Teràpia de cobalt

Archiu:Nci-vol-1819-300 cobalt 60 therapy.jpg

Pacient rebent teràpia de cobalt en 1951.

La teràpia de cobalt o cobaltoterapia és l'us mèdic dels rajos gamma dels radioisòtops de cobalt-60 i s'utilisen per al tractament de malalties com el càncer. Degut a que les màquines de cobalt requerixen de manteniment especialisat, comunament estan estajades en llocs cridats unitats de cobalt o bomba de cobalt.

La bomba de cobalt és una màquina de radioteràpia per a tractament d'algunes malalties. La seua denominació ve donada per us d'un:

• Isòtop radiactiu de cobalt 60 per al tractament de dites malalties.
• Pistón neumàtic (bomba), per al desplaçament de l'isòtop.

La desintegració ocorre segons la fòrmula següent:

${}^{60}Co{\to }^{60}Ni+\beta +2\gamma$

El periodo de semidesintegración d'este radionúclit és de 5,27 anys (no deu confondre's en vida mija). El blindage del cabezal absorbix la radiació beta, puix esta no és útil. Lo que interessa és la radiació gamma, que la seua energia mija és d'1,33 MeV (megaelectronvoltios).

En 1961, s'esperava que la teràpia de cobalt substituïra a la radioteràpia de rajos-X de baixa energia. Els acceleradors llineals, des de la década de 1950 estan substituint a les bombes de cobalt per múltiples raons, com: 1) dificultat en la producció de Cobalt-60, 2) gestió dels residus radiactius, 3) exposició a radiacions del personal sanitari i 4) els fas de fotons de menor energia que dificulta tractaments de radioteràpia més precisos. Pero la simplicitat i el cost d'una unitat de cobalt facilita la seua instalació en qualsevol lloc, fins al punt que els acceleradors llineals estan aumentant en els països desenrollats, mentres que en els menys desenrollats encara s'instalen bombes de cobalt.

Breu descripció de l'aparat

L'aparat consta d'una font radiactiva introduïda en un tubo de plom dotat d'una obertura lateral a la qual s'ha adaptat un colimador complex. Quan s'utilisa l'aparat, la font radiactiva es desplaça lateralment fins a coincidir en l'obertura, la qual cosa permet l'eixida de la radiació. Les mides de seguritat estan dissenyades per a que, mentres no estiga en procés un tractament, per eixemple quan s'obri la porta de la sala, en cap moment escape radiació, puix automàticament la font radiactiva es reintroduce en el tubo de plom.

Importància de la vida mija del radionúclit

El major problema de la bomba de cobalt és la seua vida mija relativament menuda, ya que en un periodo relativament talle la radiació va perdent gradualment activitat i es fa inútil. Açò no impedix que el cobalt radiactiu perga la seua capacitat de generar radiació amoladora, pero sí aumenta la duració dels tractaments. Tal demora causa incomoditat en els pacients. Inconvenients majors són la necessitat de substituir-ho i lo costós del recanvi, per tindre que manipular materials radiactius.

Les unitats de cobalt produïxen rajos estables, dicromáticos d'1,17 i 1,33 MeV, lo que resulta en un promig d'energia del fes d'1.25 MeV. El paper de l'unitat de cobalt ha segut parcialment reemplaçat per l'accelerador llineal, que pot generar una major radiació d'energia. El tractament de cobalt resulta encara d'utilitat en certes aplicacions i encara s'usa en tot lo món, ya que la màquina és relativament fiable i fàcil de mantindre en comparació a l'accelerador llineal modern. El cobalt-60 té una vida mija de 5,3 anys per lo que té que ser reemplaçat.