Anar al contingut

Terramació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La terramación[1] o també cridat reducció orgànica natural o compostage humà és un procés funerari en el qual un cos humà és convertit en esmena agrícola per mig de l'acció natural de microbis i uns atres microorganismes en els composts orgànics en la finalitat de formar part d'un tipo d'humus. Este neologisme s'entén també com una tècnica de compostage en el seu procediment, aplicable en la descomposició de sers vius una volta ocorreguda la seua mort per a que el cos es convertixca en part integral d'un abonament orgànic per a un jardí, bosc o parc.[2]

Erro al crear miniatura:
Jurisdiccions en els Estats Units que han llegalisat el compostage humà

Característiques

[editar | editar còdic]

Esta pràctica ha trobat adherentes dins del activisme ecologiste, els qui sostenen que un sepeli en el rito funerari tradicional contemporàneu és contaminant per a la gestió del sol, tant pel cadàver en sí com també els materials utilisats durant el procés fúnebre, com el fèretre i les tombas.

D'acort a un reporte de l'Agence France-Presse (AFP) de 2022, una empresa funerària nortamericana va començar a oferir el servici de terramación als seus clients, sent publicat un sepeli d'un dels seus clients. Com a part del rito funerari, els deudos d'Andrew Armstrong, un pacient fallit per càncer a l'edat de 36 anys, varen depositar flors per sobre un contenidor hermètic en a on els restants mortals d'Andrew varen començar el procés de compostage humà junt a atres restants d'orige vegetal. Després d'un tractament de 60 dies del cos del fallit, li va ser oferit als seus deudos si desijaven part dels restants, tal com es realisa en la cremació, per a després depositar tota la matèria orgànica biodegradada en un parc de la localitat de Kent, pròxima a la ciutat de Seattle.[3]

Llegislació

[editar | editar còdic]

La llegalitat d'una terramación dependrà, principalment, de les disposicions llegals vigents d'un territori en relació en permetre un sepeli sense un fèretre de material sòlit o en una caixa mortuoria de material biodegradable.

En la finalitat d'evitar buits llegals, en algunes jurisdiccions ya s'està començant a legislar sobre este tipo de procés funerari en específic. En els Estats Units, l'estat de Washington va ser el primer en aprovar el compostage humà en maig de 2019, entrant en vigència a partir de l'1 de maig de 2020.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 2024-05-02 (en és).
  2. «[2]», Lavanguardia. com. Consultat el 26 de maig de 2023.
  3. French Press Agency. «[3]», Dailysabah. com. Consultat el 26 de maig de 2023 (en anglés).
  4. «[4]», Seattletimes. com. Consultat el 26 de maig de 2023 (en anglés).