Teatre romà de Itálica

Erro al crear miniatura:

Teatre romà de Itálica

El teatre romà de Itálica va ser construït sobre el Cerro de Sant Antonio, a l'est de la que va ser primera ciutat romana en Hispania, Itálica, situada en l'actual terme municipal de Santiponce (província de Sevilla), en Andalusia (Espanya), fundada en l'any 206 a. C.

Història

El teatre és l'obra civil coneguda més antiga de Itálica, despuix dels restants provables de la cúria, trobats en 1984. Es enclava en el cridat Cerro de Sant Antonio, a l'est del caixco urbà de Santiponce, aprofitant l'ala natural sobre el Baetis. Va ser construït entre els sigles I a. C. i I d. C., i el seu us, segurament ya esporàdic, es va prolongar fins a a lo manco el V, més o menys com en el restant de Hispania, sent possiblement la principal causa del seu abandó, més que la seua condena per motius religiosos (que per part dels cristians va ser tan incessant com a infructuosa), la desaparició paulatina o el desinterés de les elites locals que solien sufragar-los. Lo cert és que va quedar en desús i part dels seus terrenys es varen ser reblint i convertint en almagasens i corrals, en abocadors i fins a en lloc d'enterrament ocasionals, ya en época migeval. Va ser finalment colmatado i cegat per diverses riada del Guadalquivir.

L'ubicació aproximada de l'edifici es coneixia des de el XVIII, i se sabia la procedència d'allí d'algunes escultures. Part de les seues grades estaven parcialment descobertes cap als anys 1940 en el corral d'una de les cases del tossal, pero no va ser excavat massivament fins al periodo 1970-1973, en campanyes menors posteriors per a lliberar el pòrtic. Despuix de diverses fases de restauració, iniciades en els anys 1980, és utilisat en l'actualitat per a la celebració del Festival de Teatre de Itálica, en 2010 en el seu XIV edició.

Característiques arquitectòniques i usos

Tenia una capacitat per a 3000 espectadors, i en ell s'escenificaven representacions d'obres tràgiques, còmiques i espectàculs de mim. Excepcionalment, es produïen actuacions musicals i, inclús, algun acte religiós, especialment els relacionats en el cult al emperador.

Com en tots els teatres romans, la orchestra o espai semicircular separava l'escenari del graderío o gradatio. Est, revestit de marbre, conta en tres escalons amples en la zona baixa (primus subselliorum ordo), a on s'instalaven els assents mòvils (subsellia, sedilia) per a personages del major ranc (senadors, llegats, magistrats locals, sacerdots d'alt nivell, invitats estrangers...). Un balteus o cinturó de marbre (en Itálica de colors alterns) separava esta zona privilegiada dels habituals tres sectors de grades, denominats caveae: ima, mija i summa cavea, separades entre sí per praecinctiones o passadiços horisontals i escales verticals (scalae) d'accés als assents, que s'assignaven en orde socialment invers. Cada u dels sectors aixina delimitats es denominava cuneus (en Itálica, quatre). Des d'Augusto (Suet., Aug. 44), els soldats, els hòmens casats, i els jóvens junt als seus preceptores, devien ocupar espais separats, possiblement utilisant per a això dits cunei. En la zona més alta s'assentaven per orde les dònes, els plebeus lliures pero pobres i finalment els esclaus. Ho coronaven una porticus in summa gradatione, i segurament els anclajes per al desplegament d'un sistema de veles (velarium).

Sobre la zona de l'escenari, es imbricaba en la orchestra per mig de les casetes alternantes d'un pulpitum pintat. La scaenae frons era un edifici d'órdens columnados, en les tres portes usuals o valvae (la regio o central i les dos hospitals o laterals); possiblement la central va ser refeta al començament de el III, com recorda una bellíssima llaura hexagonal trobada durant l'excavació.

La zona atrassera del teatre, que donava al riu, estava ocupada per un ampli pòrtic, en pedestals inscrits de distintes époques, i un chicotet santuari dedicat a Isis (Iseion), en làpides de plantes de peus, similars a les del Nemeseion de l'amfiteatre.

Les parts del teatre eren:

• La cavea, que tenia forma semicircular en uns 71 m de diàmetro.
• El porticus post scaenam (espai obert que va ser tancat per a crear un jardí a on es va construir en temps d'Adriano (117-137), un temple dedicat al cult a Isis o Iseum.
• El quadriporticus, pòrtic de quatre portes.
• La orchestra, espai semicircular situat entre els graderíos i l'escenari.
• El pulpitum, superfície de l'escenari.
• El balteus, un antepecho de marbre.
• La rons scaenae, frontera.
• Les valvae, tres portes.

Els materials utilisats varen ser, principalment: en les fases més antigues, calcàrea groguenca i grisa, i en l'imperial formigó i rajola, i marbres blancs i polícromos, per a columnes, arquitraus, revestiment (per eixemple, del graderío) i atres elements ornamentals.