Tebaida (Egipte)
La Tebaida (, Thēbaïda o Θηβαΐς, Thēbaïs) és la regió del Antic Egipte que conté els tretze nomos situats més al sur del Alt Egipte, d'Abidos a Asuán. Va adquirir este nom per la seua proximitat a la capital egipcíaca de Tebas.
Història
En l'Egipte ptolemaico, la Tebaida va formar un sol districte administratiu baix el epistrategos de Tebas, que també era responsable de supervisar la navegació en el Mar Rojo i l'Oceà Índic.
Durant l'Imperi Romà, Diocleciano va crear la província de Tebaida, localisant allí les guarnicions corresponents a les legions Legio I Maximiana i Legio II Flavia Constantia. Més tart, la Tebaida va ser dividida en Tebaida Superior (en llatí: Thebais Superior, en grec: Ἄνω Θηβαΐς, Anō Thēbaïs), que comprenia la mitat meridional, en capital en Tebas, i Tebaida Inferior (en llatí: Thebais Inferior, en grec: Θηβαΐς Ἐγγίστη, Thēbaïs Engistē), que comprenia la mitat septentrional, en capital en Ptolemais Hermiou.
En ser un desert, la Tebaida es va convertir en un lloc de retir de numerosos ermitaños cristians. Esta vida eremítica va ser introduïda en la Tebaida Inferior per Antonio Abad en el III. Pacomio, a fins de el IV, despuix de viure un temps com ermitaño, va decidir crear una regla per a monges en comunitat que tingueren el treball i una vida senzilla i austera com a mig de subsistència.[1] En l'art cristià, la Tebaida va ser representada com un eremitorio o lloc en numerosos monges, anacoretas i ermitaños, sinònim de monaquisme.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tebaida (Egipto)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.