Telescopi de Cassegrain
El telescopi de Cassegrain és un tipo de telescopi reflector que utilisa tres espills. El principal és el que es troba en la part posterior del cos del mateix.[1] Generalment posseïx forma cóncava paraboloidal, ya que eixe espill deu concentrar tota la llum que arreplega en un punt que es denomina foc. La distància focal (distància entre la superfície de l'espill i el foc) pot ser molt major que el llarc total del telescopi.
El segon espill és convexo, es troba en la part davantera del telescopi, té forma hiperbòlica i s'encarrega de reflectir novament l'image cap a l'espill principal, que es reflectix (en la seua versió original),[2] en un atre espill pla inclinat a 45 graus, enviant la llum cap a la part superior del tubo, a on està montat l'objectiu.
En atres versions modificades el tercer espill està darrere de l'espill principal, en el que hi ha practicat un orifici central per a on passa la llum. El foc, en este cas, es troba en l'exterior de la cambra formada per abdós espills, en la part posterior del cos.
Història
El reflector Cassegrain rep el seu nom de la publicació d'un disseny de telescopi reflector apareguda el 25 d'abril de 1672 en el Journal dones sçavans, que s'ha atribuït al sacerdot i físic francés Laurent Cassegrain (c. 1629-1693).[3] Alguns dissenys similars que usaven lents secundàries convexas s'han trobat en els escrits de 1632 del matemàtic italià Bonaventura Cavalieri (1598-1647) que descriuen els espills ustorios descrits en l'antiguetat grecolatina com a armes incendiàries[4][5] i en els escrits de 1636 del teòlec i matemàtic francés Marin Mersenne (1588-1648) que descriuen distints dissenys de telescopis.[6] Els intents en 1662 de l'astrònom i matemàtic escocés James Gregory (1638-1675) de crear un telescopi reflector es pensa que incloïen una configuració Cassegrain, lo que s'ha deduït a partir de haver trobat un espill secundari convex entre els objectes amprats en els seus experiments.[7]
Característiques
El telescopi tipo Cassegrain es basa en el reflector de Gregory, qui a la seua volta es basava en el reflector de Newton.
Les ventages d'este reflector front al de Gregory, són vàries:
- Acurta el tamany necessari del tubo.
- Evita el segon espill que és difícil de tallar, degut a que és prou gran, cóncau, elíptic, i de curta distància focal.
- Corrig les aberracions que en aquell es produïen.
Varietats
Existixen vàries millores sobre l'òptica del telescopi Cassegrain. Les més difoses són les següents:
Schmidt-Cassegrain
Abreviat: Sch-Cas. Està format per un espill primari cóncau esfèric i un espill secundari convex esfèric en una lent de Schmidt. Esta és una lent especial que s'ubica adossada a l'espill secundari del telescopi. La mateixa posseïx una forma especial, el tall diametral de la qual presenta una forma ondulante que servix per a corregir l'aberració de l'espill esfèric.
El nom del sistema es denomina aixina per l'invenció de la lent per l'òptic Schmidt.
Maksútov-Cassegrain
- Artícul principal → Telescopi de Maksútov.
Abreviat: Mak-Cas. En esta varietat no només millora l'òptica de l'espill secundari sino també la de l'espill principal. Les correccions fan que els Mak-Cas posseïxquen una nitidea inigualable. El sistema va ser inventat pel eximio òptic rus Dmitri Maksútov.
Vore també
Referències
- ↑ Diccionari d'astronomia AstroMia.com
- ↑ Enciclopèdia Universal Ilustrada Espasa-Calp, 1928, Tom-60, págs. 587,588,589, ISBN del tom: 84-239-4560-X
- ↑ André Baranne and Françoise Launay, Cassegrain: a famous unknown of instrumental astronomy, Journal of Optics, 1997, vol. 28, no. 4, pp. 158-172(15)
- ↑ Lo specchio ustorio, overo, Trattato delle settioni coniche
- ↑ Stargazer, the Life and Claves of the Telescope, by Fred Watson, p. 134
- ↑ Stargazer, p. 115.
- ↑ Stargazer, pp. 123 and 132
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telescopio de Cassegrain» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.