Anar al contingut

Taburet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taburet de fusta

Un taburet[1] (també banqueta,[2] taurete,[3] banquet,[4] banquito)[5] és un dels primers mobles per a assentar-se. Té moltes similituts en una cadira, pero es distinguix d'eixe moble generalment per la seua falta de reposabrazos i un respal. Consistix en un sol assent, per a una persona, en una base de tres o quatre pates. Existixen variants en una, dos o cinc pates i algunes persones es referixen a estos taburets com a «cadires sense respal». No obstant, alguns taburets moderns tenen respal.


Etimologia

La veu castellana és una adaptació del francés tabouret el sentit modern del qual va aparéixer a principis del XVI.

Generalment en assent redó, el terme es va formar per analogia a partir de tambour (tambor) que en fráncico es dia tabor. Sembla que el tambor deu el seu orige al persa tabir, a través de l'àrap tanbûr.

En l'actualitat, existix un tipo de taburet denominat paraulota, dotat de rodes retràctils per a facilitar el seu desplaçament i rogle de caucho estabilisat que facilita la seua fixació. En algunes zones de la Comunitat de Madrit també s'usa el terme Carmenqueta, concretament en la zona de Rivas-Vaciamadrid.


Composició

Erro al crear miniatura:
Taburet de fusteria
Erro al crear miniatura:
Taburet tapizado
Erro al crear miniatura:
Taburet de anea

El taburet es compon de l'assent i dels peus; l'assent pot ser quadrat, circular, ovalat, oblongo o de qualsevol atra forma, encara que les quatre anteriors són les més generals; els peus poden ser tres o quatre. El taburet pot ser de fusteria, ebanisteria o tapisseria.


De fusteria

Els de fusteria es componen d'una taula de qualsevol forma de les indicades, a la que van assemblats els peus, ya siguen tornejats o piramidals, i enllaçats per unes chambranas, que són taules de vora i ensambladas als peus, les quals chambranas complixen el doble objecte d'afirmar la posició dels peus i assegurar la seua unió en l'assent. Per a manejar-los se'ls sol fer un trepe T en forma d'eixe, pel qual s'introduïx la mà per a agarrar el moble. En la finalitat de que no es lastime la mà en alçar-ho, el trepe du les arestes redonejades.


D'ebanisteria

Els taburets d'ebanisteria es construïxen per l'estil de l'anterior, pero en fustes fines i torneadas, especialment en els peus i en les chambranas.


De tapisseria

Els de tapisseria són iguals als d'ebanisteria, llevat en l'assent, que és un bastidor sobre el qual s'arma la farcidura de tapisseria; a estos taburets se'ls sol posar en torno de l'assent un floc de pasamanería o cordonero. Encara que algunes personesPlantilla:Quién donen a estos taburets el nom de puf, el puf és més be una espècie de sofà baix, pero sense respal ni braços, en el que poden assentar-se una o més persones, mentres que el taburet només servix per a una.


Atres taburets

Hi ha d'igual manera taburets en assent d'anea, cridats posón.

Els taburets para delineantes es componen de dos parts distintes: l'assent, que du quatre menuts llistons, semblats als taulers de dibuix, i els peus, que van units a una corona trepada en la qual entren pels taladros els llistons que naixen de l'assent i que es fixen a determinada altura per mig de dispositius especials anàlecs als empleats en els taulers.

També es construïxen taburets-escala: estos duen l'assent format per dos trossos units per mig de frontices, tenint cada u d'ells unida la mitat del restant de l'armadura; en un dels péntols hi ha un respal. En doblar l'assent, es monta la part que du el respal sobre l'atra i el respal es recolza en el sol, prenent aixina el taburet forma d'escala i constituint un moble útil para biblioteques, almagasenes, entre uns atres. Existix també una modalitat de taburet en rodes retràctils per a facilitar el seu desplaçament i rogle de caucho per a facilitar la seua estabilisació.

Hi ha diferents tipos de taburets disponibles en l'era moderna que inclouen taburet de café, cadira de ratán, silló, disseny de canastra, sillons plegables, cadira de lona, taburet del tesor.[6]


Taburet plegable

Un taburet plegable és una variant del taburet dissenyada per a poder tancar-se o plegar-se sobre sí mateixa, facilitant el seu almagasenage i transport. Solen tindre una estructura articulada que permet reduir el seu volum quan no està en us, lo que els fa útils en espais menuts, events o situacions a on es necessiten assents adicionals de forma temporal.


Forma

Erro al crear miniatura:
Taburet egipcíac, XVI-XIII

La forma dels taburets, aixina com la seua construcció ha variat segons els temps i civilisacions, per a repetir-se en époques més distants i en les cultures més apartades entre sí. De la civilisació egipcíaca es guarden numerosos taburets en els museus, principalment en el Britànic i el d'El Caire, uns de tres peus i uns atres de quatre en forma idèntica a les menudes cadires modernes de tijera.

Erro al crear miniatura:
Taburet de la tomba de Tutankamón.

D'estos l'eixemplar més antic que es coneix és el descobert pel comte de Carnavon en la tomba de Tutankamon. És d'ébani en taracea d'ivori i ensellaments dorats; l'assent representa una pell d'animal tirada sobre els quatre soports que terminen en cap d'ànet. A pesar del seu indiscutible i remota antiguetat, sembla pel seu art i forma un moble dels nostres dies.


Desenroll

Erro al crear miniatura:
Assent del Palau dels Tullerías (París), ca. 1810

El desenroll d'este moble coincidix en el pas del tipo de la cadira, per la qual cosa es donaran breus indicacions.

Els taburets del XV es distinguixen per la seua solidea al mateix temps que per la seua elegància. A on es conserven en major número és en el nort de França i en Bèlgica. Si be és cert que no sempre revelen la mateixa solidea, en canvi oferixen llínees elegants i traçades en esmero. Típics són els usats en les iglésies, particularment en les sacristies. Ordinàriament no es pintaven ni barnizaban, pero l'elegància de llínees i l'adorn de talles basten per a donar-los el bell aspecte.

Abans d'aplegar-se a les elegants formes dels taburets dels sigles XVIII i XIX es varen fer numerosos tantejos, que varen donar per resultat la construcció de taburets de formes llaures i pesades. En els sigles XVII a XIX varen seguir els taburets el gust general decoratiu imperant en les sillerías, conservant-se eixemplars de molt mèrit.

La tendència moderna de lux i comoditat en els mobles s'advertix també en els taburets, que es construïxen almohadillados i tapizados en forma que faça joc en la decoració general del aposento, especialment de les sillerías.

A lo llarc del XX els taburets adoptaran estils molt diferents, adequats a cada nova generació. El seu us ya no és merament funcional, sino que es convertixen en un element decoratiu. En els nous estils de decoració que sorgixen des dels últims anys del sigle fins als nostres dies, com l'estil industrial o l'estil vintage, el taburet es convertix en un element reseñable i distintiu. En l'actualitat, ademés, es podem trobar taburets fabricats en diversos materials, com a fusta, polipropileno, metal, etc. i una àmplia varietat de dissenys, existint taburets en reposa-braços o reposa-peus, per eixemple.[7]

En l'actualitat, els taburets de fusta són àmpliament utilisats en l'àmbit de l'hostaleria, especialment en bars, restaurants i cafete rigues. La seua ocupació es deu a la seua resistència, durabilitat i capacitat d'adaptació a diferents estils decoratius. En molts casos, es combinen en atres materials com a metal o tapisseria per a respondre a necessitats funcionals i estètiques diverses.[8]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «banqueta | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  3. ↑ «taurete | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  4. ↑ ASALE (2024-05-27). «banquillo | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-06-01.
  5. ↑ ASALE (2024-05-27). «banquito | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-06-01.
  6. ↑ «Affari». Vackart. Consultat el 2 de enero de 2019.
  7. ↑ «Evolución del taburet». EclipseInformatica. Consultat el 13 de abril de 2021.
  8. ↑ Marín Durán, Álvaro. «Taburets de madera, un clásico en todos los bares» (en es-es). SillasMesas. Consultat el 2026-05-22.

Enllaços externs