Anar al contingut

TM 1517

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
TM 1517

TM 1517 és el nom de catàlec d'un cràneu i algunes parts de l'esquelet postcraneal fósilizados de Paranthropus robustus. Va ser trobat, en 1938, per un chiquet de l'escola propenca al jaciment sudaficano de Kromdraai i que li va ser notificat a Raymond Dart que va localisar i va excavar el lloc, i va ser descrit per Robert Broom en el mateix any. Se li atribuïx una antiguetat de 2,0 millons d'anys i és el holotip de l'espècie.[1][2][3]

Descobriment

[editar | editar còdic]

En 1938 un alumne, Gert Terblanche, de l'escola propenca al jaciment de Kromdraai va trobar un cràneu del que es va quedar unes peces dentarias. Quan la notícia va aplegar a Broom, va visitar el colege i va parlar en Gert que li va conduir al lloc a on es trobava el cràneu, que posteriorment va ser catalogat com TM 1517.[1] El cràneu havia segut trencat en part pel chiquet per a poder-li extraure les dents i molgues, encara que va ser possible la reconstrucció.[4]

El jaciment està, actualment, catalogat com Kromdraai B, KB o sitie homínit. Kromdraai A, KA o lloc faunístico, és una excavació de restants paleontológicos. Els descobriments de fòssils de robustus es varen realisar en l'estrat conegut com a membre 3 de l'últim.[1][5][6]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els restants de TM 1517 varen ser trobats de forma separada i es varen catalogar en la numeració TM 1517 més una lletra entre a i f. Corresponen a: part del cràneu, TM 1517a; part de la hemi mandíbula dreta, TM 1517b; algunes peces dentals soltes; i restants d'ossos llarcs de l'esquelet postcraneal.[6]

Com en els demés Paranthropus, i especialment en robustus, la mandíbula inferior és molt gran i el cràneu té els ossos d'una gruixa considerable. En este espècimen el buit de la dent canino, C1, és més gran que en atres eixemplars pero més chicotet que en atres homininos,[7] i els tots els molar, inclós M3, estan completament erupcionados, si ben recentment, lo que correspondria a una edat de 18 anys en humans, i alguna cosa menys, provablement, en Paranthropus (en chimpacés ocorre prop dels 10 anys).[6] El tamany gran dels molar i premolars és un de les traces que varen conduir a Broom a propondre la nova espècie i el nou gènero.[4][2] [7] Respecte a la cara és més plana i talla que la dels goriles pero més àmplia que la de Australopithecus i els arcs zigomàtics són amplis, per a permetre grans músculs de masticació.[2][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Wood, 2011
  2. 2,0 2,1 2,2 Department of Anthropology: The University of Texas at Austin. «Paranthropus robustus: TM 1517» (en anglés). eFossils.org. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2013. Consultat el 9 de juny de 2014.
  3. Broom R.Nature.142
    897–899.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/142897a0.
  4. 4,0 4,1 Berger y Hilton-Barber, 2006, pp. 28-31
  5. Wood, 2015, p. 225
  6. 6,0 6,1 6,2 (2001).Annals of the Transvaal Museum.Northern Flagship Institute.38
    43-56.ISSN 0041-1752.Consultat el 28 de decembre de 2015.
  7. 7,0 7,1 7,2 Cela y Ayala, 2001, pp. 207-208