Anar al contingut

Tafelmusik

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Image d'un convit conservat en el Rijksmuseum d'Ámsterdam.

L'expressió Tafelmusik (alemà: «Música de taula») es referix al variat repertori de música expressament composta per a acompanyar convits, en especial en els sigles XVI i XVII, ya siga com a música de fondo, en els entremeses, a l'inici o en la sobretaula.

La costum d'acompanyar els convits o reunions en música es remonta al Antic Egipte, mantenint-se entre els Hebreus, en Grècia i en Roma. La tradició perdura en el Medioevo i pren nou vigor en el XV. En els menjars solemnes, començant pels convits de boda, la presència de cantores i músics era habitual i casi obligada: lo mateix ocorria en els convits oficials de la cort i de les magistratura municipals. A l'intérpret de llaüt i al arpista del Concerto Palatino de Bolonya, per eixemple se'ls assignava la funció de «delectar, en delicades danses instrumentals, l'oït dels ilustres comensals durant l'almorzar o el sopar».[1] En els almorzars dominicals o en les ocasions especials se sumaven a estos les trompetas, els cornos i els pífanos.

Orige

Durant els sigles XVII i XVIII, sobretot en Alemània i França, l'estil seduïx als compositors fins a caracterisar-se com a verdader gènero musical, en la forma d'una suite de danses. Entre els autors que varen compondre obres d'este tipo pot mencionar-se a Johann Hermann Schein (Convit musical, 1617), Alexander Avenarius, Andreas Hammerschmidt, Heinrich Ignaz Franz von Biber i Werner Ehrhardt en Alemània; Jean-Baptiste Lully i Michel-Richard Delalande en França. És molt coneguda la Tafelmusik de Georg Philipp Telemann (1733), que s'estructura per mig d'una obertura, un quartet, un concert, un trio, una peça solista i un final en la mateixa tonalitat.

No varen desdenyar dedicar-se a la tafelmusik el mateix Beethoven, qui va compondre el Octet per a vents op.103 en 1792 per a alegrar la taula de l'elector de Bonn i -en temps més recents- Paul Hindemith, Gerhard Maasz o Jeno Takács.

Es reconeixen com relacionades en la «música de taula» les composicions breus de Gioachino Rossini, compositor que també va adquirir fama com gastrónomo, titulades «antipasto» i «darreria», úniques peces que va escriure després de la seua decisió d'abandonar la composició musical en 1829.

Iniciat el XVIII el gènero tafelmusik va ser reemplaçat per divertimento.

Referències


Referències