Tequio
En Mèxic es coneix com tequio a la faena o treball colectiu que tota persona deu a la seua comunitat indígena, i que es fa en benefici de la pròpia comunitat, raó per la que no és un treball remunerat. És un us i costum[2] de diversos pobles originaris mexicans que, en distints matisos, força i formes, continua arraïlat en diferents zones d'eixe país. Equivalents al tequio és la minka en els països d'Amèrica del Sur[3] i l'hacendera en Espanya.[4]
Etimologia i sinònims
[editar | editar còdic]La paraula prové del náhuatl, en la seua obra Ací comienca (sic) un vocabulari en llengua castellana i mexon dos variants tequio, la qual no requerix adaptació fonètica al castellà; i tequiutl que s'ha adaptat com tequiuh perdent el seu final consonàntic tl. Se li definix com a obra o tribut.[5] El pare Ángel María Garibay en la seua Clau del Náhuatl [6] nos diu que el verp tequi o tequiotl significa treballar o prendre fatiga. El Diccionari del Náhuatl en l'Espanyol de Mèxic definix la paraula tequitl com a treball o tribut,[7] mateix significat que li dona a tequio el Diccionari de la Llengua Espanyola en llínea.[8]
Esta forma de contribució o aportació de treball per a la comunitat rep també els noms de tequil, mà tornada, fajina, tasca, córima (del idioma rarámuri, regalar o compartir) o treball d'en mig. Degut a que l'idioma náhuatl es va utilisar com llengua vehicular durant l'época colonial en la Nova Espanya, tequio és el terme que s'ha generalisat en diverses zones per a referir-se a esta activitat.[9]
L'expressió en espanyol "prestar el servici" significa prestar el tequio, té alt significat moral en la comunitat indígena, prestar el servici és honroso per als seus membres al mateix temps que és entés com una obligació moral per estos a la que no es poden negar, és una de les ocasions de reunir-se i treballar en llabor comuna i identificar-se com a comunitat, val la pena deixar els treballs propis per a proporcionar a la comunitat des d'un tequio d'una jornada periòdicament, fins a quan es tracta de prestar el servici eixercitant el mando comunitari, treball que, conforme a l'antiga costum netament indígena, tampoc i de cap manera es deu pagar ni cobrar, sent honroso i prestigiós perque la persona indígena és cridada a portar el topilli, el bastó de mando, a conservar i a resoldre els assunts comuns conforme a la costum, és designada per la seua comunitat a dirigir-la i a representar-la com a ajuntament indígena recolzada pels topiles,[10] inclús a costa del sacrifici personal que significava en totes i encara significa en diverses comunitats indígenes, especialment en algunes oaxaqueñas en que aixina sobreviu.[11]
En algunes comunitats s'aplega a designar en absència a emigrats per a que presten el servici en la comunitat, i se'ls notifica la seua designació en el lloc a on radiquen, ya en Mèxic o en Estats Units, demanant-els retornar a complir en els servicis comunitaris,[12] i la costum és tan respectada, que inclús no importa deixar ocupacions i lloc de residència per a retornar a la comunitat a prestar el servici. Aixina la seua força de pertinença, aixina la seua arraïlada en el cor indígena.
Costum i organisació social
[editar | editar còdic]En la societat mexica el tequio va ser partix l'organisació i econòmica, eren freqüents els treballs comunitaris per a la construcció de canals, calçades, reparació de temples o qualsevol atra obra que anara d'utilitat per a la comunitat del barri o de la ciutat. Despuix de la conquista de Mèxic, i baix el nom de cuadrilleros, estos treballs comunitaris varen continuar sent utilisats, eren considerats com a part del tribut obligatori que devien prestar els indígenes al rei, als nobles, funcionaris, senyors o encomenderos.[13] Cap a 1605 el virrey Juan de Mendoza i Lluna va emetre les Ordenances sobre el tequio i la tasca que han de tindre els indis per a tractar d'evitar els agravis i vexacions que es feyen a través del repartimiento d'indis.[9]
En les comunitats triquis el tequio és obligatori i no remunerat, participar en estos treballs colectius dona prestigi davant els ulls de la comunitat. Participar en estos treballs comunitaris és un element que es considera per a aquells que aspiren a tindre un càrrec com a autoritat de la mateixa.[14] Les comunitats mixes han conseguit obtindre infraestructura per a suministrament d'aigua potable, energia elèctrica, camins i atres necessitats a través de la colaboració colectiva en els tequios.[15]
La cantitat de jornades que els hòmens deuen aportar per a realisar obres municipals per mig del tequio varia molt d'un municipi a un atre.[16] El govern estatal d'Oaxaca envia més recursos als municipis per a tractar de fer les obres sense recórrer al treball gratuït que representa el tequio, no obstant les comunitats defenen esta tradició perque consideren que no només és important el resultat material que estos treballs representen sino el seu valor social que implica la convivència i integració dels membres de les comunitats.[17] El tequio també és utilisat com una forma de cooperació anual per a efecutar les festes del sant patró de les comunitats.[18]
Degut a que cert número de membres de les comunitats han abandonat la religió catòlica per a professar atres religions cristianes, dits membres es neguen a cooperar en els tequios donant lloc a polèmiques i confrontacions.
Per eixemple, en Santa María Yosocuno, Teposcolula, cinc famílies de l'organisació religiosa Testics de Jehová varen ser obligades a abandonar les seues vivendes i les seues terres per negar-se a complir en el tequio comunitari i a cantar l'Himne Nacional durant els festejos patrios del 15 i 16 de setembre de 2005, disponent-se que no s'acceptaria la seua tornada en tant no renunciaren a les seues creències religioses,[19] sent que en Mèxic des del XIX tota persona té dret a la llibertat de conviccions ètiques, de consciència i de religió, i a tindre o adoptar, en el seu cas, la de la seua agrade,[20] ademés de ser un dels drets humans que l'Estat mexicà està obligat garantisar i protegir;[21] pero també, tant comunitats com a persones, tenen que considerar que el tequio, treball per la comunitat indígena per al seu propi benestar, no té contingut algun que lesione, qüestione o confronte la fe de cap persona perque no és una ideologia ni una manifestació religiosa o antireligiosa, és treball organisat, per lo que la costum del tequio enfronta diversos dilemes, tant per a les comunitats que perseveran en els seus usos i costums, com per a els qui lliurement adopten atres patrons ètics, culturals o religiosos, per a abdós, devent tots optar per la convivència multicultural pacífica, respectuosa i colaborativa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En l'aportació de recursos del programa del Govern Federal per al millorament d'escoles s'ha fet el canvi del sostre de la llosa de concret, el pintat i el canvi del cablejat elèctric de l'aula principal del Jardí de Chiquets de Sant Joan Achiutla, Oaxaca, Mèxic. La mà d'obra va ser aportada en els tequios de la comunitat. Els bons usos i costums indígenes de poble no es deuen perdre.
- ↑ Usos i costums també denominats "normes internes dels pobles originaris" o indígenes en l'artícul 2o de la Constitució mexicana.
- ↑ «Pobles indígenes i decolonialidad: sobre la colonisació epistemològica occidental».Bastides.10(22)
- 305–331.ISSN 1870-0063.Consultat el 2021-07-09.
- ↑ «CVC. Fòrums». cvc. cervantes. és. Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2021. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ Hernández, 1996; 162-163
- ↑ Garibay K. Ángel María, 1999, Clau del Náhuatl, ed. Porrúa, Mèxic, pag. 366
- ↑ García Escamilla, Enrique, et. al. 2007 Diccionari del Náhuatl en l'Espanyol de Mèxic. Montemayor, Carlos, coordinador. Ed. UNAM - Ciutat de Mèxic, Mèxic, p. 257
- ↑ https://dle.rae.es/?id=ZWX2hAv
- ↑ 9,0 9,1 Zolla, 2004; 76
- ↑ Indigenas en funcions d'aguasils, mensagers en autoritat i policies comunitaris, v. García Escamilla, Enrique et. al. Diccionari del Nahuatl en l'Espanyol de Mèxic, Mèxic, ed. CDMX-UNAM, 2009, p. 137
- ↑ Com es pot apreciar, l'ajuntament indígena com una de les formes del tequio, és completament diferent a l'actual sentit del govern municipal i estatal, que és una posició pagada, i en ocasions llamentablement, d'enriquiment personal per mig de pràctiques corruptes, per lo que el tequio, tant manté el teixit social de les comunitats indígenes com les lliura de corrupció en les localitats a on ha sobrevixcut en la seua forma d'ajuntament indígena no remunerat.
- ↑ http://www.jornada.com.mx/2006/01/15/mas-tania.html
- ↑ Rojas Rabiela, 1986; 136-137
- ↑ Zolla, 2004; 78
- ↑ Zolla, 2004; 79
- ↑ Kraemer, 2003; 47
- ↑ Kraemer, 2003; 88-89
- ↑ Kraemer, 2003; 106
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2018. Consultat el 9 d'agost de 2018.
- ↑ Artícul 24 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans
- ↑ v. Artícul 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ratificat per Mèxic en vigor des de 1981. Igualment la Convenció Americana sobre Drets Humans, establix que tota persona té dret a la llibertat de consciència i de religió i a conservar o canviar les mateixes, i que ningú pot ser objecte de mides restrictives que puguen menyscabar la llibertat de conservar o canviar de religió o creències, conforme a les fraccions 1 i 2 de l'artícul 12 de dita Convenció, de la qual és part Mèxic, i per lo tant, tot mexicà goja d'eixos drets
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hernández (1996). Vocabulari en llengua castellana i mexicana de fra Alonso de Molina, Espanya: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 84-00-07599-4.
- Kraemer Bayer (2003). Autonomia indígena regió mixe: relacions de poder i cultura política, Mèxic: Editorial Plaça i Valdés. ISBN 970-722-198-4.
- Rojas Rabiela (1986). «El sistema d'organisació en colles», Andrés Molina i Alfredo López Austin (ed.). Orige i formació de l'estat en Mesoamérica, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 135-150. ISBN 968-837-959-X.
- Zolla, Carlos (2004). Els pobles indígenes de Mèxic. 100 preguntes, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISBN 970-32-1674-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tequio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.