TOS-1
El TOS-1 (en rus: ТОС-1 - тяжёлая огнемётная система, transliterado com «Tyazhyolaya Ognemyotnaya Sistema», en espanyol: Sistema lanzallamas pesat) és un sistema originalment desenrollat en l'extinta Unió Soviètica, que es monta en el chassis d'un T-72, i que consta en la variant més coneguda d'un afuste de llançament de 30 tubos per a eixides (en el sistema original la denominació era Ob.634 o la de TOS-1M); creant-se a la seua volta una versió de capacitat reduïda de 24 proyectils (Ob.634B o TOS-1A) que és un lanzacohetes múltiple, les eixides del qual solen dur ogives termobáricas. El sistema va vore acció originalment en la batalla de la vall de Panjshir, durant l'intervenció soviètica en Afganistan. El TOS-1 s'exhibix per primera volta en públic en una desfilada militar en l'any 1999 en la ciutat de Omsk.
El TOS-1 no és usat per l'arma d'artilleria en les unitats del Forces de terra de Rússia ni en les seues Forces coheteriles estratègiques, pero se li pot trobar en les unitats auxiliars de defensa en entorns ABQ (en rus: войскa радиационной, химической и биологической защиты (РХБЗ)).[1][2]
Historial de desenroll
L'idea d'una lanzacohetes múltiple de mig-llarc alcanç, similar als seus parells nortamericans com el MLRS, sorgix de vore que els sistemes com el BM-30 eren massa costosos d'operar; i davant l'objecte del com aprofitar el gran excedent dels caixcos de T-72 d'una manera eficient i que optimisara els recursos de l'Eixèrcit de Terra de Rússia.
S'entén que el TOS-1 està equipat en un lanzacohetes de calibre 220 mm, i dispon de 30 tubos de llançament per a les eixides estajades en dit sistema, Esta adaptació va ser desenrollada per la Oficina de Disseny i de Construcció de Maquinàries de transport GUP, en sèu en Omsk a finals de 1980; i posteriorment, es va enviar en chicotetes cantitats en la década de 1990. El paper exacte de funcionament del vehícul de combat TOS-1 no és molt clar, pero és possible que el sistema poguera haver segut desenrollat per al seu us en l'invasió soviètica d'Afganistan originalment, a on haguera resultat molt eficaç contra els muyahidínes, ya que els seus amagatalls estaven situats en terreny montanyós.
Algunes fonts indiquen que estos sistemes TOS-1 s'han fabricat en chicotetes cantitats i que han segut desplegats en Chechènia en la campanya militar russa dels anys 1999 al 2000; en les que s'afirma que han segut molt útils en el combat en entorns urbans.
El TOS-1 està dissenyat per a atacar personal militar, emplaçaments d'artilleria i edificis, incloent les estructures i construccions fortificadas de l'enemic. El seu us operatiu es configura al dels carros de combat en els que es desplega conjuntament. La voluminosa massa del llançador i la necessitat d'un alt nivell de protecció (degut a que, inicialment, tenia un curt alcanç efectiu: entre els 400 fins als 5000 m) varen abocar les necessitats sobre un nou i més defés vehícul portador, per lo que es va triar com a tal a un chassis de T-72 com el seu chassis de transport. El vehícul de reabastiment es va construir en el chassis d'un camió tot-terreny KrAZ-255B, al que se li ha equipat en una grua per a la recarrega del llançador.
El renom Buratino correspon al nom del héroe de la versió russa del conte de Pinocho (escrit per Alexey Tolstoy); ya que la principal característica d'este sumiso personage era el seu prominent i gran nas, que en part és similar a la del dispositiu de llançament, pero el nom essencialment vol dir alegre i tendre chiquet de fusta que llança flames, açò és considerat alguna cosa irònic, i en alguns reportes de prensa russos és usat en propòsits còmics.
En l'any 2001, una variant millorada; el TOS-1A va entrar al servici operatiu, en cantitats desconegudes.
Descripció del sistema
Els llançadors TOS-1A "Solntsepyok" consten dels següents equips i complements de recarrega:[3][4]
Els vehículs de combat BM-1 (en rus: Боевая машина) (Ob.634B), basats en una modificació extensiva del chassis del T-72A i equipats en un sistema de afuste rotatiu que li permet llançar simultàneament 24 eixides no guiades, estos disponen d'ogives termobáricas. Totes les eixides poden ser llançats dins de 6 a 12 segons. El vehícul de llançament està equipat a la seua volta en un sistema de control de tir, que consta d'una computadora balística, un conjunt de mires 1D14 equipada en un telémetro làser. Un atre equipament de série consistix en un sistema de mires TKN-3A per al comandant, un sistema de navegació GPK-59, l'estació de ràdio R-163-50U, d'intercomunicació R-174 i lanzagranadas fumígenas 902G de quatre tubos. Els tripulants estan armat cada u en un AKS-74, una ametralladora llaugera RPK-74, tres lanzacohetes antitanque portàtils RPG-26 i 10 granades de mà F-1. El BM-1 està equipat casi que en el mateix equip que el T-72 com la protecció ABQ, el sistema d'extinció d'incendis, d'observació, entre atres equips.
Dos vehículs de reabastiment TZM-T (en rus: Транспортно-заряжающая машина) (Ob.563), equipats en una grua de capacitat de fins a 10kN. Cada vehícul porta 2x12 eixides de recanvi i 400 litros de combustible per al BM-1 i tenen un pes en orde de combat de 39 t. El TZM-T conta en tres tripulants, cada u armat en dos AKS-74, una ametralladora llaugera RPK-74, cinc lanzacohetes RPG-26 i 10 granades de mà F-1.
Un sistema equipat en missils NURS (en rus: Неуправляемый реактивный снаряд) MO.1.01.04 i MO.1.01.04M. Estos són de 3,3 i 3,7 m de llarc, i el seu pes està en els 173 i 217 kg respectivament. L'eixida original per al TOS-1A tenia un ranc efectiu d'alcanç de solament 2.700 m, pero en esta versió s'ha millorat la seua efectivitat, en un alcanç d'entre 400 i 6000 metros.[5]
Història en combat
Guerra Rus-ucraniana
En 2022, en el marc de l'invasió russa a Ucrània són usats vàries unitats de el TOS - 1 per a sege, també es varen reportar vàries unitats capturades i/o destruïdes pels ucranians.[6]
Usuaris
Actuals
Rusia - 300 unitats, 12 en servici (a modo de proves).[7][8]
Ucrania - a lo manco 2 unitats capturades durant la Guerra rus-ucraniana de 2022 , es desconeix el seu parador.
Aràbia Saudita - 2+ unitats.
Azerbaijan - 18 unitats.[9][10]
Armènia - Part dels acorts rus-armenis de venda d'armament, mai de les existències soviètiques.[11]
Kazajistán - 3[3]
Síria - Es té coneiximent d'a lo manco 10 unitats, les quals han segut vistes en servici, dins de l'ajuda russa en Síria contra el terrorisme.[12]
Iraq - 12 unitats.[13][14]
.svg){kind=small}
Anteriors
Unió Soviètica - Passades als estats successors, les quals varen ser readquiridas per Rússia posteriorment.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ https://web.archive.org/web/20100214195833/http://www.otvaga2004.narod.ru/otvaga2004/caleidoscope/flamethrowers_1.htm
- ↑ http://sp.rian.ru/infografia/20110801/149925797.html
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamilitary-today_1 - ↑ «Тяжёлая огнемётная система ТОС-1А» (en ru).
- ↑ «El TOS-1A, el letal missil termobárico que utilisa Rússia per a asfixiar a Ucrània», El Debat (periòdic digital), 23 de maig de 2023. Consultat el 23 de maig de 2023. «El seu alcanç de fòc màxim és de 6.000 metros i el mínim, de 400 m»
- ↑ «Attack On Europe: Documenting Russian Equipment Losses During The 2022 Russian Invasion Of Ukraine» (en en). oryxspioenkop.com.
- ↑ https://web.archive.org/web/20121024225053/http://warfare.ru/db/catid/353/linkid/1582/title/tos-1-buratino-flamethrower/
- ↑ http://sp.rian.ru/video/20111114/151575429.html
- ↑ «Еще одна сенсационная сделка: Азербайджан закупил огнеметные системы ТОС-1А на базе Т-90» (en ru). Consultat el 23 de decembre de 2014.
- ↑ «APA – Russia to deliver another batch of TOS-1A heavy flamethrowers to Azerbaijan in the near future». Archivat des de l'original, el 7 d'octubre de 2015. Consultat el 23 de decembre de 2014.
- ↑ http://www.janes.com/article/58187/russia-details-usd200-million-arms-ix-to-armènia
- ↑ «Hier zerstört Putins Höllenkanone eine Festung der Rebellen» (en de). STERN.de. Consultat el 2 de febrer de 2016.
- ↑ «bmpd». Consultat el 23 de decembre de 2014.
- ↑ ««Известия»: тяжелая огнеметная система «Солнцепек» получит новейшие дальнобойные ракеты» (en ru). armstrade.org (21 сентября 2016).
- Este artícul conté una traducció derivada de «TOS-1» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre TOS-1.
Video de el TOS-1 en acció Perfil de el TOS-1 en GlobalSecurity (anglés) Perfil de el TOS-1 en FAS (anglés) Artícul sobre el TOS-1 en military-today (anglés)
- Archivat el 10 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine.
Artícul sobre el TOS-1A en military-today (anglés)
- Archivat el 28 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine.
Artícul detallat en Rbase (rus) V. Blog sobre la parada de la desfilada de la victòria de l'any 2010 en Moscou (rus) - (anglés)
Videos
Exposició KADEX 2012, maniobres de el TOS-1A (àudio en espanyol).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «TOS-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.