Temps llineal

El temps llineal correspon a una revolució filosòfica del Zoroastrismo heretada pel judaisme que es va presentar com a oposició a la teoria del temps cíclico. La seua manera d'entendre l'idea del temps és d'orige cristià, puix en La Bíblia està escrit que Deu va crear el món en sèt dies, lo que dona pas a entendre que va haver un principi, desenroll i final d'un procés, i açò va ser fonamental per al desenroll del punt de vista llineal del temps en Occident.

Archiu:Piero, battesimo di cristo 04.jpg

El cristianisme i la seua visió llineal del temps va ser fonamental per a l'idea de progrés en occident.

Temps llineal en la cultura judeua precristiana

Està marcat per l'aparició del monoteisme. La construcció discursiva de la Bíblia proyecta de manera revolucionària en l'història una forma de flecha que partix des de les aliances o pacte en els israelitas (Berit) en el qual este oferix una terra promesa des de la qual el temps material, terrenal, no retornarà. Esta diferència radical en les atres religioses va ser cridada en el cristianisme, vida eterna. El context històric marcat per exilis, va promoure el desenroll teòric d'esta concepció de temps (com a vida) a través dels sabio cabalistas que apleguen a la seua major riquea filosòfica en la estadía en Aleixandria que acaba en el regrés a un pensament més radicalisat i teològic dels cridats "mestres de la llei" i la divisió hebrea entre els "helenizados" i "ortodoxos" que després trobaria el seu propi juí i divisió despuix de les invasions romanes i el posterior forcall general entre el pensament judeocristià i el desenroll del judaisme rabínico, posteriorment perseguit en el Medioevo a través de l'Inquisició

Temps llineal en el cristianisme

La passió de Crist i la seua resurrecció s'entén com l'enfortiment de la teoria del temps cíclico i per a molts teòrics justament és ací a on es deu parlar del seu marc d'influència i no abans. Per un atre costat, l'escola crítica va renunciar a prendre esta consideració i va optar per l'unió judeocristiana des de la mitologia i la filosofia i no pel seu traçat paralel com seria el cristianisme. De qualsevol modo, un element central de la maduració del temps llineal, és la divisió entre passat, present i futur que s'unix a la teoria primitiva de la "terra promesa" la fita del qual divisor seria el cridat juí final. El cristianisme, en la seua mescla tempestuosa de l'herència grega, judeua i bizantina, va expressar en la teologia medieval la riquea de l'acumulació del coneiximent filosòfic al servici de l'escatologia. Sant Agustín construïx un anàlisis sicològic del temps el qual tindria dos consideracions vitals que anirien més allà de l'Edat Mija: el control del pensament i la separació entre ànima i carn.