Anar al contingut

Tefrocronologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La tefrocronologia és una tècnica científica que utilisa les capes de cendra volcànica (cridades tefra) com a referència per a ordenar en el temps distints acontenyiments del passat. Cada erupció volcànica genera una cendra en una "chafada química" única, que es deposita sobre el terreny i pot conservar-se en llac, glaciars, turberas o sols. En identificar i comparar estes capes en diferents llocs, els investigadors poden establir cronologia comunes i sincronisar registres de clima, activitat volcànica o presència humana en el passat. És una variant del mètoto geològic de l'estratigrafia.

Esta tècnica s'ha convertit en una ferramenta clau en disciplines com l'arqueologia, la geologia i la paleoclimatologia, perque permet relacionar entre sí depòsits molt distants i oferir dates de referència de gran precisió. Un eixemple és l'erupció de l'estratovolcà Hekla en Islàndia, les cendres del qual han servit per a datar i comparar sediment en diferents parts d'Europa.[1]

Horisons de tefra en Islàndia. S'observa una capa grossa i clara de cendra del volcà Hekla, utilisada com a marcador cronològic.

Història

El terme «tefrocronologia» va ser introduït en la década de 1940 pel geòlec islandés Sigurður Þórarinsson, pioner en l'ús de la cendra volcànica com a ferramenta cronològica.[2]

El desenroll de tècniques de microscòpia i geoquímica a lo llarc del XX va permetre afinar l'identificació de capes de tefra, fent de la disciplina una ferramenta essencial en estudis del Quaternari.[3]

En l'actualitat, revisions recents destaquen l'importància de la tefrocronologia tant en ambients terrestres com a marins, i senyalen els seus principals reptes metodològics.[4]

Principis

Cada erupció volcànica genera un depòsit de tefra en una firma geoquímica única (chafada elemental i mineralógica). La tefrocronologia es basa en:

  • La ràpida dispersió de la tefra pel vent i la seua àmplia distribució espacial.
  • La preservació de capes de cendra en sediment (llac, turberas, glaciars, sols).
  • L'anàlisis de components vítreos i minerals per mig de tècniques com la microsonda electrònica o l'espectrometria de masses.
Capes de tefra volcànica expostes en un tall natural en Maui (Hawái).
Geólogo mostrant capes de tefra en Islàndia a estudiants, ejemplificando l'identificació d'horisons en camp.

Per a garantisar resultats comparables, s'han establit recomanacions internacionals sobre el tractament, anàlisis i publicació de senyes de tefra.[5]


Ademés, enfocaments recents exploren l'ús d'algoritmes d'aprenentage automàtic per a millorar la classificació i correlació de depòsits de tefra en grans bases de senyes geoquímicas.[6]


Referències

  1. ↑ Lowe, D.J.(2011).«Tephrochronology and its application: A review».Quaternary Geochronology.6(2): 107–153.doi:10.1016/j.quageo.2010.08.003.
  2. ↑ Þórarinsson, Sigurður(1944).«Tefrokronologiska studier på Island».Geologiska Föreningens i Stockholm Förhandlingar.66: 465–481.
  3. ↑ Westgate, J.A.(1987).«Tephrochronology in North America: A review».Quaternary Science Reviews.6: 225–246.
  4. ↑ Freundt, A.(2023).«Tephra layers in the marine environment: a review of processes, products and problems».Marine Tephrochronology, Geological Society Special Publications.520doi:10.1144/SP520-2021-50.
  5. ↑ Wallace, K.L.(2022).«Community-established best practice recommendations for reporting tephra data».Scientific Data.9: 373.doi:10.1038/s41597-022-01515-i.
  6. ↑ Uslular, G.(2022).«Application of machine-learning algorithms for tephrochronology: a case study of Plio-Quaternary volcanic fields in the South Aegean Active Volcanic Arc».Geological Journal.58(3): 1227–1245.doi:10.1002/gj.4604.