Teorema de Siegel–Walfisz
En teoria analítica de números, la teorema de Siegel–Walfisz va ser obtingut per Arnold Walfisz com una aplicació del teorema de Carl Ludwig Siegel a número primo en progressió aritmètica.[1]
Enunciat de la teorema de Siegel–Walfisz
[editar | editar còdic]Es definix
a on denota la funció de von Mangoldt i φ és la funció indicatriz de Euler.
La teorema expressa que donat qualsevol número real N existix una constant positiva CN dependent únicament de N tal que
sempre que (a, q) = 1 i
Observacions
[editar | editar còdic]La constant CN no és efectiva computacionalment perque la teorema Siegel és inefectivo.
De la teorema es pot deduir la següent forma del teorema dels número primo per a progressions aritmètiques: Si, para (a,q)=1, per mig de denotem el número de cosins menor o igual a x que són congruents en a mod q, llavors
a on N, a, q, CN i φ són com en la teorema, i Li denota l'integral logarítmica desplaçada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1936).Mathematische Zeitschrift.40(1)
- 592–607.doi:10.1007/BF01218882. (en alemà)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Siegel–Walfisz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.