Orige del valencià
L'orige del valencià ha segut qüestió d'estudis i disputes polítiques, històriques i llingüístiques.
Teoria mossarabista o de continuació
Conforme a la teoria mossarabista (autoctonista) de l'orige de la llengua valenciana, segons la qual, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.
Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fins l'actualitat.
Teoria pancatalanista, dialectal o de repoblació
La teoria de la repoblació (pancatalanista), per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat majoritàriament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del sigle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les harges mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians.
Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català, (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mija i els seus descendents en sigles posteriors fins a l'any 1609 en la nomenada "expulsió dels moriscs". Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen d'estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa l'idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts deixen de parlar-la en públic per la baixa autoestima que li tenen al fer-los creure que és una llengua incorrecta.
Teoria occitanista
Conforme a la teoria occitanista, el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com l'atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creïble la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes.
Enllaços externs
- Origen del valenciano
- De l'orige de la nostra llengua
- Consideracions històriques sobre la Llengua Valenciana
