Anar al contingut

Teorema de Gerschgorin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Teorema de Gerschgorin

La teorema de Gershgorin és utilisat en àlgebra llineal per a trobar una cota dels valors propis d'una matriu quadrada. Va ser publicat pel matemàtic soviètic Semyon Aranovich Gershgorin en 1931.[1]

Discs de Gershgorin

[editar | editar còdic]

Siga A=(aij)n() una matriu complexa.

Per a cada

i{1,...,n}

, siga

Ri

la suma dels valors absoluts de les entrades no diagonals de la

i

-ésima fila de

A

:

Ri=ji|aij|

.

De la mateixa manera, poden definir-se els discs de Gershgorin per columnes d'una matriu.

Els valors propis de la matriu A es troben en els discs de Gerschgorin. Açò és, si λ és valor propi de A, llavors λDi per a algun i{1,...,n}.


Corolari

[editar | editar còdic]

Els valors propis de la matriu A es troben en els discs de Gerschgorin corresponents a les columnes de A.


Observació important

[editar | editar còdic]

La teorema no diu que hi haja un únic disc que continga a cada valor propi, ni que cada disc continga un únic valor propi.

En el cas de que un disc siga disjunto dels demés, sí és cert que conté un sol valor propi. No obstant, si dos discs tenen intersecció no buida, pot ser que un d'ells continga dos valors propis i l'atre cap.

En general, pot provar-se que:

Si l'unió de k discs és disjunta dels atres nk discs, llavors esta conté exactament k valors propis.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gershgorin, S. "Über die Abgrenzung der Eigenwerte einer Matrix." Izv. Akad. Nauk. USSR Otd. Fiz.-Mat. Nauk 6, 749–754, 1931 [1]


Referències

[editar | editar còdic]