Anar al contingut

Ténia (Antiga Grècia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Perseus of Macedon BM.jpg
Moneda en l'efigie de Perseo de Macedònia duent una ténia.

En l'antiga Grècia, la ténia (Plantilla:Lang-grc, plural: ταινίαι; en latín: taenia, pl: taeniae) consistia en una cinta llarga de tela per al cabell.

Les cintes li les posaven els grecs en els festivals.[1][2] Segons Pausanias, els deus també es nugaven els cabells en ténies.[3] Ademés, durant les festivitats religioses, eren adornades en elles les estàtues de cult, arbres i monuments, aixina com en els funerals els difunts. Un adorn similar, la diadema, era duta pels sobirans com a símbol de realea i en l'ínfula se cenyia la front dels animals oferits en els sacrificis.

Estes cintes varen ser despuix adoptades pels romans.[4]

Podia adoptar vàries formes:

Format per dos parts, el vitta, era una cinta doble que es nugava al voltant del cap, sobre la qual es enrollaba una ínfula, una tela de llana que adornava les front dels animals sacrificats. Els extrems es nugaven al voltant de la front.[5] Una banda ampla en la que es posava una recompensa honorífica (corona), una branca de roure, olivera, llorer, etc. nugada al voltant del cap.[6] Una banda per a subjectar el pit, que les jóvens duyen baix de la roba, damunt de la pell.[7]

Archiu:Painter of Naples 2585 - RFVP 3-367 - satyr and woman - two draped youths - Benevento MdS 616 S - 02.jpg
Crátera de campana de figures roges de Paestum. Cara A: Sàtir, inclinat cap a avant, peu esquerre alçat, sostenint una ténia i una corona, dòna mig vestida en 2 ténies entre elles una estela. C. 320 a. C.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Platón, El convit, 212d-i, 213d.
  2. Jenofonte, El convit, 5, 9.
  3. Pausanias, Descripció de Grècia, I, 8, 4.
  4. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Brill Online. Consultat el 20 de giner de 2018.
  5. Virgilio, Eneida, VII, 352.
  6. Virgilio, Eneida, V, 269
  7. Apuleyo, Les metamorfosis, X, 22; Anacreonte, Anacreónticas, XXII, 32.


Referències

[editar | editar còdic]