Tablillas de la Fortalea de Persépolis

Archiu:Persepolis clay tablet.jpg

Tablilla dels archius de Persépolis.

Les tablillas de la Fortalea de Persépolis (o simplement, tablillas de la Fortalea; en anglés Persepolis Fortification Tablets, abreviat PFT o PF) és un conjunt de documents administratius del Imperi aqueménida, que daten del periodo 509-494 a. C., durant el regnat de Darío I. Varen ser desenterradas de dos cambres situades en la fortalea de Persépolis per l'expedició arqueològica del Oriental Institute de l'Universitat de Chicago, a càrrec d'Ernst Herzfeld, entre 1933 i 1934. Un atre grup similar, les tablillas del Tesor de Persépolis, va ser trobat en Persépolis alguns anys més tart. La colecció està composta per més de 30.000 tablillas d'argila (completes o fragmentarias), de les quals 7000 són comprensibles i 2120 han segut editades i traduïts a l'anglés per Richard Hallock (1969, 1978). Íntimament lligades a la monarquia persa, formen part de lo que se sol cridar la "economia real" aqueménida. Tracten en la seua major part sobre el trasllat de productes i la seua distribució entre els membres de la cort i els treballadors associats a ella en forma de racions.

Idioma

Elamita

El principal idioma utilisat en l'archiu (o lo que va sobreviure d'ell) és l'elamita, en la seua forma tardana coneguda com elamita aqueménida. Les majors similituts llingüístiques es poden trobar en les Tablillas del Tesor, les quals són casi contemporànees i pertanyen al mateix gènero. Les també contemporànees versions elamitas de les inscripcions dels reis perses són els texts elamitas millor compresos, de tal modo que constituïxen la principal base per al dessiframent de les tablillas administratives. De totes maneres, hi ha ocasions en les que es produïx la situació inversa, en la que l'estudi dels archius de Persépolis allumena algun passage obscur de les inscripcions reals. En excepció d'alguns documents econòmics trobats en Susa, els texts elamitas d'époques més primerenques diferixen tant temporal com estilísticament, per lo que són d'escassa utilitat per a la comprensió dels archius de Persépolis.

Arameo

El arameo solia escriure's sobre pergamins i papirs, materials que no sobreviuen intactes al grau en el que ho fan l'argila o la pedra. És per això que, a pesar d'haver segut la llengua administrativa oficial de l'Imperi persa, el bagage documental és molt escàs pel que fa a esta época. Un total d'al voltant de 700 tablillas posseïxen algun tipo d'inscripció aramea, lo que posiciona a dita llengua com la segona de l'archiu pel que fa a l'importància quantitativa de l'evidència. Adicionalment, alguns documents de l'archiu fan alusió a escrigas babilonios escrivint sobre pergamins, presumiblement en arameo.

Fotografies de tablillas en arameo: PFAT 048 [1] archivat en Wayback Machine. i PFAT 233 [2] archivat en Wayback Machine..

Acadio

Una tablilla inscripta en acadio babilonio ha segut trobat en l'Archiu de la Fortalea (Fort. 11796): es tracta d'un document llegal-comercial sobre la venda d'un esclau. L'eixemplar no és únic en Persépolis, ya que també l'Archiu del Tesor posseïx un document babilonio, en este cas relacionat en el pagament d'imposts. Pel contrari a lo que succeïx en el text del Tesor, el document babilonio de la Fortalea és inusual tant en el seu idioma com en el seu contingut, ya que és d'índole privada i no administrativa estatal. Està datat, com els demés documents, en el regnat de Darío, i se senyala en ell a Pèrsia com el seu lloc de redacció. El preu de l'esclau es manté dins del ranc usual per a l'época en Babilonia, i, de fet, el document no seria excepcional si no fòra per la seua localisació geogràfica. Existixen numeroses aluciones en els texts elamitas a funcionaris i treballadors en noms babilonios (que en este cas indicarien provable adscripció ètnica), lo que explicaria l'intrusió del document en l'archiu administratiu.

Grec

Existix una tablilla en escritura i idioma grec, contenint el text: "2 marris de vi. Tabet." (Fort. 1771). Provablement redactat en Pèrsia, menciona un més babilonio (Tabet) i una mida de capacitat del mateix orige (marris). És l'únic document administratiu en idioma grec de l'Imperi aqueménida, encara que sí existix per a l'época evidencia epigràfica grega en Persépolis.

^{[enllaç trencat]}.

Frigio (?)

Una de les tablillas (A. 29797) posseïx caràcters pertanyents a alguna llengua anatólica, segons pareix frigio. El text ha resistit fins ara la seua interpretació, per lo que es desconeix la seua relació en el restant de l'archiu, encara que aparentment és de caràcter econòmic. S'ha reconegut en ell la menció d'un més persa, lo que indicaria que va ser redactat en Pèrsia.

?

Una tablilla sagellada (Fort. 4797) presenta caràcters cuneïformes totalment desconeguts, calificats de "enigmàtics".

Persa

Una tablilla en persa antic ha segut identificada recentment. És el primer document quotidià que es coneix en este idioma; anteriorment solament es tenia evidència d'inscripcions dels sobirans aqueménidas.