Anar al contingut

Teoria del conflicte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La teoria del conflicte és una de les grans escoles de la teoria sociològica moderna, és considerada com a desenroll que es va produir en reacció a l'estàtica del funcionalisme estructural.[1] Durant les décades de 1950 i 1960 la teoria del conflicte va proporcionar una alternativa al funcionalisme estructural. La teoria del conflicte està íntimament vinculada a la teoria dels jocs i als estudis i escoles sobre negociació.

Generalment s'oferixen diferents definicions de "conflicte social", diferències que criden la nostra atenció a aspectes complementaris del concepte: Per eixemple, la de Stephen Robbins: “Un procés que es  inicia quan una part percep que una atra l'ha afectat de manera negativa o que està a punt d'afectar de manera negativa, algun dels seus interessos”[2] i la de Lewis A. Coser para qui el conflicte social siga una lluita pels valors i pel estatus, el poder i els recursos escassos, en el curs de la qual els oponents desigen neutralisar, danyar o eliminar als seus rivals. Un conflicte serà social quan transciende lo individual i procedixca de la pròpia estructura de la societat.[3]

Introducció

[editar | editar còdic]

Si be la reflexió sobre "la guerra i la pau" ha segut una preocupació clàssica del pensament humà, i des d'antic, pensadors vinculats a la problemàtica del conflicte militar (la guerra) i més recentment a la problemàtica de les revoluciones i el conflicte laboral (moviments socials), han estudiat en certa profunditat les manifestacions del conflicte social, a partir de la década de 1950 comencen a aparéixer una série molt específica d'estudis i teories centrats en el conflicte social, com a fenomen genèric, més allà de les seues manifestacions específiques.

Encara que varis autors poden ser mencionats com a precedents claus en el desenroll de la teoria del conflicte, en la sociologia l'autor al que pot ser atribuït l'inici de la teoria és l'alemà Georg Simmel, en la seua obra Sociologia publicada en 1908.[4] Un interessant intent d'integrar la teoria del conflicte en l'anàlisis funcional correspon a la publicació en 1956 del llibre "The functions of Social Conflict", del nortamericà Lewis Coser.[5] A partir de llavors poden registrar-se algunes de les principals obres i estudiosos de la teoria del conflicte:

Paralelament a la Teoria del Conflicte i en estreta relació en ella, ha aparegut i desenrollat una rica "teoria dels jocs" (Von Neuman i Morgenstern, 1944; John Forbes Nash, 1950; Bishop, 1964), que s'ha aplicat visualisant al conflicte com a joc.

En l'última década varis Premis Nobel han segut concedits a teòrics de la teoria del conflicte i de la teoria dels jocs: 1994, John Forbes Nash; 2005, Thomas Schelling i Robert Aumann.


L'implicació principal de la teoria del conflicte és el reconeiximent de la "funcionalitat" d'est. Si be en anterioritat havien existit pensaments de justificació moral del conflicte, tals com les de la Guerra santa (cristianisme i Islam), la “guerra justa” ( Vitòria), el dret a la rebelió (Locke), la lluita de classes (Marx), és recent a partir de la teoria del conflicte que este últim comença a ser vist com una relació social en funcions positives per a la societat humana, en tant i en quant es puguen mantindre baix control les seues potencialitats destructives i desintegradoras.

Abans de l'aparició de la Teoria del Conflicte, el conflicte era vist bàsicament com una patologia social, o, en tot cas, el síntoma d'una patologia social. La societat perfecta era vista com una societat sense conflictes i totes les utopies socials sostenien la necessitat de constituir un model de societat sense conflictes, de pura cooperació.[6]

La Teoria del Conflicte revalúa la connotació negativa tradicional i postula el conflicte social com un mecanisme -a lo manco potencialment positiu- d'innovació i canvi social. En sintonia en eixa corrent, l'educador nortamericà John Dewey expressava que "el conflicte és el tábano del pensament".

L'aparició de la teoria del conflicte deu ser històricament entesa tant a la llum del criticisme acadèmic a posicions estructuralista[7] com la realitat sociopolítica en la guerra freda: l'invenció de la bomba atòmica (1945) va modificar completament la dinàmica del conflicte a raïl de la possibilitat d'extermini de l'espècie humana (vore Destrucció Mútua Assegurada: la Carta del Loco i la dissuasió nuclear). El recent Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel 2005, Thomas C. Schelling, va fundar la seua obra en l'anàlisis del comportament dels antagonistas en una guerra nuclear.[8][9]

Teoria del conflicte i teoria de jocs

[editar | editar còdic]

De la confluència entre la teoria del conflicte i la teoria de jocs ha derivat una rica distinció entre jocs de suma zero (conflicte pur), jocs de suma positiva (cooperació pura), i jocs mixts (de cooperació i conflicte). Estos últims són els que òbrin l'espai a la negociació.

En la pràctica és improvable una dinàmica social que es comporte únicament com a joc de suma zero (conflicte pur) o joc de suma positiva (cooperació pura). Ya que sempre existixen aspectes oberts a la negociació, tant en les situacions més conflictives com en les més pacífiques.

Pero s'ha dit que lo que si existix en la vida real, són mentalitat que consideren els conflictes com de suma zero o de suma positiva. En el primer cas, el conflicte té una alta provabilitat de terminar en tragèdia. En el segon cas el conflicte té una alta provabilitat de terminar en explotació. També és cridat com el conflicte entre parelles o famílies

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ GINER, SALVADOR (Coordinador). (2004): Teoria Sociològica Moderna. Ariel Sociologia
  2. ↑ ROBBINS, Stephen P., Comportament Organizacional, Conceptes, Controvèrsia i Aplicacions, Cap. XIII, P. 461. Edit. Prentice Hall, Sexta Edició, 1994.
  3. ↑ Lewis A. COSER, Lewis A.,The Functions of Social Conflict. New York: The Free Press, 1956
  4. ↑ Madrit, Revista d'Occident.
  5. ↑ Coser, Lewis A.: “Nous aportes a la teoria del conflicte social.” (1970).- Amorrortu.
  6. ↑ Kalevi Jaakko Holsti (Peace and war) nota que en la concepció moderna comuna la guerra és considerada com una aberració, una catàstrofe o crim, l'abandó de polítiques racionals per alguna atra cosa, etc. Per eixemple: Primera Guerra Mundial: la catàstrofe original del sigle XX.-
  7. ↑ "Cap a fins de 1950 i en la década de 1960 el funcionalisme estructural de Parsons és objecte de diverses crítiques, entre elles ser políticament conservador, incapaç de tractar el canvi social, pel seu interés per les estructures estàtiques, i inadequat per a comprendre correctament el conflicte social. En l'esforç d'alguns sociòlecs per integrar l'interés per l'estructura en l'interés pel conflicte, s'origina la Teoria del conflicte" María del Pilar Rodríguez; “Conflicte social i canvi social: el moment històric de recuperar categories fortes”
  8. ↑ Schelling, Thomas, The Strategy of Conflict (en engonals), copyright 1960, 1980, Harvard University Press, ISBN 0-674-84031-3.
  9. ↑ Ret Voltaire, 25 d'octubre de 2005: Thomas Schelling i Robert Aumann, els Premis Nobel que veuen la guerra com un joc

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1) Sun Tzu, Von Clausewitz, etc.
  • (2) Marx, Prudhom, Sorel, Lenin, Gramsci, etc.
  • (3) En el seu anàlisis de la dialèctica de l'amo i l'esclau, Hegel sosté que el procés humà està fundat en "una lluita a mort pel reconeiximent".
  • (4) Hobbes sosté que, en l'estat de naturalea, el conflicte "cessa solament en la mort".


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teoria_del_conflicte&oldid=827309»