Tabula Siarensis
Tabula Siarensis (en espanyol: «La Taula de ___protected_title_1___») és el nom modern d'un document epigràfic escrit en l'any 19/20 d. C. i descobert en La Cañada (antiga Siarum), prop d'Utrera en Sevilla, a principis de la década de 1980. La tablilla conté una resolució del Senat romà que regula els honors que es devien otorgar despuix de la seua mort a Germànic, membre de la família imperial. El text tira llum sobre la complexa relació entre Tiberio i el seu nebot, i fill adoptiu, Germànic, sobre la renúncia de Roma a la conquista de Germania despuix de l'any 16 d. C. i sobre els métodos de treball del historiador Tácito, qui també va registrar els honors rendits al difunt. La placa consta de dos fragments de bronze en una inscripció i s'exhibix actualment en el Museu Arqueològic Provincial de Sevilla en el número d'inventari DJ1986/29-01.[1]
Descripció
La taula és una peça de bronze gravat, fragmentada en l'actualitat, de mides irregulars (esgambi 34-57 cm, altura 29-32 cm), trobada en 1984[2] en la localitat d'Utrera, en la província andalusa de Sevilla, Espanya.
Dos eren les peces originals que conformaven la tabula, a on s'arreplegaven les honra fúnebres que havien de realisar-se com a tribut a Germànic.
Este havia fallit en octubre de l'any 19, en mig de circumstàncies poc clares. Despuix del seu regrés del territori germà que havia intentat subyugar al poder romà, les diferències en Tiberio havien conduït a Germànic a Síria. Allí el governador romà Cneo Calpurnio Pisón va ser acusat d'enverinar-ho, jujat i posteriorment espentat al suïcidi. Pero Agripina, la viuda de Germànic va acusar francament a Tiberio de procurar la mort del seu nebot, qui estava en primer lloc en la llínea de successió imperial.
Per a congraciarse en el poble, Tiberio va fer toda una serie de honors «a qui mai va deure morir», plasmades en numeroses còpies de bronze expostes a lo llarc de l'Imperi, entre elles, la Tabula Siarensis.
Els fets explicatius de lo ocorregut a Germànic eren coneguts únicament gràcies al testimoni de l'escritor romà Tácito, refrendats posteriorment per la Tabula i atres documents epigràfics com el Decrete de Cneo Calpurnio Pisón.
Bibliografia
- Antonio Cavalls Rufino, Werner Eck. El senadoconsulto de Gneo Pisón pare. Universitat de Sevilla, 1996 ISBN 84-472-0332-8
- Álvaro Sánchez-Ostiz. Tabula Siarensis: edició, traducció i comentari. EUNSA, Pamplona, 1999 ISBN 84-313-1665-9
Referències
- ↑ «Museu Arqueològic de Sevilla». Consultat el 27 de setembre de 2010.
- ↑ «http://ceres.mcu.es». Consultat el 22 de juny de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tabula Siarensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.