Terrella
Una terrella (expressió llatina que significa "menut planeta Terra") és un model en forma d'esfera magnetizada que representa la Terra. Es pensa que va poder haver segut ideada pel mege britànic William Gilbert mentres investigava el magnetisme, i posteriorment va ser desenrollada 300 anys més vesprada pel científic noruec i explorador Kristian Birkeland, mentres investigava l'aurora boreal.
Les "Terrellas" han segut utilisades a lo llarc de el XX per a intentar simular les condicions de la magnetósfera de la Terra, pero en époques recents han segut reemplaçades per simulacions d'ordenador.
Terrella de William Gilbert
[editar | editar còdic]
William Gilbert, el mege real d'Isabel I, va dedicar molt del seu temps, energia i recursos a l'estudi del magnetisme de la Terra. La brúixola ya es coneixia des de molts sigles abans, i se sabia que una agulla imantada lliurement suspesa apuntava cap al nort. Observadors anteriors (incloent a Cristóbal Colón) havien notat que la direcció marcada es desviava una miqueta del nort verdader, i Robert Norman havia demostrat que la força en l'agulla no és totalment horisontal, presentant un cert biaix respecte a la Terra.
L'explicació de William Gilbert va ser que la Terra era un iman jagant, demostrant-ho per mig d'un model magnetizado a escala de la Terra, una "terrella" consistent en una esfera recoberta de magnetita. Acostant una brúixola a la "terrella", Gilbert va demostrar que una agulla horisontal senyalaria cap al pol magnètic, mentres que una agulla equilibrada en immersió en un eix horisontal perpendicular al camp magnètic, indicava l'inclinament "magnètica apropiada" entre la força magnètica i la direcció horisontal. Gilbert més vesprada va informar de les seues troballes en De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magne Magnete Tellure, publicat en 1600.
Terrella de Kristian Birkeland
[editar | editar còdic]
Kristian Birkeland va ser un físic noruec que, al voltant de 1895, va intentar explicar per qué les llums de les auroras polars apareixen només en les regions centrades en els pols magnètics.
Va simular este efecte utilisant una "terrella", és dir, una esfera en un tanc de buit sobre la que va llançar rajos catódicos (més vesprada identificats com electrons) que de fet varen produir un fulgor en les zones al voltant dels pols de la "terrella". Pel gas residual en el tanc de buit, el fulgor també apareixia en el camí de les partícules. Ni el propi Birkeland ni el seu associat Carl Størmer (quí va calcular tals trayectòries) podien entendre per qué la aurora polar real evita l'àrea al voltant dels pols. Actualment se sap que açò està relacionat en l'orige dels electrons que causen les auroras, situades de fet dins de la magnetosfera de la Terra, la regió espacial controlada pel magnetisme de la Terra. Birkeland va creure que els electrons provenien del Sol, ya que se sabia que la profusió de auroras estava associada en el grau d'activitat de les taques solars.
Birkeland va construir vàries "terrellas". Una de gran tamany ha segut reconstruïda en Tromsø, Noruega.[2]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Birkeland, Kristian (1908 (section 1), 1913 (section 2)). The Norwegian Aurora Polaris Expedition 1902-1903, New York and Christiania (now Oslo): H. Aschehoug & Co.
- ↑ Terje BrundtlandSphæra.(7)Consultat el 24 de maig de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terrella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>