Tabula lougeiorum
La tabula lougeiorum és una suposta[1] tabula patronatus de bronze, escrita en llatí en un text ben conservat, que va ser descoberta en l'any 1983, de manera casual, per un químic gallec durant el transcurs d'una excursió per les montanyes galaico-lleoneses d'O Caurel. Despuix de la seua troballa, este veí de La Corunya no solament no va informar del seu descobriment, sino que ademés va intentar vendre la peça, aplegant inclús a oferir-li-l'al Museu Britànic. Esta institució, es va posar en contacte en especialistes espanyols i va alertar a la seua volta a les autoritats competents. Despuix d'un procés judicial, la peça es va depositar en el Museu Arqueològic i Històric de La Corunya, en a on encara es troba.
.jpg)
Inscripció i traducció
El text de la taula és el següent: C(aio) CAESARE AVG(usto) f(ilio) L(ucio) AEMILIO PAVLLO CO(n)S(ulibus) / EX GENTE ASTVRVM CONVENTVS ARAE / AVGVST(a)I / CIVITAS LOVGEIORVM HOSPITIVM FECIT CVM / C(aio) ASINIO GALLO LIBEREIS POSTEREISQVE EIVS / EVMQVE LIBEROS POSTEROSQVE EIVS SIBI LIBE / REIS POSTEREISQVE SVIS PATRONVM COOPTARVNT / ISQVE EOS IN FIDEM CLIENTELAMQVE SVAM SVO / RVMQVE RECEPIT / EGERVNT LEGATI / SILVANVS CLOVTI / NOBBIVS ANDAMI
Sent cònsuls Cayo César, fill d'Augusto, i Lucio Emilio Paulo, el poble dels Lougeios, pertanyent al convent de Llaura Augusta, en la regió dels Astures, va fer pacte de hospitalitat en Cayo Ansio Gal, en els seus fills i descendents. Els seus habitants lo cooptaron a ell, els seus fills i descendents com a patrons per als seus propis fills i descendents. I este els va rebre en el círcul d'amistat i clientela seu propi i dels seus. Varen donar fe els llegats Silvano, fill de Clouto, i Napio, fill de Andamo.[2]
Contingut
Gràcies al contingut epigràfic i utilisant la datació consular es pot datar en absoluta precisió en l'1 d. C. tenint en conte que este va ser l'any del consulat de Cayo César i Lucio Emilio Paulo.[3] Ademés, analisant l'inscripció es pot observar que els habitants de lCivitas Lougeiorum' firmen un pacte de hospitalitat en un membre de l'aristocràcia romana, reconeixent-ho a ell, als seus fills i descendents com a patró.[4] Ademés, prova l'existència d'un convent en la regió dels Astures cridat “Arae Augustae”, completament desconegut fins a llavors lloc que apareix ací mencionat per primera i única volta.
D'esta manera, observem que els conventus ya existien des de l'época d'Augusto, descartant qualsevol hipòtesis que els situe en dates posteriors.[5]
Referències
- ↑ Dubtes sobre l'autenticitat de la Tabula Lougeiorum
- ↑ Pereira Menaut, Gerardo (1984). Nova tabula patronatus del Noroest de Hispania. Actes de el II Coloqui Gallego d'Estudis Clàssics.
- ↑ Momsen, Theodor (1892). The Chronography of 354 AD. Part 8: Consular feasts from the fall of the kings to AD 354. MGH Chronica Minora I, pp. 50 - 61.
- ↑ Sánchez-Montanya, Carlos (2007). «“L'orige dels convents jurídics de el N.O.”, Galícia Romana».
- ↑ Dopico Caínzos, María Dolores(1986).«Els conventus iuridici. Orige, cronologia i naturalea històrica.».Gerión.(4): 265 - 283.
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tabula lougeiorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.