Teoria de la bomba biòtica
La Teoria de la bomba biòtica (BPT per les seues sigles de l'anglés: Biotic Pump Theory), és una hipòtesis que Anastassia Makarieva i Víctor Gorshkov, del Institut de Física Nuclear de Sant Petersburgo, varen propondre en 2006 i argumenta que el major impulsor dels vents és la capacitat dels boscs per a condensar la humitat, en lloc de la temperatura. Es planteja com la conseqüència d'una interacció particular de quatre conegudes lleis físiques:
- la llei de Clausius-Clapeyron,
- la llei dels gasos ideals,
- la llei de la gravitació
- la llei conservació de l'energia.
A través de la transpiració, les plantes solten vapor d'aigua en l'atmòsfera. A mida que el vapor s'eleva, es troba en capes d'aire fret i es condensa en gotes formant núvols. En el pas de gas a líquit, disminuïx el volum d'aigua deixant un buit en l'aire, en la qual cosa reduïx el seu pressió. Açò provoca que l'aire per davall en a on la pressió és relativament alta, siga aspirat, arrastrant en ella l'aire més humit de l'oceà o de la superfície forestal. Una bomba que produïx vapor, modificant la pressió atmosfèrica i que al final, genera la pluja.
La teoria de la bomba biòtica naix dins del concepte de regulació biòtica del mig ambient.[1][2] Segons esta idea, l'entorn adequat per a la vida és mantingut en este estat gràcies als organismes vius de la biota natural intacta (és dir, la totalitat dels organismes biològics) de la Terra. L'informació necessària per a la regulació biòtica està escrita en els programes genètics de les espècies biològiques de la biota de la Terra. Per al funcionament estable de la bomba biòtica del complex ecosistema en la seua totalitat, és necessari que incloga als arbres, herbes i maleza, bactèries, foncs i tots els animals que interactuen entre sí.
Definició
[editar | editar còdic]La paraula “biòtica” (no “biològica”) es deu a que la bomba d'humitat biòtica permaneix estable en ser impulsada per tots els organismes vius de la biota natural, no solament per algunes espècies en particular o grups d'espècies seleccionades artificialment per l'home.
Com les masses de terra s'eleven per damunt de l'oceà, per la gravetat, els continents estan contínuament perdent aigua, aportant-la als oceans a través de l'escorrentía dels rius. Dit mecanisme pot agotar per complet les reserves mundials continentals d'aigua en només uns pocs anys. Per lo tant, per a preservar el cicle de l'aigua sobre la terra, es necessita un mecanisme de transport que torne contínuament humitat al continent des de l'oceà. La condensació del vapor d'aigua per damunt de la coberta forestal reduïx la cantitat de gas en la columna d'aire. En conseqüència, la pressió de l'aire en la superfície és menor. L'aire humit fluïx des dels oceans cap a les zones continentals de baixa pressió. La humitat atmosfèrica distribuïda des de l'oceà es precipita sobre la terra i compensa la pèrdua gravitacional d'aigua líquida a través de la escorrentía.
La bomba biòtica del bosc deu funcionar d'una manera complexa per a regular el fluix d'humitat d'entrada, a fi de trobar un equilibri entre la Scylla (sic) i Caribdis (sic) de les sequies (suministrament d'humitat massa baix) i les inundacions (suministrament d'humitat massa alt). Açò pot conseguir-se per diversos mijos, principalment pels efectes biòtics sobre la rugosidad aerodinàmica, lo que garantisa l'absència d'una acceleració dràstica en l'aire que es desplaça cap a l'interior des de l'oceà, per mig de l'atenuació de la lliberació biogénica de núcleus de condensació i atres mijos.
La BPT en la Amazonía
[editar | editar còdic]Segons la teoria de la bomba biòtica, la deforestació de l'Amazònia convertiria el sur del continent americà en un desert, degut a que els vents oceà-terra canviarien de direcció. En oposició a esta hipòtesis, els moderns models de circulació global (MCG) prediuen una modesta reducció de la precipitació si la regió sofrira una deforestación, ya que consideren que la circulació atmosfèrica no es veu afectada per la coberta vegetal. Al mateix temps, val la pena senyalar que els MCG moderns no són capaços de reproduir el cicle de l'aigua de l'Amazones. La cantitat d'humitat atmosfèrica duta a l'Amazones pels vents (segons els models) sembla ser dos voltes menor que la cantitat actual mida en la escorrentía dels rius. A pesar de que açò és ben conegut (i de tot el temps que du coneixent-se) la deficiència en el tractament convencional del cicle de l'aigua en l'Amazones per part dels MCG, no s'ha sentit parlar de cap intent d'aplicar la nova teoria de la bomba biòtica per a comprendre els principis físics i ecològics de la circulació atmosfèrica en l'Amazones.
Per al biogeoquímic Antonio Donato Nobre (Doctor en Ciències de la Terra per l'Universitat d'New Hampshire), del Institut Nacional d'Investigació Amazónica el principal patrocinador de la teoria de la bomba biòtica en Brasil, explica que les equacions de la BPT, basant-se únicament en la presència o absència dels boscs en la costa, semblen adaptar-se millor a lo que s'observa. Segons açò, gràcies a la vegetació, els 8 millons de km² de selva hi ha tots els dies de bombeig de 20 billons de galons d'aigua a l'atmòsfera.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría de la bomba biótica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.