Anar al contingut

Túath

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Túath (plural túatha) és el terme irlandés antic per a designar l'unitat política i jurisdiccional bàsica de l'Irlanda gaèlica. Túath pot referir-se tant a un territori geogràfic com al conjunt de persones que vivien en eixe territori.[1]

Estructura social

En térmens irlandesos antics, una llar es calculava en unes 30 persones per vivenda. Un trícha cét ("trenta centenars"), era un àrea que comprenia 100 vivendes o, aproximadament, 3.000 persones. Un túath consistia en una série d'aliats trícha céta i, per lo tant, es referia a no menys de 6.000 persones. Provablement, un número més precís per a un túath seria no menys de 9000 persones.[2]

Cada túath era una unitat autònoma, en el seu propi govern eixecutiu, assamblea, sistema judicial i força de defensa. Els túatha s'agrupaven en confederacions per a proporcionar-se defensa mútua. Existia una jerarquia d'estats de túatha, segons la posició geogràfica i la conexió en les dinasties gobernant de la regió.[3] L'organisació dels túatha s'emmarca en gran mida dins de les lleis Brehon, cos llegal irlandés redactat en el VII, també conegudes com les Fénechas.[4]

L'antic sistema polític irlandés va ser alterat durant i despuix de la conquista dels Tudor, sent reemplaçat gradualment per un sistema de baronia i comtats baix el nou sistema colonial. Per la pèrdua del coneiximent original, hi ha hagut certa confusió sobre les antigues unitats territorials en Irlanda, principalment entre trícha céta i túatha, que en alguns casos semblen unitats superpostes, i en uns atres, mides completament diferents.[5] Les trícha céta eren principalment per a contar unitats militars; específicament, la cantitat de forces de combat que una població en particular podria reunir.[2] Alguns erudits equiparen el túath en la parròquia civil moderna, mentres que uns atres ho equiparen en la baronia. Açò depén en part de cóm es va incorporar el territori per primera volta al sistema de comtats. En els casos en que el método era la rendició i reconcesión, la coincidència entre l'antic túath i la baronia moderna és raonablement equivalent. Mentres que en casos com l'Úlster, que va involucrar una colonisació i confisc de terres a gran escala, la forma de les divisions originals no sempre és clara o recuperable.[5]

S'ha sugerit que les baronia estan, en la seua major part, dividides a lo llarc dels llímits de l'antiga túatha, ya que moltes ofrenes i mòmies de pantà es troben principalment a lo llarc dels llímits baronials actuals.[6] Açò implica que les divisions territorials dels chicotets regnes d'Irlanda han segut més o menys les mateixes des d'a lo manco l'Edat del Ferro.

Etimologia

Túath en irlandés antic significa tant "el poble", "país, territori" i "territori, regne menut, l'unitat política i jurisdiccional de l'antiga Irlanda".[1] La paraula possiblement deriva del protocelta **toutā ("tribu, pàtria tribal"; les raïls afins es poden trobar en el nom del deu gal Teutates), que potser siga del protoindoeuropeu tewtéh₂ ("membre d'una tribu, ciutadà tribal"). En irlandés modern s'escriu tuath, sense l'accent agut, i generalment s'usa per a referir-se a "districtes rurals" o "el camp"; no obstant, el significat històric encara s'entén i s'ampra també.[7]

Eixemples històrics

  • Cairbre Drom Cliabh
  • Tir Fhiacrach Muaidhe
  • Tir Olliol
  • Corann
  • Dartraighe
  • Osraige - túath que després es va convertir en el regne del mateix nom en l'era cristiana
  • Dál Riata: els túath que es varen convertir en una confederació de túatha i finalment es varen establir en Alba, creant la nació moderna d'Escòcia .
  • Clandonnell, Glenconkeyne, Killetra, Melanagh, Tarraghter i Tomlagh, que alguna volta varen formar l'antic territori de Loughinsholin.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 The Royal Irish Academy (1990). dil. ie/42241 Dictionary of the Irish Language, Antrim, N. Ireland: Greystone Press, p. 612. ISBN 0-901714-29-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 Dillon, Myles (1994). Early Irish Literature, Blackrock, Dublin, Ireland: Four Courts Press, xiv. ISBN 1-85182-177-5.
  3. ↑ O Corráin. «ucc. ie/nation_kingship. html Nationality and Kingship in Pre-Norman Ireland». CELT. Consultat el 2018-09-28.
  4. ↑ Patterson, Nerys t. (1994). google. com/books? id=JGIFDgAAQBAJ&q=gaelic+tuath+tricha+cet+organisation+migeval&pg=PT228 Cattle Lords and Clansmen: The Social Structure of Early Ireland, University of Notre Dona'm Press. ISBN 978-0268161460.
  5. ↑ 5,0 5,1 «historyireland. com/migeval-history-pre-1500/migeval-irish-political-and-economic-divisions/ Medieval Irish political and economic divisions» (2013-03-03).
  6. ↑ Kelly, Eamonn P.(2006).«Kingship and Sacrifice».Scéal na Móna.13(60): 57–59.
  7. ↑ O Dónaill (1977). «teanglann. ie/en/fgb/Tuath Foclóir Gaeilge-Béarla». teangleann. ie. Consultat el 2018-09-28.

Bibliografia

  • Colonisation under early kings of Tara, Eoin Mac Neill, Journal of the Galway Archaeological and Historical Society, volume 16, pp. 101–124, 1935
  • Corpus genealogiarum Hibernia, i, M. A. O'Brien, Dublin, 1962
  • Early Irish Society Francis John Byrne, in The Course of Irish History, ed. T. W. Moody and F. X. Martin, pp. 43–60, Cork, 1967
  • Hui Failgi relations with the Ui Neill in the century after the loss of the plain of Medix, A. Smyth, Etudes Celtic 14:2, pp. 502–23
  • Tribes and Tribalism in early Ireland, Francis John Byrne, Eiru 22, 1971, pp. 128–166.
  • Origins of the Eóganachta, David Sproule, Eiru 35, pp. 31–37, 1974
  • Some Early Connacht Population-Groups, Nollaig O Muraile, in Seanchas:Studies in Early and Medieval Irish Archaeology, History and Literature in Honour of Francis John Byrne, pp. 161–177, ed. Alfred P. Smyth, Four Courts Press, Dublin, 2000
  • The Airgialla Charter Poem:The Political Context, Edel Bhreathnach, in The Kingship and Landscape of Tara, ed. Edel Bhreathnach, pp. 95–100, 2005

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Túath&oldid=1510963»