L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Airgíalla

Airgíalla[1] (Irlandés modern: Oirialla, anglés: Oriel[2]) va ser un regne migeval irlandés i el nom colectiu per a la confederació de tribus que ho formaven. La confederació constava de nou regnes menors independents un d'un atre, pero nominalmente vinculats per suzeranía a un rei suprem, normalment de la dinastia més poderosa.[3] En el seu moment de major expansió, Airgíalla comprenia les diòcesis modernes d'Armagh i Clogher, incloent part dels comtats d'Armagh, Monaghan, Louth, Fermanagh, Tyrone i Londonderry. Les seues ciutats principals eren Armagh i Clogher.

Segons la llegenda, Airgíalla va ser fundat pels Tres Collas, que es diu varen conquistar el centre del Úlster als Ulaid. La victòria decisiva va ser la batalla d'Achadh Leithdheirg, datada entorn a l'any 331. Aixina i tot, es creu que este relat és fictici en la seua majoria i l'any real i les circumstàncies en les que es va crear Airgíalla la confederació són desconegudes.

Originalment baix l'influència dels seus veïns Ulaid a l'est, el territori del Airgíalla va ser gradualment erosionat del VI per l'expansió dels seus veïns del nort, els Cenél nEógain dels Uí Néill del Nort,[4] aixina com els Uí Néill del Sur al sur. A partir de 735 varen caure baix la dominació dels Cenél nEógain, i per 827 s'havien convertit en els seus vassalls.[4] El regne d'Airgíalla va alcançar el seu màxim esplendor en el XII, baix el rei Donnchad Ua Cerbaill. Posteriorment, el regne d'Airgíalla va sobreviure en Monaghan —conegut com Oirghialla i Oriel despuix de l'invasió normanda— baix els Mac Mathghamhna, fins al fi del orde gaèlic en Irlanda.

Etimologia

Airgíalla pot significar "aquells que donen rehens", i es referix tant al regne de Airgíalla, com a la confederació de tribus que ho va formar.[3][5] És generalment anglicanizado com Oriel; aixina i tot, formes anglicanisades arcaiques inclouen: Uriel, Orial, Orgialla, Orgiall, Oryallia, i Ergallia.[6]

Despuix de l'invasió Anglo-Normanda, el terme "Uriel" es va utilisar per a nomenar a la part d'Airgíalla que s'estenia per l'actual comtat de Louth. De modo paregut, la porció d'Airgíalla que va sobreviure en Monaghan, va passar a ser coneguda com Oirghialla, d'a on deriva "Oriel".

Història

Orígens

Segons llegenda

Al començament del IV, tres germans belicosos, coneguts com els Tres Collas, varen conquistar gran part de l'Ulster, que varen arrebatar als Ulaid. Despuix de la batalla d'Achadh Leithdheirg, varen fundar Airgialla.[7][8] En esta batalla les forces de lps Tres Collas varen derrotar a les forces de Fergus Foga, rei d'Ulster, que va morir en la batalla i els vencedors varen cremar fins als fonaments Emain Macha, l'antiga capital dels Ulaid.

No obstant, es pot vore que la llegenda va ser escrita o composta en el segon quart del VIII per a sagellar una aliança en els Uí Néill.

Aparició històrica

La referència més primerenca a Airgíalla apareix en els Anals de Tigernach en l'any 677, a on la mort de Dunchad mac Ultan, "Rí Oigriall", és mencionada. Aixina i tot, se sospita que pot ser una interpolació retrospectiva. Per un atre costat, l'entrada en els Anals d'Ulster de l'any 697 que llista a Mael Fothataig mac Mael Dub com "Rex na nAirgialla" pot ser genuïna. Abdós Mael Fothatag i el seu fill, Eochu Lemnae (mort 704), apareixen entre els garants del "Cáin Adomnáin" en 697. Per això es creu que Airgíalla provablement existia com a entitat per llavors, o a lo manco al començament del VIII.

Caiguda del Regne

 
Rossa Buidhe es va rendir Airgíalla a Diputat de Senyor, John Perrot.

El Regne d'Airgíalla va aplegar al seu fi en 1585 quàn Rossa Boy MacMahon apalabró la rendició i reconcesión dels seus territoris a la Corona anglesa en Irlanda, convertint el seu territori en el Comtat de Monaghan en el Regne d'Irlanda. Rossa Buidhe Havia ascendit al tro d'Airgíalla en 1579 i es va trobar en una posició geopolítica indesijable; dividit entre l'expansió del poder del regne d'Irlanda dels Tudor i la de Tyrone baix la dinastia O'Neill. Inicialment, Rossa Boy va semblar acostar-se a Tír Eoghain, quan es va casar en la filla d'Hugh O'Neill, Comte de Tyrone. No obstant, evidentment esperant que li deixaren tranquil per a dirigir els assunts locals, mentres prometia llealtat a Isabel I, el MacMahon es va reunir en John Perrot, llavors Lord Diputat d'Irlanda (segons alguns, fill natural d'Enrique VIII) i va accedir a unir-se al Regne d'Irlanda.[9] Airgíalla, conegut com Monaghan, estava dividit en cinc baronia baix caps gaèlics natius, majoritàriament de la família MacMahon.

Açò no va ser el fi de l'assunt. Tement l'expansió anglesa, acostant-se cada volta més als seus territoris, Hugh O'Neill va recórrer a Brian Mac Hugh Og MacMahon de Dartree i casat en una atra filla seua. Brian Mac Hugh Og era llavors el tanist a la jefatura del seu poble segons les lleis de Brehon i O'Neill esperava atraure al "regne fantasma" d'Airgíalla regne al seu bando despuix de la mort de Rossa Buidhe a través d'este pacte. Per la seua banda, Ross Buidhe buscava una successió anglófila en la persona del seu germà Hugh Rosega MacMahon. Quàn el nou Lord Diputat, William FitzWilliam va escomençar a pressionar per a que es nomenar un Gran Sheriff anglés en Monaghan, O'Neill va utilisar la seua influència per a alçar l'oposició entre els clans de Monaghan (la mateixa política que va ser amprada en Leitrim, Fermanagh i Donegal entorn a Tyrone). Com a conseqüència, una força militar dirigida per Henry Bagenal va ser enviada al comtat al començament de 1589 per a impondre el sheriff i per l'estiu d'aquell any, Rossa Boy havia mort.

Referències

  1. ↑ pronunciation: http://forvo.com/word/airg%C3%ADalla_%28old_irish%29/#ga
  2. ↑ Ulster Irish to English Dictionary
  3. ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ConnollyPg12
  4. ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada DuffyEncyclopediaPg14
  5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada DuffyEncyclopediaPg13
  6. ↑ cf. Airgialla, Uriel, Orial, Orgialla, Orgiall, Oryallia, Ergallia, srl
  7. ↑ John O'Donovan (1856). Annala Rioghachta Éireann: Introductory remarks. Annals, to A. D. 902, Hodges, Smith, and Company, pp. 124–.
  8. ↑ Michael O'Cleary (1 de març de 2003). The Annals of Ireland by the Four Masters Translated Into English by Owen Connellan, Irish Roots Cafe, pp. 3–. ISBN 978-0-940134-77-5.
  9. ↑ «[1]», Jim McMahon. Consultat el 22 de maig de 2017.

Bibliografia

  • (2007) Connolly, S. J. (ed.). Oxford Companion to Irish History, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-923483-7.
  • (2008) Cosgrove, Art (ed.). A New History of Ireland, II Medieval Ireland 1169-1534, Oxford University Press. ISBN 978-019-953970-3.
  • Duffy, Seán (2005). Medieval Ireland an Encyclopedia, Routledge. ISBN 978-0-4159-4052-8.
  • MacCaffrey, Wallace T (1994). Elizabeth I: War and Politics, 1588-1603, Princeton University Press. ISBN 0691036519.
  • (1999) Tyrone's Rebellion: The Outbreak of the Nine Years War in Tudor Ireland, Boydell & Brewer. ISBN 0851156835.
  • Palmer, William (1994). The Problem of Ireland in Tudor Foreign Policy, 1485-1603, Boydell & Brewer. ISBN 0851155626.
  • Smith (1999). «The Ua Cerbaill kingdom of Airgialla», Colonisation and Conquest in Medieval Ireland, Cambridge University Press.
  • The Re-Provenancing of Two Important Penannular Brooches of the Viking Period, Ulster Archaeological Society.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Airgíalla&oldid=1489013»