Anar al contingut

Tabula patronatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una tabula patronatus de Bocchorus (6 d. C.).

Les tabulae patronatus eren taules, especialment elaborades en bronze i destinades a exhibir-se en públic, a on s'establia un tractat de patronat segons el dret romà. D'esta forma, una població indígena se sometia a la tutorizaació d'un càrrec polític resident en Roma, en un ambivalent tractat de llealtat i protecció. Despuix del decés d'un patró, era possible la renovació de l'acort en un atre agent a través d'una atra tabula.[1] Es coneixen cinc en Hispania: dos trobades en Bocchorus/Bocchoris (10 a. C./6 d. C.), una atra en Sasamón (239 d. C.), una en frontón en Cañete de les Torres (247 d. C.) i una última en Còrdova (349 d. C.).[2] Una inscripció trobada en Roma de l'any 222 d. C. fa referència al patronat de Clunia Sulpicia.[3]

Referències

  1. ↑ Amorós, Lluís(1952).«Una nova Tabula Patronatus de Bocchoris».Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana.30(1): 632-637.
  2. ↑ Abascal, Juan Manuel(2003).«La recepció de la cultura epigràfica romana en Hispania».L'adaptació de les societats ibèriques als models romans.Consultat el 11 de setembre de 2019.
  3. ↑ «donar-caius-marius-pudens-cornelianus-dall-aventi.html Tabula patronatus de Caius Marius Pudens Cornelianus». Museus Vaticans. Consultat el 11 de setembre de 2019.


Referències