Terremot d'Orà de 1790
El terremot d'Orà de 1790 va ocórrer el 10 d'octubre de 1790 prop de la ciutat costera d'Orà en Argèlia. El terremot va tindre una intensitat sísmica màxima evaluada de VIII a X en la escala macrosísmica europea. S'estima que 3.000 persones varen morir durant el terremot i el tsunami que ho va acompanyar. La magnitut d'este terremot ha segut qüestionada entre els membres del camp de la paleosismología, en estimacions que van des de 5,5 fins a 7,5.
Impacte
[editar | editar còdic]A partir del 8 d'octubre, la ciutat conquistada pels espanyols va ser sacsada per una série de forts terremots que es varen sentir fins a Espanya i Malta. Els sismes varen ser sentits pels veïns de Granada, Cartagena, Màlaga i Santa Fe. Es varen sentir tremolació violentes en Orà fins al 25 d'octubre. Es varen produir danys importants en Orà, i gran part de la ciutat històrica va quedar destruïda. També varen aplegar informes de danys des de Cartago, Tunis i Espanya a través del mar Mediterrànea.[1]
En la matinada del 10 d'octubre, a la 01:15 hora local, el choc més violent va arrasar moltes cases en Orà, atrapant a 1000 persones. Múltiples sacsades varen ocórrer despuix, causant destrucció i matant a molts. Es varen desencadenar esmonyides de terra, derramant enrunes en la ciutat. La construcció moderna i una fortalea en la ciutat varen permanéixer intactes despuix de les tremolació, i no es varen reportar danys fòra d'Orà.[2]
Segons la Gazeta de Madrit, més de 250 soldats es trobaven entre els 3.000 morts, mentres que algunes fonts sugerixen que varen morir fins a 600. Una alcazaba sostinguda severament, matant a un comandant general i la seua filla. Varis oficials militars d'alt ranc varen morir per la solsida d'estructures.[3] A lo manco 86 presos i 23 funcionaris de presons varen morir quan una presó es va derrocar. La mitat de la població recluso va conseguir escapar.[4]
Degut a que els carrers de la ciutat eren angostes, molts supervivents es varen reunir en un espai obert just despuix del terremot. El saqueig de pertinences personals va tindre lloc en la ciutat en ruïnes. En resposta, els colonials varen anunciar la pena capital per a qualsevol que fora atrapat. Una semana despuix, es va brindar ajuda als sobreviviente, que va incloure tendes de campanya, aliments i assistència mèdica. El governador d'Orà va ser designat per Carlos IV d'Espanya per a redactar un informe sobre el terremot uns dies despuix. Els danys a Orà i la veïna Mazalquivir varen ser tan greus que el Imperi espanyol finalment va abandonar les ciutats en 1792 perque les obres de reparació no eren viables. Molts dels espanyols residents en Argèlia es reasentaron en Ceuta.[5]
Tsunami
[editar | editar còdic]Un tsunami notable es va desencadenar durant el terremot i va ser presenciat per molts en la costa. Els mariners dels barcos varen ser tirats per la broda quan varen colpejar les fortes ones. Molts residents varen fugir de la costa quan s'acostava el tsunami. Les ones varen inundar les costes del nort d'Àfrica, pero no es varen reportar destorbament de la mar en Marroc.[6] Es varen traure barcos dels ports i es varen alluntar. Menudes ones també varen assotar la península ibèrica en Almeria i Cartagena, en este últim lloc, el nivell de la mar va pujar fins a 6 peus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Significant Earthquake Information» (en en). Consultat el 2023-02-04.
- ↑ «The 1790 Oren Earthquake, a Seismic Event in Claves of Conflict along the Algerian Coast: A Critical Review from Western and Local Source Materials» (en en). Consultat el 2023-02-04.
- ↑ «MAYO: EL TERREMOTO DE ORÁN DE 1790 I EL LARGO VIAJE DE LOS DOCUMENTOS». Consultat el 2023-02-04.
- ↑ «El terremot d'Orà d'octubre de 1790». Consultat el 2023-02-04.
- ↑ «EL TERREMOTO DE ORÁN DE 1790 I EL FIN DE LA PRESENCIA ESPAÑOLA EN ARGELIA.». Consultat el 2023-02-04.
- ↑ «Tsunami Event Information» (en en). Consultat el 2023-02-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Orán de 1790» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.