Anar al contingut

Tell el Fakhariya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tell el Fakhariya

Tell el Fakhariya, Tell Fekheriye (àrap تل الفخيرية) (a sovint deletreado com Tell el-Fakhariya o Tell Fecheriye, entre atres variants) és un antic jaciment en la conca del riu Jabur, en la governació de Hasaka, en el nort de Síria.[1] S'identifica en seguritat com l'emplaçament de Sikkan, atestat des de l'any 2000 a. C.[2] Mentres va estar baix un governador assiri, cap a l'any 1000 a. C., es dia Sikani.[3][4] Sikkani formava part del regne arameo de Bit Bahiani a principis del primer mileni a. C. En la zona es poden trobar varis montículs, cridats tells, en les proximitats: Tell el Fakhariya, Ra's al-'Ayn i Tell Halaf, emplaçament de la ciutat aramea i neoasiria de Guzana. Durant l'excavació es va descobrir l'inscripció bilingüe Hadad-Yith'i, que proporciona la font d'informació sobre Hadad-yith'i.

A principis de el XX es va sugerir que Tell el Fakhariya era l'emplaçament de Waššukanni, la capital de Mitanni, pero esta afirmació no s'ha confirmat.[5][6] Molts estudiosos es varen opondre a esta teoria, entre ells Michael Roaf, Peter Akkermans, David Oates, Joan Oates i Edward Lipiński.[2][7][8] No obstant, esta identificació va rebre un nou respal per part de Stefano de De Martino[9]

Història

L'emplaçament de Tell el Fakhariya va ser ocupat ya en el periodo acadio. Les escasses excavacions realisades fins ara han mostrat una evolució substancial en els periodos assiri mig, mitannio i neoasirio.

Proposta d'associació en Washukanni

Dietrich Opitz va identificar la ciutat neoasiria Sikan, situada en la propenca Ra's al-'Ayn, com la capital de Mitanni, Washukanni.[10][11] El nom ___protected_title_0___ es va considerar llavors una versió asiria del seu original hurrita o indoaria, convertint-se en ___protected_title_1___. Les excavacions realisades en est o atres llocs no han aportat cap prova epigràfica, glífica o arqueològica que respale esta identificació,[12] per lo que esta es basa en un criteri purament etimològic. L'etimologia és qüestionada per Edward Lipiński, qui senyala que Sikan és un nom semític (que significa estela) ya atestat per al lloc al voltant de l'any 2000 a. C.[2][13] Una tablilla d'argila enviada des de Washukanni a Egipte va ser analisada químicament i comparada en mostres de Sikan; el resultat va ser ___protected_title_2___.[12][14]

Arqueologia

El jaciment té una superfície d'unes 90 hectàrees, 12 de les quals són un montícul alt. Tell el Fakhariya va cridar l'atenció de Max von Oppenheim a principis de el XX. En 1929, durant les seues excavacions en Tell Halaf, va enviar a Felix Langenegger i Hans Lehmann al jaciment per a que realisaren un estudi de camp, que va donar com resultat l'elaboració d'un mapa de contorns.[15] En 1940, un equip del Institut Oriental de Chicago i del Museu de Belles arts de Boston, dirigit per Calvin W. McEwan, i del que formava part Harold D. Hill, va treballar durant un breu periodo en el lloc, va realisar varis sondejos, va elaborar un mapa de contorn del jaciment i va arreplegar diverses ceràmiques i objectes epigràfics. Estos últims incloïen dotze tablillas i alguns fragments. Una de les tablillas asirias miges, de cap al XIII, indicava que el nom de la ciutat era Dunnu en aquella época. Les zones explorades eren principalment Asiria mija i neoasiria.[16]

En 1955, Anton Moortgat va realisar dos sondejos en Tell el Fakhariya, datats en el periodo de l'imperi Mitanni.[17][18] En 2001 es va realisar una breu excavació per part de l'Universitat Martín Lutero de Trobe-Wittenberg i la Direcció general d'Antiguetats i Museus de Síria.[19] Despuix d'un estudi realisat en 2005, un equip de l'Universitat Lliure de Berlín i SAHI - Institut Arqueològic i Històric Eslovaco i la Direcció general d'Antiguetats i Museus de Síria varen recomençar els treballs en Tell el Fakhariya durant un més en 2006. Les excavacions varen continuar en 2007 durant un periodo de 8 semanes[20][21][22] En la temporada de 2009, es varen recuperar 11 tablillas cuneïformes asirias miges d'una capa del periodo post-mitannio del jaciment.


En 2010, es varen trobar 40 texts i fragments de text en el mateix context.[23][24] La traducció preliminar mostra que són de naturalea administrativa. Els epónimos relacionen alguns d'ells en els regnats de el XIII dels gobernant assiris mijos Salmanasar I i Tukulti-Ninurta I. També s'han trobat varis sagells relacionats i alguns atres sagells.[25]

Referències

  1. ↑ (1958) Stone artifacts in C McEwan, Soundings at Tell Fakhariyah (en anglés), Chicargo University Press, pp. 53-55.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (2000) The Aramaeans: Their Ancient History, Culture, Religion (en anglés), Peeters Publishers, p. 120. ISBN 978-90-429-0859-8.
  3. ↑ (1992).World Archaeology.23(3)
  4. ↑ (1985).Bulletin of the American Schools of Oriental Research.(259)
    45–6.
  5. ↑ K. Lawson Younger (2007). Ugarit at Seventy-Five (en anglés), p. 146. ISBN 9781575061436.
  6. ↑ (2016).Rocznik Orientalistyczny/Yearbook of Oriental Studies.Consultat el 23 de novembre de 2022.
  7. ↑ (2012) A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East (en anglés), p. 570. ISBN 9781444360776.
  8. ↑ (1997) Excavations at Tell Brak (en anglés), p. 143. ISBN 9780951942055.
  9. ↑ Changing Faç of Kingship in Syria-Palestine 1500-500 BCE.Ugarit Verlag.Consultat el 23 de novembre de 2022.
  10. ↑ (1927) Die Lage von Wassuganni, Zeitschrift für Assyriologie und verwandte Gebiete (en alemà).
  11. ↑
  12. ↑ 12,0 12,1 (2003) The Archaeology of Syria: From Complex Hunter-Gatherers to Early Urban Societies (c.16,000-300 BC) (en anglés), p. 327. ISBN 9780521796668.
  13. ↑ (1994) Studies in Aramaic Inscriptions and Onomastics (en anglés), Peeters Publishers. ISBN 90-6831-610-9.
  14. ↑ (1 de decembre de 1976) NEUTRON ACTIVATION ANALYSIS AND THE LOCATION OF WASSUKANNI (en anglés), Lawrence Berkeley National Laboratory.
  15. ↑ (1931) Der Tell Halaf, Eine neue Kultur im ältesten Mesopotamien (en alemà).
  16. ↑ (1957).«Soundings at Tell Fakhariyah, Oriental Institute Publication».(79)Consultat el 24 de novembre de 2022.
  17. ↑ (1956).AAS.6
    39-50.
  18. ↑ (1957).AAS.7
    17-30.
  19. ↑ (2002).MDOG.134
    311-329.
  20. ↑ (2007).Chronique Archéologique en Syrie.
    175-185.
  21. ↑ (2008).Alter Orient aktuell.8
    4-8.
  22. ↑ (2008).MDOG.140
    89-135.
  23. ↑ (2015).Archeology on Three Continents 2006 – 2011 (5 Years of the Slovak Archeological and Historical Institute Sahi).Bratislava:
    59-70.Consultat el 24 de novembre de 2022.
  24. ↑ «Tell Fekheriye 2010: Report on the 4th Excavation Campaign» (en anglés). Consultat el 24 de novembre de 2022.
  25. ↑ (2021) Middle Assyrian Seal Motifs from Tell Fekheriye (Syria), (en anglés), Berlin, Boston:: De Gruyter.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tell_el_Fakhariya&oldid=1443524»