Tafonomía actualista
La tafonomía actualista o neotafonomía és un àrea de la tafonomía que té com a objectiu comprendre cóm es varen formar els fòssils i els jaciments fosilíferos estudiant la sòrt dels restants d'organismes actuals. Estes tasques es realisen per mig d'estudis experimentals (a partir d'experiments) i/o comparatius (a partir de mostrejos), que permeten l'observació dels processos físics, químics i biològics que afecten als restants orgànics en diferents ambients sedimentarios en l'actualitat.[1][2]
La seua definició prové de les paraules que la componen:[1] la tafonomía (del grec « τάφος» taphos, enterrament, i «νόμος» nomos, llei) és la part de la paleontologia que estudia els processos de fossilisació i la formació dels jaciments de fòssils.[3] Va ser definida originalment com el pas dels restants dels organismes des de la biósfera a la litósfera.[4] El terme actualista referix a que els investigadors estudien els processos i patrons actuals per a obtindre models de cóm podrien haver ocorregut fenomens similars en el passat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Kowalewski, M. i Labarbera, M. 2004. Actualistic taphonomy: death, decay, and disintegration. Palaios 19: 423-427.
- ↑ Bolletí de l'Associació Argentina de Malacologia.Consultat el 22-11-2024.
- ↑ Fernández López, S. R. (2000). Temes de Tafonomía. Departament de Paleontologia, Universitat Complutense de Madrit. 167 págs.
- ↑ Efremov, I. A. (1940). «Taphonomy a new branch of paleontology». Pa American Geologist 74: 81-93.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tafonomía actualista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.