Telescopi de Maksútov
El telescopi de Maksútov és un tipo de telescopi catadióptrico o reflector que es caracterisa perque ampra una lent correctora cóncava de menisco negatiu en la pupila d'entrada de l'aparat que corrig els problemes d'aberració perifèrica presents en els telescopis reflectores. Va ser inventat per l'òptic soviètic Dmitri Dmítrievich Maksútov en 1941 com una variació del disseny de la cambra de Schmidt.
Història
[editar | editar còdic]L'idea d'amprar una lent de menisco per a corregir l'aberració es remonta a 1814, en dissenys com els de el telescopi de W. F. Hamilton o l'espill de Mangin. Despuix de l'invenció de la cambra de Schmidt varis científics varen intentar crear algun disseny que substituïra la complicada lent correctora de Schmidt. Segons Maksútov, el disseny del seu telescopi se li va ocórrer en plena Segona Guerra Mundial, mentres viajava en un tren de refugiats que fugien de Leningrado davant l'alvanç de les tropes alemanes. Va idear la palesa cap a mediats de 1941 i en octubre d'eixe mateix any va fabricar un prototip de configuració gregoriana.
En la década dels 50, Federico Rutllant, antic director de l'Observatori Astronòmic Nacional de Chile, va firmar una série de convenis en diverses institucions estrangeres, per a impulsar els estudis d'astronomia en el país. En 1960 Rutllant va contactar als astrònoms de l'Observatori Púlkovo en la URSS, dos anys més alvance, aplegaria a Chile la primera delegació soviètica encapçalada per Mitrofan Zverev per a compartir els seus coneiximents. Gràcies al conveni firmat entre l'Universitat de Chile i l'Acadèmia de Ciències de l'Unió Soviètica, els russos varen dur els seus equips al país i varen iniciar les observacions conjuntes. Llamentablement els treballs es varen suspendre en conseqüència del Colp d'Estat en 1973, moment en que els científics soviètics es varen vore obligats a abandonar Chile.
José Maza, astrònom de la Facultat de Ciències Físiques de l'Universitat de Chile i Premi Nacional de Ciències Exactes, tornaria en 1979 del seu doctorat en Canadà per a ser usuari del Maksútov. «Durant la dictadura, mantindre el funcionament de l'observatori va ser una dura tasca, ya que previ a esta, els russos duyen recanvis i tècnics des del seu país. En el colp, els astrònoms chilens varen tindre que deprendre a mantindre el telescopi, gràcies a l'ajuda de Marina Wischnjewsky, astrònoma de l'Observatori en Cerro Calán, es varen poder traduir els manuals i plans per a que funcionara», relata Maza a RBTH. Eixe mateix any, l'Observatori Púlkovo va enviar una missió a Chile per a revisar-ho i aixina reactivar les relacions entre els astrònoms d'abdós països. Per a això, varen contar en el respal del rector de l'Universitat de Chile, qui firmaria el memoràndum d'enteniment per a rellançar el conveni en els seus parells en l'Acadèmia de Ciències Russa. «En el 2014 l'embaixada de Chile en Moscou nos va invitar a visitar l'Observatori de Púlkovo, junt en el Dr. Guido Garay, director de l'Observatori Astronòmic Nacional, el Dr. Edgardo Costa, subdirector i yo com a encarregat de l'observatori en Cerro El Roure. En giner d'enguany, també va viajar a Chile l'òptic rus Yuri Kuzmin qui va desmontar l'espill primari del telescopi. Posteriorment Edgardo Costa i yo ho duem a l'observatori de Cerro Tololo per a aluminizarlo. L'idea era també instalar un sistema de control que permetera manejar de forma remota el telescopi, siga des de Rússia o Chile. Recentment la Fundació per a la Ciència i el Departament d'Energia de EE. UU., varen llançar en Chile la construcció del Telescopi per a Rastrejos o Sondejos Sinópticos en el Cerro Pachón, el proyecte estaria llest per al 2022. De ser aixina, el treball dels astrònoms es beneficiarà, impulsant també l'estudi d'esta ciència en Chile.[1]
Disseny
[editar | editar còdic]El telescopi de Maksútov ampra un espill principal esfèric i reemplaça la lent correctora de Schmidt per un element esfèric, molt més senzill de fabricar. El corrector en este cas és un element fabricat d'un únic tipo de vidre en un llauger menisco negatiu. Per la simetria esfèrica de l'òptica, esta corrig tant l'aberració esfèrica com l'aberració cromàtica.
Variants i dissenys similars
[editar | editar còdic]En 1940, l'òptic holandés Albert Bouwers va presentar un disseny similar, conegut com telescopi de menisco de Bouwers en la diferència de que la lent correctora era de tipo concèntric (una secció d'una esfera hueca) que elimina l'aberració esfèrica pero carix de propietats acromàtiques per lo que solament és apropiat per a astronomia monocroma. Posteriorment este disseny es va millorar en un doblet corrector. Pel secret impost per la guerra abdós inventors no varen conéixer els alvanços mutus fins a acabada la lluita. Pel seu disseny comú en una lent correctora de menisco esfèric a estos telescopis se'ls denomina conjuntament telescopis de menisco.
El Maksútov-Cassegrain és una configuració basada en el telescopi de Cassegrain en el que l'espill secundari és esfèric, per lo que s'aprofita la curvatura interna de la lent correctora, estant l'espill format per una secció metalizada en el centre d'esta, lo que reduïx el número de peces i simplifica el disseny.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telescopio de Maksútov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.