Televisió 3D
La Televisió 3D o Televisió estereoscópica es referix a un televisor que permet visualisar imàgens en 3 dimensions, utilisant diverses tècniques per a conseguir l'ilusió de profunditat (tres dimensions d'espai o 3D), açò dona a a l'image l'apariència de solidea i profunditat, de modo que no sembla una image plana, sino un objecte més real.
- Artícul principal → Televisió.
Tot procés que permet crear imàgens en 3D a partir d'un parell estéreo es coneix en el nom d'estereoscopía, i fonamentalment es basa en el principi natural de la visió humana, en a on cada u dels nostres ulls capta en un mateix instant una image llaugerament diferent a la de l'atre ull, per la distància que els separa. Abdós imàgens són processades pel nostre cervell, permetent-nos observar el món en 3D, tal com ho coneixem. Si be la televisió comercial en 3D és relativament nova, les tècniques de visualisació estereoscópicas són tan antigues com els orígens de la fotografia, sobre la TV els primers experiments es varen realisar en 1928.[1] Les imàgens de video proyectades per un televisor en 3D (aixina com atres sistemes estereoscópicos com el Cine 3D), són creades en el mateix principi: una escena és capturada a través de 2 cambres llaugerament separades, i després és proyectada, utilisant lents especials de manera que cada image solament siga vista per un dels nostres ulls.
La televisió estereoscópica va ingressar en força en el mercat, pero no va conseguir superar, en térmens d'adaptació, a la televisió convencional 2D. En el 2017 els últims fabricants de televisors 3D: LG i Sony varen deixar de produir-los per lo que actualment ya no es poden adquirir.[2]
Els inicis
Els primers ensajos de TV estereoscópica varen ser varen realisar en 1928 per John Logie Baird. El 10 d'agost d'eixe any es va demostrar en els Laboratoris Baird en Long Acre la transmissió d'imàgens en tres dimensions davant una audiència de científics i representants de la prensa. La tècnica utilisada seguia els mateixos principis que els de la fotografia estereoscópica, i es basava en la percepció per dos ulls que veuen, cada u d'ells, l'escena des d'un punt diferent, dites imàgens són combinades en el cervell creant l'impressió de profunditat.
El la tècnica fotogràfica s'usaven sengles prismes per a fer convergir i superponen dos imàgens obtingudes per dos objectius separats una distància similar a la que estan separats els ulls en el ser humà. John Logie Baird va desenrollar un sistema d'escanege per mig d'un Disc de Nipkow que posseïa dos espirals perforades en mija circumferència separades entre sí una distància similar a la que hi ha entre els ulls d'un ser humà. Despuix del disc s'ubica una font de llum intensa i davant del mateix la lent que fa que un punt de llum transmesa travesse l'objecte de l'escena. La disposició és doble de tal forma que cada espiral té la seua lent i la seua font de llum creant dos punts que escanegen l'escena i que conformen la senyal a emetre.
En el receptor s'utilisa un disc similar en les dos semiespirales perforades els orificis de les quals corre exactament al mateix pas que el disc transmissor. Despuix d'ells s'ubica una tubo de neó que cobrix abdós especials i l'allumena alternativament de manera que en la pantalla apareguen dos imàgens, una al costat de l'atra, separades per una distància similar a la de la separació entre ulls. Les imàgens aixina creades es veuen a través d'un dispositiu de visualisació estereoscópica, que consta de dos prismes, que fan que les imàgens convergixquen i es mesclen en una sola. La mescla d'abdós imàgens es pot realisar també de forma directa, mirant cada una d'elles en un dels ulls.
El desenroll posterior de la televisió electrònica va facilitar la realisació pràctica de tota esta tècnica.
Lents 3D
En l'indústria del 3D existixen dos grans categories de lents 3D: els passius i els actius.
Els lents passius:
- Els anaglifos varen ser durant décades els lents passius més populars. Els lents anaglifos utilisen filtres de color (roig–blau, roig–vert o be àmbar–blau), els que permeten visualisar imàgens distintes en cada ull, donant aixina un efecte de profunditat relativament convincent.
- Lents passius polarisats, que hui en dia s'utilisen, principalment en sales de cine 3D i una miqueta en televisors de 3D. Estos lents filtren les ones de llum provinents des de diversos ànguls de la pantalla, permetent que cada ull per separat reba solament l'image polarisada que li correspon. Estos lents varen ser immediatament més populars que els anaglifos degut a que no utilisen filtres de color que pogueren distorsionar el color original de l'image.
Els lents actius:
- Utilisen tecnologia de cristal líquit LCD, i són un component fonamental. Estos posseïxen sensors infrarrojos (IR) que permeten conectar-se de manera inalàmbrica en el televisor 3D. En este sistema, les dos imàgens no es mostren al mateix temps, sino que s'encenen i apaguen a alta velocitat. Els lents de cristal líquit es van alternant entre un modo "transparent" i un modo "opac" al mateix temps que les imàgens s'alternen en la pantalla, és dir, l'ull esquerre es bloqueja quan l'image de l'ull dret apareix en la televisió i viceversa. Açò ocorre tan ràpit que la nostra ment no pot detectar el parpadeo dels lents.
El VUTSI:
- Part del mateix principi bàsic per a vore TV en 3D, una manera senzilla de vore TV en estereoscopía o pseudoscopía, a través del control del recorregut de l'energia electromagnètica en l'espai, descobert pel Científic Militar Bolivià Ing. Rigoberto Mendizabal Márquez el 5 de juliol de 2001; sistema que aprofita l'interval de temps entre l'instant actual de l'observació d'una seqüència front a la prèvia, a on el sistema fa que s'observe al mateix temps. El sistema permet controlar el recorregut de l'energia electromagnètica en l'espai, segons l'índex de refracció del material transparent que s'ampra com retardador. cal especificar que mentres es veu la seqüència actual en un ull, en l'atre (a través del retardador) es pot vore la seqüència anterior, sent possible vore en tres dimensions real o invertida, depenent de la direcció del recorregut de la cambra filmadora o moviment dels objectes que són capturats per una sola cambra. No obtenint cap resultat, si la cambra i els objectes queden estàtics. Esta és una opció interessant per a tots els televidents que no tenen els recursos necessaris per a adquirir TV LCD, PLASMA, led 3D, més les seues lents específics, en funció a la tecnologia que usen. Esta tecnologia ha segut denominada VUTSI (Visor Universal Tridimensional de Seqüència d'Imàgens), és possible l'us de el VUTSI en proyeccions de películes normals en sales de CINE, en jocs d'ordenador, i en vídeos casers, sense que precisen edició alguna, per ad açò es recomana que les seqüències d'imàgens siguen d'alta calitat per a obtindre millors resultats.
Vore també
Referències
- ↑ «How "Stereoscopic" Television is Shown.» Mig: BAIRDTELEVISION.COM Artícul en la revista Radi News de novembre de 1928 Autor: R.F. Tiltman Data de la consulta: 13 de juliol de 2023
- ↑ Leswing, Kif. «3D TV is dead» (en en-us). Business Insider. Consultat el 2025-08-08.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Televisión 3D» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.