Anar al contingut

Terremot de Aiquile de 1998

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terremot de Aiquile de 1998

El Terremot de Aiquile de 1998 va ser un sisme registrat el 22 de maig de 1998 a les 00:40 hores. El seu epicentre es va localisar en el centre de Bolívia a 150 quilómetros km de la ciutat de Cochabamba,[1] i a 35 km de profunditat.[2] El terremot és considerat el pijor terremot de el XX de Bolívia.[3]

El sinistre que va tindre una magnitut de 6,6 graus en l'escala de Richter va deixar 124 persones fallides. Les localitats més afectades varen ser Totora i Aiquile, encara que els danys es varen registrar en tres províncies del departament de Cochabamba al centre de Bolívia: Campero, Carrasco i Mizque.[4] Aiquile i Totora varen sofrir la solsida del 80% de les vivendes.[5][6] El número de damnificats va alcançar les 15.000 persones. El 23 de maig es va declarar duel nacional de tres dies pel desastre.[7]

En maig de 2023 es va realisar una recapitulació a 25 anys del terremot. En diversos treballs periodístics es va recordar que la comunitat internacional es va solidarisar en els damnificats, no obstant la cooperació no va aplegar als pobladors dels llocs afectats, ni a les seues comunitats.[8]

Gestió de l'event

[editar | editar còdic]

Durant la gestió de l'event varen existir moltes irregularitats i des de llavors es varen realisar investigacions per a clarificar el rol d'institucions com la Prefectura del Departament de Cochabamba, el Ministeri de Defensa i la de Direcció de defensa civil.[9]


Es varen establir a lo manco 21 processos penals, civils i administratius per a l'esclariment de les irregularitats identificades.[8][10]

Investigacions i processos

[editar | editar còdic]

Despuix d'en event es varen iniciar a lo manco dèu processos d'investigació i a lo llarc de l'història es varen identificar diferents tipos d'irregularitats que varen desviar o varen comprometre l'integritat dels fondos destinats a la població, entre ells: Fondos entregats per les dames nipones a l'embaixador de Bolívia en Japó, donació del banc Interamericano de Desenroll, fondos donados per: Àustria, Alemània, Bèlgica, China, Canadà, Dinamarca, Espanya, França, Anglaterra i Itàlia, aixina com donacions de l'Organisació Mundial de la Salut i l'Organisació Panamericana de la Salut, es va estimar en casi 6 millons de dólars les donacions econòmiques sobre seu destí no es conta en documentació de respal.[9]

Adicionalment donacions de materials i aliments varen tindre un maneig que no va ser clar, eficient o suficient per als danys que va enfrontar la població.[9]

També es va apuntar que varen existir actes de corrupció comesos per funcionaris i militars, del govern d'Hugo Banzer Suárez els qui s'haurien apropiat dels aliments, medicaments i inclús varen utilisar 2.9 millons de dólars per a la compra en sobreprecio d'un avió Beechcraft 1900 a mig us i l'utilitat del qual per a la gestió del desastre va ser qüestionada, estos events en el seu moment varen suscitar indignació generalisada en la població.[11][12] Despuix de l'identificació del fet l'avió va ser venut i els fondos destinats als tres municipis afectats.[13]

El ministre de defensa de Banzer, Fernando Kieffer, va fallir durant el juí per corrupció, en el que li'l va acusar de dany a l'Estat per un total de 7 millons de dólars.[14]

Autogestió i cultura

[editar | editar còdic]

Aiquile, Mizque i Totora varen reconstruir els seus municipis i varen reprendre manifestacions culturals populars per a promoure el moviment econòmic. D'esta forma, danses tradicionals, festivitats i expressions artístiques varen permetre la reconstitució del teixit social. Iniciatives com el Festival Nacional del Charango en Aiquile i el Festipiano en Totora varen nàixer d'esta necessitat.[11]

Paralelament les autoritats locals varen continuar realisant reclamacions per a que els fondos recaptats i donados per a mitigar les conseqüències del sisme, en diferents resultats per a cada fondo o donació.[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «EL PAIS DIGITAL - INTERNACIONAL». www1.udel.edu. Consultat el 2025-06-16.
  2. (2000) Cròniques de Desastres - Terremot de Aiquile – Cochabamba (Bolívia) (PDFPDF), Organisació Panamericana de la Salut, p. 23. ISBN 9978-41-368-5.
  3. «La Raó Digital Bolívia» (en és). La Raó. Consultat el 2025-06-16.
  4. «22 anys del terremot de Aiquile: Imàgens inèdites del seisme més poderós de l'història de Bolívia» (en en-us). Periodisme de mig ambient i turisme de Bolívia. Consultat el 2025-06-16.
  5. «[1]». Consultat el 2025-06-16.
  6. «[2]». Consultat el 2025-06-16 (en és).
  7. «Ya hi ha 100 morts en Bolívia i advertixen sobre atres sismes» (en és). Clarín. Consultat el 2025-06-16.
  8. 8,0 8,1 «Onze anys d'impunitat despuix de terremot que va assolar al Con Sur» (en és). Opinió Bolívia. Consultat el 2025-06-16.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «desviar-10-millons-dolares-ajuda-internacional Es varen desviar 10 millons de dólars d'ajuda internacional» (en és). Els Temps. Consultat el 2025-06-16.
  10. «21 juïns pendents a 11 anys del sisme de Aiquile» (en és). Els Temps. Consultat el 2025-06-16.
  11. 11,0 11,1 «Del caos al cosmos, 25 anys del terremot que va sacsar Aiquile i Totora» (en és). Opinió Bolívia. Consultat el 2025-05-20.
  12. «Va provocar dany a l'Estat per casi $us 3 millons i li varen donar 2 anys de presó: Va ser despuix del terremot de Aiquile» (en és). hoybolivia.com. Consultat el 2025-06-16.
  13. «Beechcraft, símbol de la corrupció» (en és). Opinió Bolívia. Consultat el 2025-06-16.
  14. «Despuix de recloure a Fernando Kieffer, Fiscal citarà a filles de Banzer. - Agències de Notícies Fides» (en és). Agència de Notícies Fides - Bolívia. Consultat el 2025-05-20.