de Anatolia del Nort, una falla d'esmonyida lateral dret. Esta zona local d'extensió ocorre a on este llímit de transformació entre la placa de Anatolia i la placa euroasiàtica alvança cap al nort a l'oest d'Izmit des de la falla de Izmit fins a la Falla de Ganos. El patró de falles dins de la conca de la mar de Mármara és complex, pero prop d'Estambul hi ha un sol segment de falla principal en una curva pronunciada. Cap a l'oest, la falla té una tendència oest-este i és de tipo d'esmonyida pura. Cap a l'est, la falla té una orientació noroest-surest i mostra evidència de moviment tant normal com d'esmonyida. El moviment en esta falla, que llimita en la conca de Çınarcık, va ser la causa més provable de l'event de 1509.
Danys
[editar | editar còdic]L'àrea de dany significatiu es va estendre des de Çorlu en l'oest fins a Izmit en l'est. Galata i Büyükçekmece també varen sofrir greus danys. En Constantinopla, 109 mesquites varen ser completament destruïdes, mentres que la majoria de les que varen quedar en peu varen sofrir danys en els seus minarets. Mentres es varen derrocar 1070 cases, 49 torres a lo llarc de les muralles de Constantinopla també es varen derrocar o varen sofrir danys. La mesquita Bayezid II recent construïda va resultar greument danyada; la cúpula principal va ser destruïda i un minaret es va derrocar. La mesquita de Fatih va sofrir danys en els seus quatre grans columnes i la cúpula es va partir. El terremot també va danyar la Fortalea Rumeli, la Fortalea Anadolu, el Castell Yoros en Anadolu Kavağı i la Torre de la Donzella.[1] La Gran Mesquita d'Hagia Sophia va sobreviure casi ilesa, encara que un minaret es va derrocar. Dins de la mesquita, l'algeps que havia segut utilisat per a cobrir els mosaics bizantins dins de la cúpula es va desprendre, revelant les imàgens cristianes.
El número de morts i ferits és difícil d'estimar, en diferents fonts donant contes que varien de 1000 a 13 000. Es creu que alguns membres de la dinastia otomana varen morir en este terremot. Les rèpliques varen continuar durant 45 dies despuix del terremot i la gent no va poder retornar a les seues llars durant dos mesos.[1] Els turcs otomans varen sentir que havia aplegat el dia del juí final. De fet, el terremot va ser tan destructiu per a Constantinopla que els historiadors es varen referir a ell com "Kıyamet-i Sugra" o "Menut Dia del Juí Final".[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «A glimpse of doom: Istanbul's earthquakes in history» (en en). Daily Sabah. Consultat el 2023-03-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Constantinopla de 1509» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.