Tallats fosilíferos de Joggins
Els tallats fosilíferos de Joggins estan situats en la comunitat rural de Joggins, en l'oest del comtat de Cumberland en Nova Escòcia, Canadà, sent famosos per la seua extensa colecció de fòssils de fa uns 310 millons d'anys (subperiodo Pensilvánico del periodo Carbonífero), .
La dramàtica exposició costera de les roques del carbonífero són tallades i expostes per l'acció de les marees en la dàrsena de Cumberland. La fama de la zona comença en les visites de mitan de el XIX i dels anys 1842 i 1852 de Charles Lyell, fundador de la geologia moderna i autor de Principis de geologia. En els seus Elements de geologia de 1871, Lyell va proclamar l'exposició de roques i fòssils del Carbonífero de Joggins com «l'eixemple més fi del món».[1]
El registre fòssil de Joggins figura en el llibre L'orige de les espècies de Darwin i va eixercitar un paper important en el debat d'Oxford de 1860 entre el bisbe Wilberforce i Thomas Huxley.
Una gran recolector de fòssils de Joggins va ser Sir William Dawson (1820-1899), geòlec de Nova Escòcia que tenia una relació personal i laboral en el seu amic i mentor Charles Lyell. Una gran part de la colecció de Dawson es troba en el museu Redpath de l'universitat McGill.
En 1852 Lyell i Dawson varen fer un descobriment de fòssils de tetrápodos dins del tocón d'un arbre vertical en el punt de la mina de carbó. Les investigacions subsecuentes de Dawson varen dur al descobriment d'un dels fòssils més importants de l'història de la ciència, el Hylonomus lyelli, que seguix sent el primer reptil conegut en l'història de la vida, aixina com el més antic amniota conegut, el grup que inclou tots els vertebrats que tinguen la capacitat de reproduir-se lliurement en l'aigua, comprenent tots els reptils, els dinosauris extints i els seus parents, els pardals, aixina com els mamífers. En 2002, Hylonomus va ser nomenat el fòssil provincial de Nova Escòcia.
Un conjunt de chafades es preserva en els tallats. Un fòssil del licopodiofito Sigillaria es preserva in situ.
Atres notables geòlecs de el XIX que varen treballar en Joggins varen ser Abraham Gesner, inventor del querosén, i Sir William Logan, que va medir els tallats capa a capa per a la Comissió Geològica de Canadà.
En 2007, 15 quilómetros de costa que comprenien els tallats fosilíferos de Joggins va ser proposta a l'Unesco per Canadà com a lloc natural del Patrimoni de la Humanitat. Va ser inscrita oficialment en la llista del Patrimoni de la Humanitat el 7 de juliol de 2008.[2]
Referències
- ↑ Joggins Fossil Cliffs website
- ↑ «Joggins Fossil Cliffs». UNESCO Culture Sector. Consultat el 19 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acantilados fosilíferos de Joggins» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.