Temple 33
_-_Guatemala-1596.jpg){kind=link}
El Temple 33 de Tikal al que es fa referència en els informes arqueològics com 5D-33, era una antiga piràmide funerària maya de 33 metros d'altura, situada en l'Acrópolis Nort de la gran ciutat maya de Tikal.[1] La piràmide estava situada centralment en la primera fila d'estructures que donaven a la Gran Plaça,[2] entre els Temples 32 i 34 i front a la Plataforma Nort.[3] És un dels temples més explorats en tota l'àrea maya.[4] La versió més primerenca va ser un temple baix funerari sobre la tomba del rei Siyaj Chan K'awiil II, que va ser sagellada en l'any 457 d. C. El Temple 33 va passar per tres fases consecutives de construcció, durant les quals el santuari funerari del rei va ser remodelat i una de les seues esteles va ser enterrada sobre la seua tomba. A mitan de la década de 1960, els arqueòlecs varen desmantellar completament la versió final de la gran piràmide, descobrint les primeres fases de construcció.
Història de la construcció
[editar | editar còdic]
El Temple 33 va ser el monument funerari de Siyaj Chan K'awiil II, un rei de Tikal de el V; va ser construït directament sobre la seua tomba, que va ser tallada en el llit de roca subjacent.[6] La piràmide va ser somesa a tres fases de construcció distintes en el curs de dos sigles.[7] Les tres fases de construcció varen ser etiquetades pels arqueòlecs com:
- 33-1 (la versió final)
- 33-2 (la versió intermija)
- 33-3 (el temple original del Clàssic Primerenc).[8]
La primera fase de la construcció va consistir en una àmplia plataforma basal construïda com a temple funerari en la part superior de la tomba,[8] en grans caraces d'estuc de més de 3 metros d'altura que flanquejaven l'escala d'accés.[1][9] La segona fase va tindre lloc poc despuix de la primera i va consistir en la construcció d'una nova superestructura sobre la plataforma basal, en l'adició de noves caraces d'estuc i panels.[1] Les parets del temple estaven cobertes per grafiti del periodo Clàssic Primerenc, incloent tant figures com a jeroglífics. L'interior del temple estava cobert de suja, alguns dels grafitis s'havien gravat en la coberta de suja, mentres que uns atres es varen descobrir tallats en l'algeps baix del depòsit de suja.[10]
La tercera i última fase del seu desenroll va tindre lloc durant l'Hiat de Tikal que va durar del 562 a 692.[11] Durant este temps l'Estela 31 de Siyaj Chan K'awiil II, va ser duta al temple de la segona fase i colocada directament sobre la tomba original en una cerimònia que implicava el fòc i la ruptura de ceràmica maya. Una nova piràmide va ser construïda sobre açò a una altura de 3 metros, per a contindre un nou, encara que no identificat, sepeli real. La construcció es va detindre per al sepeli d'un atre personage, també de l'èlit, que va ser posat en el núcleu d'enrunes de la piràmide.[1] Quan es va excavar en 1959 i 1960, es va trobar que el revestiment del Temple 33-1 estava molt danyat pel pas del temps i els efectes de la vegetació que ho cobria.[12]
Destrucció
[editar | editar còdic]El Temple 33-1 (la versió final) va ser completament desmantellat pels arqueòlecs per a aplegar a les primeres etapes de construcció.[12] El temple va ser destruït en 1965 ya que els excavadors varen jujar que no tenien els recursos per a restaurar-ho i varen necessitar material de farcidura per a cobrir una gran sanga que s'havia obert en l'Acrópolis Nort; el material despullat del Temple 33-1 es va jujar suficient per a reblir-ho i esta va ser una consideració influent quan els arqueòlecs varen decidir desmantellar l'estructura. L'operació de desmantelamieno va ser aprovada pel Institut d'Antropologia i Història de Guatemala (IDAEH) en 1964.[13] La decisió de destruir la piràmide va ser controvertida,[14] va ser atacada per l'arqueòlec Heinrich Berlin en un artícul de 1967; el qual va qüestionar per qué s'havia descobert la piràmide si no es disponia de recursos per a restaurar-la i va observar que la piràmide no estava en pijor estat que unes atres que havien segut completament restaurades. També va atacar la decisió de desmantellar una piràmide per a la seua farcidura en un àrea a on el material de farcidura potencial era abundant.[15] Berlin es va queixar directament al director de el IDAEH en 1966. El director va respondre que la destrucció havia segut autorisada per l'institut i que el IDAEH recolzava les accions dels excavadors.[14] Els excavadors varen publicar una resposta a Heinrich Berlin en la que mantenien la seua decisió original i afirmaven que s'havia deprés molt del desmantellament de l'estructura, incloent métodos de construcció provablement similars als utilisats en atres piràmides del Clàssic Tardà i l'aclariment de la seqüència estratigráfica de Tikal.[16] L'erudit en cultura maya, l'anglés Eric S. Thompson contextualizó les accions dels excavadors afirmant «...inclús la concessió del derrocament parcial va ser una decisió equivocada, la pèrdua per a l'humanitat no és massa greu».[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Martin y Grube, 2000, p. 36.
- ↑ Coe, 1988, p. 45.
- ↑ Martin y Grube, 2000, p. 43.
- ↑ Coe, 1988, pp. 45-46.
- ↑ Larios Villalta, 2005, p. 69.
- ↑ Martin y Grube, 2000, pp. 34 i 36.
- ↑ Martin Grube, 2000, p. 36.
- ↑ 8,0 8,1 Coe, 1988, pp. 46-48.
- ↑ Coe, 1988, p. 48.
- ↑ Webster, 1963, p. 38.
- ↑ Martin y Grube, 2000, pp. 36-40.
- ↑ 12,0 12,1 Coe, 1988, p. 46.
- ↑ Berlin, 1967, p. 241.
- ↑ 14,0 14,1 Rainey, 1967, p. 242. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «FOOTNOTERainey1967{{{c}}}242» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Berlin, 1967, p. 242.
- ↑ Rainey, 1967, p. 243-244.
- ↑ Thompson, 1967, p. 244.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- “The Destruction of Structure 5D-33-1st at Tikal” . American Antiquity 32 (2): 241–242. Washington, D. C., USA: Society for American Archaeology. doi:. ISSN 0002-7316. OCLC 754651089.
- Braswell, Geoffrey E. (2003). «Dating Early Classic Interaction between Kaminaljuyu and Central Mexico», Braswell, Geoffrey E. (ed.). The Maya and Teotihuacan: Reinterpreting Early Classic Interaction, Austin, Texas, USA: University of Texas Press, pp. 81–142. OCLC 49936017. ISBN 0-292-70587-5.
- “A Summary of Excavation and Research at Tikal, Guatemala: 1956-61” . American Antiquity 27 (4): 479–507. Washington, D. C., USA: Society for American Archaeology. doi:. ISSN 0002-7316. OCLC 4892259320.
- Coe, William R. (1988). Tikal: Guia de les Antigues Ruïnes Mayas, Guatemala: Pedra Santa. OCLC 21460472. ISBN 84-8377-246-9.
- Fitzsimmons, James L. (2009). Death and the Classic Maya Kings, Austin, Texas, USA: University of Texas Press. OCLC 216941064. ISBN 978-0-292-71890-6.
- (2003) «Problematical Deposits and the Problem of Interaction: The Material Culture of Tikal during the Early Classic Period», Braswell, Geoffrey E. (ed.). The Maya and Teotihuacan: Reinterpreting Early Classic Interaction, Austin, Texas, USA: University of Texas Press, pp. 167–198. OCLC 49936017. ISBN 0-292-70587-5.
- «Architectural Restoration Criteria in the Maya Area» (PDF). Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies (FAMSI) (2005). Consultat el 7 de maig de 2013.
- Martin (2000). Chronicle of the Maya Kings and Queens: Deciphering the Dynasties of the Ancient Maya, Londres i Nova York: Thames & Hudson. OCLC 47358325. ISBN 0-500-05103-8.
- «Siyaj Chan K'awiil II». Mesoweb: An Exploration of Mesoamerican Cultures. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2014. Consultat el 5 de juliol de 2013.
- “Ancient Maya Sculptures of Tikal, Seen and Unseen” (2009). RES: Anthropology and Aesthetics (55/56): 119–134. The President and Fellows of Harvard College acting through the Peabody Museum of Archaeology and Ethnology. ISSN 0277-1322. OCLC 611056984.
- “Reply to Berlin” (1967). American Antiquity 32 (2): 242–244. Washington, D. C., USA: Society for American Archaeology. doi:. ISSN 0002-7316. OCLC 754651089.
- “Tikal i les seues tombes reals del Clàssic Primerenc: Noves senyes químiques de les vasijas de ceràmica” (PDF) (2004). Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques en Guatemala XVII (2003): 777–793. Guatemala City, Guatemala: Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.
- “The Painted Tomb at Tikal: An important discovery by the Museum's expedition in Guatemala” (PDF) (1961). Expedition 4 (1): 2–7. Philadelphia, Pennsylvania, USA: University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology. ISSN 0014-4738. OCLC 183334723. Recuperate le 6 de maig de 2013.
- “A Third-Party Comment” . American Antiquity 32 (2). Washington, D. C., USA: Society for American Archaeology. doi:. ISSN 0002-7316. OCLC 754651089.
- “Tikal Grafiti” (PDF) . Expedition 6 (1): 37–47. Filadèlfia, Pennsilvània, USA: University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology. ISSN 0014-4738. OCLC 183334723. Recuperate le 8 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo 33» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.