Teojushin

Exhibició de la deesa Teojushin en el Museu Folklòric Nacional de Corea.

Teojushin (Hangul: 터주신, Hanja: 터主神) o Teojusin, és la deesa patrona del terreny en el que es construïx la casa en el cult Gashin de Coreja. També és coneguda com Jishin o "deesa de la terra".

En Honam, no hi ha una entitat que se semble a Teojushin. No obstant, hi ha una deidad cridada Cheollyungshin, el patró de Jangdok, o contenidors d'aliments. En comparació a l'adoració d'uns atres Gashin, com Jowangshin o Seongjushin, Teojushin és menys conegut. Aixina i tot, seguix sent una deidad important en la mitologia coreana.

Adoració

Es creïa que Teojushin encarnava un gorc en arròs, pésols o frijoles rojos. Després es va enterrar la test o es va colocar en els cantons del pati atrasser o en el jangdokdae, un àrea oberta que conté jangdok. El gorc estava cobert en un paraigües en forma de con teixit de brots d'arròs. Els grans dins del gorc es reemplaçaven cada any, i la família feya tteok, o pastiços d'arròs, en ells. Els pastiços d'arròs mai varen ser compartits; açò es deu a que els tteoks representaven la sòrt i a la creència de que Teojushin era una deesa codiciosa.

En Honam, la gent creïa en una deidad masculina cridada Cheollyungshin, el deu del jangdok. Alguns també creuen que ell és el deu del gust. La seua adoració va ser generalment similar a l'adoració de Teojushin, excepto que el paper també es va almagasenar en el gorc.

En l'antiga societat coreana, era tabú cavar la terra dins d'una casa perque la fúria de Teojushin vindria sobre els cavadores.

En general, es va considerar que Teojushin era codicioso, com es mostra en este gut:

Yoksim-maneun nae daegam (El meu codicioso Teojushin)

Tamsim-manen nae daegam (El meu codicioso Teojushin) ...

Yoksimi manko tamsimi manaseo daeyangpune galbijjimeul (Per la codícia, ella té costelles jjim en un tazón gran)

Soyangpune yeonggyejjimeul badeushideon nae daegaminde igeoti dona museun soyeonginga (...i que és tot açò quant Teojushin té pollet jove jjim en un tazón menut)

En gut dedicat a Teojushin, el mudang (chaman) representaria este aspecte de Teojushin en sostindre tteok sobre el cap i ballar mentres sosté el peu d'una vaca al voltant de la casa i beu alcohol. El chaman també usava una cimitarra i un fitora en el gut.

També està el ritual Jishin Balbgi, a on es chafava la terra del llogaret mentres rodejaven el llogaret, visitant cases individuals. Es creïa que Teojushin alluntaria als fantasmes malvats, o Gwishin, i duria sòrt al llogaret.

Com una deidad de riquea, aquells que aspiren a ser rics deuen adorar-la devotament. També és la deesa que es diu que ordena a les deidades de les direccions cardinals, els Obang Shinjang.

En mitologia

L'orige de Teojushin apareix en Seongjugut, un mit i gut de Seül.

Fa molt temps, Cheonsarangssi del Palau del Cel i Jital Buin del Palau Subterràneu es varen casar. En dèu mesos, Jital Buin va donar a llum a un chiquet que plorava com un dragó. Es dia Hwanguyangssi, qui podia construir qualsevol edifici en la terra.

Quan Hwanguyangssi va créixer, es va casar en el mortal Makmak Buin. Hwanguyangssi va construir un edifici circular en els Camps de Hwangsan.

Un dia, Hwanguyangssi va tindre un somi inquietant. En resposta, va decidir usar la seua gloriosa armadura durant tot el dia, llevat en amanecer, quan va visitar als seus pares.

Mentrestant, el Palau del Cel havia segut destruït per una tormenta. El conseller de la deidad suprema, Gwangcheosa, va aconsellar a Hwanguyangssi com el home adequat per a reparar el palau. Pero quan l'enviat del Cel, l'Okhwang Chasa, va aplegar a la casa de Hwanguyangssi, estava vestit en una armadura completa. Mentres deambulava, sense saber qué fer, un vell se li va acostar. El vell era la deidad de la llar, Jowangshin.

Jowangshin li va aconsellar al Okhwang Chasa que capturara a Hwanguyangssi en amanecer, l'única volta que no usava la seua armadura. Jowangshin havia traïcionat al seu mestre perque va tirar sabates embarrados a la cuina, i la seua esposa, Makmak Buin, va colocar gavinets esmolats sobre la llar.

Seguint el consell de Jowangshin, el Okhwang Chasa va capturar a Hwanguyangssi i li va dir que es preparara en quatre dies. Quan Makmak Buin va escoltar açò, va fer martells, serres i una cantitat extraordinàriament gran d'atres ferramentes en un dia, ademés de roba nova. En amanecer, ella va preparar el cavall espalmant-ho, alforjandolo i ensellant-ho. Makmak Buin finalment li va aconsellar a Hwanguyangssi que no parlara en ningú en el camí i que usara fusta vella en lloc de fusta nova.

En el camí, Hwanguyangssi va ser increpat per un home cridat Sojinhang, un mac, per no respondre a les seues preguntes sobre la seua identitat. Sojinhang li va contar que ell havia elegit el terreny per al Palau del Cel, i si algú més que ell ho tocava, l'edifici cauria. Llavors li va demanar un intercanvi de roba i ànima. Hwanguyangssi va dir que canviaria la roba, pero no l'ànima.

Despuix de transformar la seua apariència per a adaptar-se a Hwanguyangssi, Sojinhang va ser a la casa de Hwanguyangssi. Mentrestant, un cuervo plorava en la casa. Interpretant açò com un mal presagie, Makmak Buin va tancar les portes.

Sojinhang va dir que era Hwanguyangssi i va mostrar la seua roba per a verificar-ho. No obstant, Makmak Buin va detectar que l'olor a suor en la tela era diferent i es va negar a obrir les portes. Llavors va usar màgia per a obrir les portes.

Sojinhang li va contar que Hwanguyangssi estava mort i va intentar obligar-la a casar-se en ell. No obstant, ella, li va dir que tenia que realisar el jesa (cerimònia) del seu pare, i secretament va escriure una carta en la seua sanc en un tros de la seua roba interior de seda dient-li a Hwanguyangssi que es reunira en el pou dels Camps de Sojin, la terra natal de Sojinhang.

Despuix d'arrasar la casa de Hwanguyangssi, la va seqüestrar i va tractar d'obligar-la a que es casara. No obstant, Mamak Buin li va dir que despuix del jesa, sèt gwishin s'havien unit a ella, i si es casaven en eixes condicions, serien esgarrats en sèt parts. Segons ella, la solució seria que menjaren aliments pobres en una taibola en els Camps de Sojin durant tres anys.

Entretant, Hwanguyangssi va somiar que duya un sombre sol en les vores, la seua cullera trencada per la mitat i enterrada baix la terra, mentres dormia en el Palau del Cel. Un endevine va dir que el significat del somi era que la seua casa va ser arrasada fins als fonaments, i la seua esposa estava servint a un atre home.

Hwanguyangssi estava extremadament agitat en el somi, i va acabar la seua tasca reconstruint tot el Palau del Cel en sol quatre dies, utilisant la fusta vella en lloc de la nova, com havia dit Makmak Buin i va retornar ràpidament a la seua casa. Tot menys els fonaments de la casa havien segut destruït, tan sol els taperots quedaven en el pou. Mentres plorava, les seues llàgrimes es varen convertir en un riu, i els seus sospirs es varen convertir en vents.

De sobte, una bandada de cuervos proyectava les seues ombres sobre un fonament. Hwanguyangssi va sentir curiositat per lo que hi havia allí i va trobar la nota de Makmak Buin. Va córrer cap als Camps de Sojin, pero ho va trobar fortament defesos pels Obang Shinjang, les deidades de les direccions cardinals. Hwanguyangssi es va amagar en els sauces junt al pou.

Per un atre costat, Makmak Buin va tindre un somi curiós. Va vore caure una flor de cerezo, un espantapájaros en la porta i un espill trencat. La seua interpretació va ser que la flor caiguda era un presagie de fruts que es formaven, el espantapájaros era un presagie d'una figura respectable que apareixia, i l'espill era un presagie d'una vella cara que apareixia. Makmak Buin va dir que finalment es casaria en Sojinhang despuix d'un últim bany en el pou.

Al costat del pou, va trobar a Hwanguyangssi.Despuix del regocijo, Makmak Buin va amagar ho va amagar baix de la seua falda. Va enganyar a Sojinhang dient-li que deurien celebrar el seu matrimoni en alcohol, pero hi havia un hipnòtic en la beguda. Sojinhang es va dormir, i Hwanguyangssi va emergir i va convertir a Sojinhang en un jangseung, o tòtem, per a defendre els llogarets. Els fills de Sojinhang es varen convertir en Seonangdang, o mojones de pedra a on els viagers resaven per seguritat.

I va ser aixina com, Hwanguyangssi es va convertir en Seongjushin, el deu de la casa i Makmak Buin, i Teojushin, deesa de la terra. El Seongjugut conclou aixina:

Seongjunimi bulanhamyeon Jishinnimi anjonhago (Quan Seongju està nerviós, Jishin (Teojushin) està estable)

Jishinimi bulanhamyeon Seongjunimi anwianjeonghashigo (Quan Jishin (Teojushin) està nerviosa, Seongju està estable i ferma)

Du gawangi habi doeya (Només quan el rei i la reina del Gashin són un)

Han Namukkeuti Neul Nagilnagilhago (El final d'un arbre és afortunat)

Chilbidongsane manmansu nojeokeul naerieojubsoseo (Concedix-nos 10.000 sòrt a les set cims)