Anar al contingut

Temperament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Temperament (música).

El temperament[1] és la peculiaritat i intensitat individual dels afectes psíquics i de l'estructura dominant d'humor i motivació. El terme prové del llatí temperamentum: ‘mida’. És la manera natural en que un ser humà interactua en l'entorn. Pot ser hereditari i no influïxen factors externs (solament si eixos estímuls anaren massa forts i constants); és la capa instintivo-afectiva de la personalitat, sobre la qual l'inteligència i la voluntat modelaran el caràcter (en el qual sí influïx l'ambient); ocupa també l'habilitat per a adaptar-se, l'estat d'ànim, l'intensitat, el nivell d'activitat, l'accessibilitat, i la regularitat; el temperament és la naturalea general de la personalitat d'un individu, basada les característiques del tipo de sistema nerviós.

El temperament està relacionat en l'influència endocrina (que es deu als gens, i que es manifesta en determinats traces físiques i sicològics). El temperament i el caràcter definixen la personalitat del ser humà; i la diferent combinació i intensitat en que estos es manifesten en les seues diferents àrees, nos fan únics i humans. Els temperaments o el temperament és la traça descriptivo de l'estil d'actuar que nos distinguix dels demés com a únics i irremplazables, de modo que pugam harmonisar en ells.

L'estudi dels temperaments ocupava un paper important en la psicologia anterior a el XX.


Classificació del temperament segons Hipòcrates

Cinc caps grotescs, ilustració dels quatre temperaments, entorn a un perfil clàssic (dibuix de Leonardo da Vinci, cap a 1490, Royal Library, castell de Windsor).

Mèdics de l'antiguetat com el mege grec Hipòcrates (460-370 a. C.) i el mege grec Galeno (129-200) distinguien quatre tipos de temperaments, considerats com a emanació de l'ànima per l'interrelació dels diferents humor del cos:

  • Sanguíneus, les persones en un humor molt variable.
  • Melancòlics, persones tristes i somiadores.
  • Coléricos, persones l'humor de les quals es caracterisava per una voluntat forta i uns sentiments impulsius, en les que predominava la bilis groga i blanca.
  • Flemáticos, persones que es demoren en la presa de decisions, solen ser apàtiques, a voltes en molta sanc freda, en les quals la flema era el component predominant dels humor del cos.

Ad açò se sumixca les teories del fisiólogo rus Iván Pávlov (1849-1936), qui va enunciar que les característiques del temperament estan donades pel sistema nerviós que a la seua volta té tres característiques: força, equilibri i velocitat de correlació; d'ahí que la combinació d'estes característiques donen orige als tipos de sistema nerviós que caracterisen a cada temperament: sistema nerviós ràpit i equilibrat (sanguíneu), sistema nerviós llent i equilibrat (flemàtic), sistema nerviós dèbil (melancòlic) i sistema nerviós fort, ràpit i desequilibrat (colèric).[2]

Segons la classificació de Hipòcrates existixen quatre tipos de temperaments segons la predominancia d'un dels quatre humor dins de la psicologia:


Temperament sanguíneu

Este temperament està basat en un tipo de sistema nerviós ràpit i equilibrat que es caracterisa per posseir una alta sensibilitat, un baix nivell d'activitat i fixació de la concentració i una moderada reactivitat al mig; és característic del sistema nerviós una moderada correlació de l'activitat a la reactivitat; és extrovertido i manifesta alta flexibilitat als canvis d'ambient.


Característiques del temperament sanguíneu

  • Es tracta d'una persona càlida, campante, vivaz i que goja de la vida sempre que es puga.
  • És receptiva per naturalea, les impressions externes troben fàcil entrada en el seu interior en a on provoquen una llau de respostes.
  • Tendix a prendre decisions basant-se en els sentiments més que en la reflexió.
  • És tan comunicatiu que és considerat un extrovertido.
  • Té una capacitat insòlita per a gojar i per lo general contagia als demés el seu esperit que és amant de la diversió.

Són optimistes, sempre veuen el costat bo de les coses. Són egocèntrics, els agrada ser el centre d'atenció. Pero poden ser emocionalment inestables, distrets, indisciplinats, en poca força de voluntat, insegurs i fins a desordenats. Són molt sensibles emocionalment. Tenen i demanden una gran necessitat afectuosa i amorosa.

Este tipo de persones per lo general, parlen abans de pensar, són extrovertides, molt actives i intuïtives.


Temperament flemàtic

Este tipo de temperament està basat en un tipo de sistema nerviós llent i equilibrat que es caracterisa per tindre una baixa sensibilitat pero una alta activitat i concentració de l'atenció; és característic del seu sistema nerviós una baixa reactivitat als estímuls del mig, i una llenta correlació de l'activitat a la reactivitat, és introvertit i posseïx baixa flexibilitat als canvis d'ambient.

És tranquil, mai pert la compostura i casi mai s'enfada. Pel seu equilibri, és el més agradable de tots els temperaments. Tracta de no involucrar-se massa en les activitats dels demés. Per lo general sol ser una persona apàtica, ademés de tindre una bona eloqüència. No busca ser un líder, no obstant pot aplegar a ser un molt capaç.


Característiques del temperament flemàtic

  • És un individu calmat, tranquil, que mai es descompon i que té un punt d'ebullició tan elevat que casi mai s'enfada.
  • Són persones séries, impasibles i altament racionals.
  • Són calculadors i analítics.
  • Generalment, és el temperament de persones molt capaces i equilibrades.
  • És el tipo de persona més fàcil de tractar i és per eixa naturalea el més agradable dels temperaments.
  • El flemàtic és fret i es pren el seu temps per a la presa de decisions.
  • Preferix viure una existència feliç, plaentera i sense estridència fins al punt que aplega a involucrar-se en la vida lo menys que pot.


Temperament melancòlic

Està basat en un tipo de sistema nerviós dèbil, posseïx una molt alta sensibilitat, un alt nivell d'activitat i concentració de l'atenció, aixina com una baixa reactivitat davant els estímuls del mig, i una baixa correlació de l'activitat a la reactivitat; és introvertit i ho caracterisa una baixa flexibilitat als canvis en l'ambient.

És abnegado, perfeccioniste i analític. És molt sensible emocionalment. És propens a ser introvertit, no obstant, pot actuar de forma extrovertida. No es llança a conéixer gent, sino deixa que la gent venja ad ell. Les seues tendències perfeccionistes i la seua consciència fan que siga molt fiable, puix no li permeten abandonar a algú quan estan contant en ell. Ademés de tot, posseïx un gran caràcter que li ajuda a terminar lo que comença. Pero és difícil convéncer-ho d'iniciar algun proyecte, degut a que sempre està considerant tots els pros i contres en qualsevol situació.


Característiques del temperament melancòlic

  • Sol produir tipos analítics, abnegados, dotats i perfeccionistes.
  • És d'una naturalea emocional molt sensible, predispost a voltes a la depressió.
  • És el que conseguix més gojar de les arts.
  • És propens a l'introversió, pero pel predomini dels seus sentiments, pot adquirir tota una varietat de talents.
  • Té canvis emocionals molt bruscs i es pot dir que fer-ho enujar és fàcil.
  • No li agrada que ho interrompen quan es concentra en alguna cosa que és important per ad ell, entre uns atres.


Temperament colèric

Està basat en un tipo de sistema nerviós ràpit i desequilibrat, posseïx baixa sensibilitat i un nivell alt d'activitat i concentració de l'atenció, encara que té alta reactivitat als estímuls del mig i una molt alta correlació, també és flexible als canvis d'ambient. Quan se li descriu o diu alguna cosa que li fastidia o desagrada, tracta de callar de forma violenta a les persones que li'l diuen. És ràpit, molt actiu, pràctic en les seues decisions, autosuficient i sobretot independent. És extrovertido, pero no tant com la persona de temperament sanguíneu. Es fixa metes i objectius. És molt ambiciós. Valora ràpida i intuïtivamente i reconeix els possibles entropeçons i obstàculs que pot trobar en el camí si busca conseguir una meta.[3]


Característiques del temperament colèric

  • És calorós, ràpit, actiu, pràctic, voluntariós, té una visió àmplia, és autosuficient i molt independent.
  • Tendix a ser decidit i de fermes opinions, tant per a sí mateixa com per a atres persones, i tendix a tractar d'impondre-les.
  • És extrovertido, no fins al punt del sanguíneu.
  • Generalment, preferix l'activitat.
  • No necessita ser estimulat pel seu ambient, sino que més be ho estimula ell en les seues inalcançables idees, plans, metes.
  • Tendix a fixar-se metes molt altes, perque considera que és capaç, pero no sempre les complix, no per falta de capacitat sino de temps o perque pert l'interés.
  • Dominant i fins a manipulador per a alcançar el seu objectiu.
  • Tendix a ser manipulador, pero també és molt intolerant.
  • Sempre busca realisar tot lo que desija.


Característiques del temperament biotemperamental o naturaliste

No és un concepte sicològic comunament acceptat o estandardisat. Existixen investigadors varen mostrar un interés sobre este temperament, que varen denominar biotemperamental o naturaliste, que es desenrolla al mateix temps que creix la persona i es desenrolla en el mig social.

Afinitat per les seues habilitats Compartix els seus atributs en els demés.


Vore també

Referències

Enllaços externs