Tembulandia
Tembulandia és una regió natural de la província Cap Oriental en Suràfrica. És el territori tradicional del poble tembu, subgrup de la nació xhosa. En l'antiguetat era conegut com Tamboekieland o Tambookieland.
Geografia
En els registres històrics, Tembulandia comprenia la zona ubicada entre Umtata i aigües dalt del riu Kei. Per tant, comprenia un àrea de 80 per 193 km, pese a que la seua frontera era disputada en Pondolandia, ubicada en la costa surafricana, i en el territori del poble mFengu en el sur. No obstant, dita àrea geogràfica ha canviat en el transcurs del temps.
Abans de la conquista europea, el territori es dividia en Tembulandia, la Tembulandia dels emigrants i Bomvanalandia (el poble bomvana guardava parentesc en els tembu i s'ubicava en el costat este del riu bashee, posteriorment el districte d'Elliotdale). Ya durant els anys de la colonisació europea es dividia en els districtes de Emjanyana, Engcobo, Mqanduli, Umtata, St. Marks, Southeyville i Xalanga.
Història
Primers registres
Els pobles caçadors-recolectors sant i khoikhoi varen habitar la regió des de la prehistòria en grups nómades, al voltant de 30000 anys a. C. Per al XVI, el poble granger nguni va arribar a l'àrea des del territori noreste. Un subgrup dels nguni va derivar en el poble tembu. No obstant, pese a que es consideraven part dels nguni, els tembu es varen assimilar al veí poble xhosa.
Tembulandia havia segut un regnat independent governat pel clan hala, fins a l'irrupció dels britànics a partir de el XIX. Des de 1871 els tembu es varen involucrar en una guerra contra una aliança de pobles xhosa, que involucrava als pondo, els bomvana i els gcaleka. El cap suprem dels tembu, Ngangelizwe, havia tractat d'unir a varis clans del seu regne, pero era agobiat per les forces beligerants de Sarhili, cap dels gcaleka. Es diu que el conflicte tenia un resquemor personal, puix la primera esposa de Ngangelizwe, de nom Novili, era filla de Sarhili, i es va expandir el rumor que era maltractada pel cap tembu.[1]
En enfrontar el sege constant dels seus enemics, Ngangelizwe i els seus ministres varen decidir acostar-se a la Colónia del Cap, per a negociar una possible aliança i incorporació als seus dominis.
Incorporació a la Colónia del Cap
La Colónia del Cap, que hi havia conseguit cert grau d'independència del govern britànic baix el sistema del govern responsable, funcionava en un sistema inclusivo a on el dret al sufragi s'eixercia en igualtat per a tots els votants masculins, independentment de la raça. Les seues lleis també prohibien l'establiment d'individus de raça blanca en els territoris dels natius. Per tant, La Cap era considerada per Ngangelizwe i els seus ministres com un territori al que valia la pena anexar-se.[2][3]
No obstant, Ngangelizwe era un líder molt controvertit dins de la comunitat xhosa. De fet, era molt odiat pels pobles veïns pondo i gcaleka, a banda que se li acusava d'haver comés molts crims. Per tot açò, el govern del Cap va demandar la seua renúncia com a condició prèvia a l'anexió.[4]
D'acort als registres del parlament de la colónia, els líders del poble tembu varen requerir, entre atres coses, quatre magistratura en les mateixes facultats d'aquells que ya ostentaven el càrrec, i protecció militar contra els britànics i els bandos dels gcaleka. D'acceptar-se dites demandes, junt al respecte al càrrec dels caps tembu, asentir a l'anexió.[5] El primer ministre del Cap, John Molteno, va acceptar els térmens i va resoldre l'incorporació llegal a través de la Llei d'Anexió de Tembulandia de 1876, i va crear els districtes de Xalanga, St. Marks, Elliot i Engcobo.[6][7]
La renúncia del controvertit rei Ngangelizwe que havia segut pretesa pel govern del Cap com a condició a l'anexió, va terminar en l'oblit. Pese a tot, l'acort d'incorporació es va implementar al peu de la lletra. La propietat dels natius es va reconéixer, i en l'excepció d'alguns misionero i comerciants de raça blanca, Tembulandia va ser ocupat per la seua mateixa gent com a part del territori de Transkei. No obstant, els britànics varen desplaçar als governants del Cap en 1878 i varen assumir el mando de la colónia, lo que va provocar conflictes bèlics i el fi de l'implementació pacífica dels acorts.
L'anexió es va completar en 1885. Els llímits de Tembulandia es trobaven entre Umtata i el riu tsomo, i per a eixe temps tenia una població de 60000 habitants. Tembulandia també va proporcionar tropes a les forces armades fronterices del Cap que varen ajudar a les victòries militars contra els gcaleka i els pondo.
Primeres restriccions sobre Tembulandia
D'acort a les lleis de la colónia del Cap, aixina com la Llei d'Anexió, els europeus tenien prohibit posseir territori en Tembulandia. Açò tenia com a propòsit previndre el despulle per part de usurpadores; no obstant, pese a constants discòrdia polítiques, dites disposicions llegals no es complien.
Des de la década dels anys 1880, els governs proimperialistas i els primers ministres John Gordon Sprigg i Cecil Rhodes varen ignorar les apropiació illegals. Per a 1882, els colonizadores europeus s'havien desplaçat al nort del riu Kei i, el mateix any, el cap Ngangelizwe els va vendre un terreny de la seua propietat dins del districte de Umtata.
Per a 1884, en la Llei Gren Ray es va dispondre que els caps del poble tembu es convertiren en els líders de cada consell de districte, per lo que se'ls va investir, de fet, com a governadors. Durant l'administració de Cecil Rhodes es varen aprovar lleis com la Llei de Registre Parlamentari, que impedia els drets per a eixercir el vot dels tembu i tots els ciutadans de raça negra en La Veta. No obstant, va ser l'Unió Surafricana, en el XX, la que va aumentar l'opressió sobre Tembulandia.
L'Unió Surafricana i el apartheid
Durant els anys de l'Unió Surafricana i l'inici del apartheid, els drets de propietat dels tembu es varen ser desconeixent gradualment, i lo que quedava es va implementar únicament en el seu territori original.
Ademés, Transkei es va convertir en un bantustán. D'acort al apartheid, este territori era considerat com la terra natal dels xhosa, lo que va provocar que els tembu anaren confosos en ells.[8]
Controvertit cridat a la secessió
Buyelekhaya Dalindyebo, fill de Sabata Jonguhlanga Dalindyebo, és el rei dels tembu des de 2006. Dalindyebo va fer un controvertit cridat a la secessió en 2009, com a resposta a una acusació criminal en contra seua. En decembre d'eixe any se li va imputar d'homicidi culposo, seqüestre, incendi, i agressió.[9][10] Pese a que dit cridat a la secessió de Suràfrica es va suspendre, el govern li va indemnisar per les ofenses causades pel juí criminal tant a ell com a la comunitat que representa.[11]
Referències
- ↑ Findarticles.com. «Custom and the politics of sovereignty in South Africa - page 4 &#; Journal of Social History». Consultat el 16 de juliol de 2012.
- ↑ S. Redding: Sorcery And Sovereignty: Taxation, Power, And Rebellion in South Africa, 1880-1963. Ohio University Press, 2006. p.150.
- ↑ J.A. Tropp: Natures of Colonial Change: Environmental Relations in the Making of the Transkei. Ohio University Press, 2009. p.33.
- ↑ M. Lipschutz: Dictionary of African Historical Biography. University of Califòrnia Press, 1989. p.171. "Ngangelizwe (Qeya), c.1840-84".
- ↑ C.C. Henkel: History, resources and productions of the country between Cape Colony and Natal, or "Kaffraria proper", now called the Native or Transkeian Territories. Hamburg Richter. 1903. p.10. "Tembuland".
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 22 de novembre de 2014.
- ↑ P. A. Molteno: The life and claves of Sir John Charles Molteno, K. C. M. G., First Premier of Cape Colony, Comprising a History of Representative Institutions and Responsible Government at the Cape. London: Smith, Elder & Co. 1900. Vol.II, p.87
- ↑ http://www.sahistory.org.za/places/transkei
- ↑ Janet Smith, Bonile Bam. «Troubled monarch sentenced to 15 years», Independent Online (South Africa), 6 de decembre de 2009. Consultat el 16 de juliol de 2012.
- ↑ Ben Maclennan. «Convicted king plans independent state», iol.co.za, 23 de decembre de 2009. Consultat el 16 de juliol de 2012.
- ↑ «Tribe suspends secession plans», news24.com, 6 de giner de 2010. Consultat el 16 de juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tembulandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.