Tensor de densitat de fluix de impulsión

El tensor de densitat de fluix de impulsión[1] ve dau per:

Densitat de fluix hidràulic a través d'una secció d'un caixer
Πik=pδik+ρvivk

Considere's un decorregut en velocitat v→: la impulsión de l'unitat de volum del decorregut és igual a ρv→, sent ρ la densitat del decorregut. La taxa de variació és per tant:

∂ρv→∂t


En notació tensorial es té que:

∂ρvi∂t=ρ∂vi∂t+vi∂ρ∂t


Amprant l'equació de continuïtat: ∂ρ∂t=−∂ρvk∂xk; i l'equació de Euler: ∂vi∂t=−vk∂vi∂xk−1ρ∂p∂xi


Gràcies a estes dos equacions, es deduïx que:

∂ρvi∂t=−ρvk∂vi∂xk−∂p∂xi−vi∂ρvk∂xk=−∂p∂xi−∂ρvivk∂xk


que a la seua volta pot escriure's com ∂p∂xi=δik∂p∂xk.

Per lo tant, ∂ρvi∂t=−∂(δikp+ρvivk)∂xk=−∂Πik∂xk


Per a resaltar el significat del tensor Πik, es deu integrar l'equació anterior en un volum determinat:

∂∂t∫ρvidV=−∫∂Πik∂xkdV

Segons la teorema d'Ostrogradsky-Gauss, es pot escriure:

∂∂t∫ρvidV=−∮ΠikdSk


En el primer membre apareix la variació per unitat de temps de la i-ésima component de l'impuls en el volum considerat. Lo que significa que el segon membre representa la cantitat d'este impuls que fluïx per unitat de temps a través de la superfície que delimita el volum considerat.

En escriure dSk=nkdS, es pot dir que: Πiknk=pni+ρvivk, que correspon a l'expressió vectorial pn→+ρv→(v→⋅n→). Açò permet concloure que Πik és la i-ésima component de la cantitat d'impuls que creua per unitat de temps l'unitat d'àrea normal a l'eix xk.


Referències

  1. ↑ Pierre Pelcé. Théorie dones formes de croissance, EDP sciences, pp. 11 de 394. ISBN 9782759802975.