Teotenango
 | |
| Nom: | Zona arqueològica de Teotenango |
| Ubicació | Tenango del Valle, Estat de Mèxic, Mèxic |
| Coordenades | </noinclude> |
| Cultura | matlatzinca |
| Periodo | clàssic |
Teotenango és una zona arqueològica mexicana del municipi de Tenango del Valle, Estat de Mèxic, va ser una important ciutat prehispánica localisada al sur del Valle de Toluca. Va ser fundada durant els últims periodos de la civilisació teotihuacana per un grup conegut com teotenancas. Temps despuix, els matlatzinques varen conquistar la ciutat i la varen expandir.[1][2] La ciutat va existir per més de mil anys, sent abandonada despuix de la conquista de l'imperi mexica.
El lloc arqueològic es localisa en el cim d'una loma gran coneguda com el tetépetl, que es troba a l'oest de la Ciutat de Tenango d'Aresta, capçalera municipal de la Ciutat de Tenango del Valle, a una altitut de 2.700 m s. n. m., a 25 km al sur de Toluca, capital del estat de Mèxic, en el subvalle de Toluca, denominat com la “Vall de Matlatzinco” pels espanyols per la dominancia del grup ètnic en eixa regió.[3][4]
El nom de Teotenango es deriva de tres paraules náhuatl: téotl (deu, sagrat, diví), tenamitl (mur o fortificació) i co (lloc o en); lo que du a diferents traduccions, tals com: “en el lloc del mur diví”, “en el lloc de la fortificació” o “en el lloc de tots els deus”. No obstant téotl va escomençar a ser utilisat per a distinguir entre este lloc prehispánico i el poble construït pels espanyols en la vall despuix de la conquista. Açò ha segut confirmat per les Cròniques de Teutenanco escrites en 1582, encara que les Cròniques de Chimalpahin sobre Amaquemecan, una de les capçaleres de la Confederació Chalca (Chalcayotl) mencionen que este lloc va ser conegut com Cozcuauhtenanco (lloc amurallado dels buitres) pels guerrers teotenanca-matlatzinca que protegien la ciutat.[3]
En el seu màxim apogeu la ciutat va estar densament poblada, contant en un carrer principal de prop d'1.400 metros, formada per plataformes, piràmides, palaus, jocs de pilota, estructures defensives i sistemes de conducció d'aigua i drenage. En les afores del lloc es poden trobar blocs de roca en petroglifos. Fins a la data solament una fracció del lloc ha segut explorada i preservada, principalment al noreste de la zona que conté el centre ceremonial.[4]
Loma de Tetepetl
La loma de Tetepetl és una elevació pronunciada que sorgix del Valle de Matlatzinco a lo llarc del costat oest de Tenango d'Aresta. Forma una taula elongada en inclinaments escalonats al nort i est, les altures del qual varien entre 70 a 250 metros, servint com a fortificació natural. A pesar de que l'extensió de la taula és de prop de 16.5 km², solament 2 km² d'ella en l'extrem noreste va estar habitada. En excepció d'esta zona, la loma completa està coberta per una capa de lava solificada de color gris obscuro, resultat d'una erupció volcànica ocorreguda fa 10 000 anys.
La presència de la capa de material volcànic en la majoria de la taula fa molt difícil el seu creuament i impossibilita les activitats agrícoles sobre ella. A fi de solucionar estes dificultats, el cantó noreste de la loma va ser modificada en la construcció de terrats i farcidura en zones baixes. No existixen rius en esta taula, pero la presència d'un grup de manantiales va proporcionar aigua a l'antiga ciutat.
Història de Teotenango
El altiplà localisat en el centre del Mèxic és una de les àrees més importants de Mesoamérica. El altiplà s'estén sobre lo que hui és la Ciutat de Mèxic, la major part dels estats de Pobla, Tlaxcala i el de Mèxic; ademés d'algunes parts dels estats de Morelos i Hidalgo. En esta regió vàries cultures prehispánicas varen tindre la seua caseta formades pels grups nahuas, els tlahuicas i els matlatzincas.[3]
La vall de Toluca es troba localisat en el altiplà a l'oest del Districte Federal en l'estat de Mèxic. Des de temps prehispànics esta vall fungió com a zona d'assentaments per a un número important de grups ètnics, el desenroll econòmic dels quals i cultural va estar marcadament influenciat pels recursos naturals presents. La vall de Toluca va ser ademés una porta important cap a zones tropicals en el sur i oest del país. El comerç a través de la vall va permetre l'accés a varis productes com a sal, frutes tropicals, pedres semipreciosas i productes de la mar, tals com a closques. Despuix de la conquista de la vall per part dels azteca, la vall es va convertir en un punt de control important i una font de tribut dels recursos en destí a Tenochtitlan. La vall va ser ademés escenari de freqüents guerres entre els azteca i els purépechas provinents de lo que ara és Michoacán, ya que el domini de la partix oest de la vall va estar freqüentment en disputa.[3]
Teotenango es troba en l'extrem sur del Valle de Toluca, àrea que va començar a ser habitada al final de la civilisació teotihuacana. El lloc va experimentar cinc periodos d'ocupació i desenroll, comprenent més de mil anys, finalisant quan els espanyols varen forçar la reubicació de la població cap a la vall contigua.
L'ocupació d'esta àrea no va començar en la loma de Tetepetl, sino més be en un lloc de la vall, adjunt la zona nort de la loma. Este assentament, conegut com a Ull d'Aigua pels arqueòlecs, va ser fundat per una tribu otomí que va ser unificada i influenciada per emigrants resultants de la debacle de la civilisació teotihuacana, grup que és ara conegut com teotenancas. Els objectes descoberts en esta part de la zona arqueològica mostren moltes similituts en els objectes trobats en Teotihuacán, i han segut datats entre 650 a 750 d. C. Este periodo és considerat com la primera etapa en el desenroll de Teotenango.[3][5]
En la segona etapa, datada entre 750 a 900 d. C., es presenta l'ocupació simultànea d'Ull d'Aigua i la zona més al nort de la loma de Tetepetl, per part del mateix grup ètnic. Les primeres construccions de Teotenango són datades en este periodo, entre les que s'inclouen el temazcal, les estructures 2C i 3C i algunes atres construccions que varen servir de base per a les estructures dels conjunts A i C. Les característiques de la taula varen poder haver servit com una defensa natural, per lo que l'assentament va ser mogut de la vall cap a la taula. Moltes de les construccions en esta àrea varen ser fetes en rajoles d'atobó, mostrant una forta influència teotihuacana, com ho demostren la presència de murs inclinats soportant murs verticals.[3]
Durant el tercer periodo (900–1162 d. C.) varen ser construïdes la majoria de les estructures del centre ceremonial que formen la part visible actual de l'assentament, entre les que es troben les bases piramidals per als temples, el joc de pilota, la base serpenteada i algunes cases.[3]
L'inici de la quarta etapa (1162-1476 d. C.) es caracterisa per la conquista i l'ocupació de la ciutat per part dels matlatzincas. Ells varen agregar algunes atres construccions al temple ceremonial i varen ampliar atres estructures, encara que a ells se'ls atribuïx la construcció de les fortificacions massives de la ciutat, com la muralla del costat oest. Durant este periodo la població es va incrementar notòriament, en la conseqüent expansió de les zones residencials cap al sur.[3] Els matlatzincas varen estendre el seu espai de domini incloent la totalitat del Valle de Toluca, en els centres de domini principals en Toluca, Calixtlahuca i Tenancingo.[5]
La quinta i última etapa (1474-1550 d. C.) es caracterisa per la conquista de Teotenango per l'emperador asteca Axayácatl i la subsecuente ocupació asteca de la ciutat i de la vall. L'influència de l'arquitectura asteca pot ser trobada en la ciutat, com s'observa en l'edifici 1C i en l'escalinata construïda sobre el mur defensiu oest. Esta etapa inclou ademés els inicis de la reubicació de la població des de Teotenango a la nova vila colonial espanyola de Tenango de Valle (també coneguda com la “Vila de Teotenango”) en la vall contigua. La reubicació va concloure aproximadament en l'any 1550, en lo que la ciutat en la loma va ser completament abandonada.[3]
Vore també
Referències
- ↑ «Teotenango (Tenango del Valle)». Estat de Mèxic. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2009. Consultat el 2 d'agost de 2009.
- ↑ «2008-11-16 », Mileni. Consultat el 2 d'agost de 2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Teotenango: L'Antiga Ciutat Amurallada, Guia de la zona arqueològica, Toluca: Institut Mexiquense de Cultura.
- ↑ 4,0 4,1 «Teotenango». Sistema d'Informació Cultural. Consultat el 2 d'agost de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 «[1]», Ultra Notícies. Consultat el 2 d'agost de 2009.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teotenango» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.