La teoria del cisne negre o teoria dels successos del cisne negre és una metàfora que descriu un succés sorpressiu (per a l'observador), de gran impacte i que, una volta passat el fet, es racionalisa per retrospección (fent que semble predible o explicable, i donant impressió de que s'esperava que ocorreguera). Va ser desenrollada pel filòsof i investigador libanés Nassim Taleb. Eixemples de «cisnes negres» poden ser: l'inici de la Primera Guerra Mundial, la grip de 1918 o els atentats de l'11 de setembre de 2001.

Un cisne de l'espècie Cygnus atratus, desconegut en Occident fins al sigle xviii.

En relació en la pandèmia de coronavirus de 2020 alguns l'han cridat un «cisne negre». Sobre açò a principis de 2020 el propi Nassim Taleb va indicar que ell no calificaria la pandèmia com un «cisne negre».[1] Pero en giner de 2021 va aclarir que un fenomen d'este tipo té dos parts:[2]

  1. Un grup de persones que està enterada de que un determinat escenari és possible, sent llavors la situació coneguda i per això un «cisne blanc».
  2. Pero existix un segon grup que genuinamente no estan al tant de que este fenomen és possible, ni està preparat per a les seues conseqüències. Per lo que en este cas efectivament la situació és vixcuda com un «cisne negre».

D'esta forma Nassim Taleb reconeix que la pandèmia sí que podria denominar-se «cisne negre», a lo manco per a un grup de persones.

Atres analistes no califiquen a la pandèmia per coronavirus com a «cisne negre» sino com a «rinoceront gris» perque era un escenari predible.[3][4]

El problema del cisne negre

editar

El problema del cisne negre implica:

  • El desproporcionado paper d'alt impacte, difícil de predir, i els successos estranys que estan fòra de l'àmbit de les expectatives normals de l'història, la ciència, les finances i la tecnologia.
  • La no computabilidad de la provabilitat dels successos rars consecuenciales utilisant métodos científics (per la naturalea mateixa de les provabilitats menudes).
  • Els biaix sicològics que fan a les persones individual i colectivament cegues a l'incertitut i inconscients a la naturalea massiva del succés estrany en els assunts històrics.

A diferència del problema filosòfic anterior del cisne negre, la teoria del cisne negre es referix solament als successos inesperats de gran magnitut, conseqüència i el seu paper dominant en l'història. Estos fets, considerats atípics extrems, colectivament juguen un paper més fonamental que els successos regulars.[5]

Antecedents

editar

Els successos tipo cisne negre varen ser descrits per Nassim Nicholas Taleb en el seu llibre de 2007 (revisat i completat en 2010) El cisne negre. Taleb es referix a casi tots els grans descobriments científics, fets històrics i guanys artístics com a cisnes negres —sense direcció i inesperats. Senyala com a eixemples de successos cisne negre: Internet, la computadora personal, la Primera Guerra Mundial i els atentats de l'11 de setembre de 2001.[5]


La locució «cisne negre» va ser una expressió llatina, la referència coneguda del qual més antiga prové de la descripció d'alguna cosa que va fer el poeta Juvenal, que és: rara avis in terris nigroque simillima cygno (6.165), la traducció de la qual en espanyol significa «un au rara en la terra, i molt semblada a un cisne negre». Quan la frase va ser falcada, es presumia que el cisne negre mai va existir. L'importància del símil radica en la seua analogia en la fragilitat de qualsevol sistema de pensament.

La frase de Juvenal era una expressió comuna en el Londres del sigle xvi com una declaració d'impossibilitat. L'expressió de Londres deriva de la presunció del Vell Món de que tots els cisnes deuen ser blancs, perque tots els registres històrics dels cisnes varen informar que tenien plomes blanques. En eixe context, un cisne negre era impossible o per lo manco inexistent. En acabant de que una expedició holandesa, dirigida per l'explorador Willem de Vlamingh en el riu Swan, en 1697, va descobrir cisnes negres en Austràlia Occidental, el terme es va transformar per a denotar que una impossibilitat percebuda podria ser refutada més vesprada.[6] Taleb senyala que en el sigle xix John Stuart Mill va utilisar la falàcia llògica del cisne negre com un nou terme per a identificar la falsificació.

En concret, afirma Taleb[7] en The New York Claves:

Lo que ací cridem un "cisne negre" és un succés en els tres atributs següents: En primer lloc, és un cas atípic, ya que es troba fòra de l'àmbit de les expectatives regulars, perque no hi ha res en el passat que pot apuntar de manera convincent a la seua possibilitat. En segon lloc, comporta a un impacte extrem. En tercer lloc, a pesar de la seua condició de rarea, la naturalea humana nos fa inventar explicacions de la seua presència despuix dels fets, per lo que és explicable i predible.
Em detinc i resumixc el triplet: rarea, impacte extrem i retrospectiva (encara que no prospectiva). Una chicoteta cantitat de "cisnes negres" explica casi tot en el nostre món, des de l'èxit de les idees i les religions, a la dinàmica dels acontenyiments històrics, fins als elements de la nostra vida personal.

Vore també

editar

Referències

editar


Referències

editar