Teleview
Teleview era un sistema per a proyectar películes estereoscópicas inventat per Laurens Hammond, més conegut com l'inventor del orgue Hammond.[1] Va fer el seu debut públic el 27 de decembre de 1922 en el Teatre Selwyn en la Ciutat de Nova York, l'únic teatre jamai equipat en el sistema. El programa va incloure varis curtmetrages, una presentació en viu d'ombres proyectades en 3D, i el llarcmetrage de 95 minuts M.A.R.S. (o The Man From M.A.R.S.), més vesprada rellançat en 2D com a Radi-Mania.
Teleview va ser pioner en el método proyecció estereoscópica 3D per seqüència alterna de fotogrames, usant per a la visualisació de la proyecció un obturador actiu. El principi bàsic havia segut patentat anteriorment en 1897, pero la millorada implementació de Teleview va ser la primera en ser presentada al públic.
La película per a l'ull esquerre i la película per a l'ull dret eren proyectades a través d'un parell de proyectores interconectados en els seus obturadores operant en fases alternes. Cada obturador era de tres pala, de modo que cada parella de fotogrames de película era proyectat tres voltes (és dir, esquerre-dret-esquerre-dret-esquerre-dret) ans que els mecanismes mogueren al pròxim parell de fotogrames a la posició de proyecció. En el mínim de 16-fotogrames-per-segon de velocitat de proyecció de les películes mudes, açò produïa un mínim de 48 centelleigs/centellejos per segon en cada ull, eliminant el sever parpadeo que cap a fatalmente deficients anteriors sistemes en que els fotogrames de l'ull esquerre i de l'ull dret s'alternaven en una única cinta de film que es proyectava al doble de la velocitat normal.
Cada assent del teatre va estar equipat en un dispositiu de visionado subjecte al reposabrazos de l'assent per mig d'un soport flexible. Contenia un obturador rotatiu sincronisat en els obturadores dels proyectores, de modo que cada u dels ulls de l'usuari vea només les imàgens destinades ell. La persistència de visió cap a que abdós vistes semblaren ser ininterrompudes i es vea una escena estereoscópica completament normal.
El sistema de Hammond va guanyar elogis, pero per l'alt cost d'instalar l'equipament, i la inconveniencia de tindre que vore a través de l'abultat visor, va desaparéixer completament despuix d'este únic contracte que va acabar a principis de 1923.[2]
El método d'image altern va gojar un resorgiment en acabant de que l'arribada dels obturadores optoelectrònics en la década de 1970s ho fera més pràctic. Modernes ulleres de obturación de cristal líquit són utilisades per a vore proyecció de películes 3D en alguns cines, aixina com en Televisions 3D i ordenadors.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teleview» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.