Tàxon anecófito
En biogeografía, es coneix com a tàxon anecófito o tàxon apátrido a una espècie o subespecie que ha evolucionat per causa o influència humana. Si be és un concepte desenrollat en la botànica,[1] també pot ser aplicable a alguns casos d'animals.[2]
Etimologia i història
[editar | editar còdic]Etimológicamente, el terme genèric anecófito es construïx en paraules del idioma grec, en a on: a (an-) significa ‘sense’, οἶκος (eco) és ‘llar’ i "phyto" (fito) és ‘planta’. El concepte va ser introduït pel botànic i explorador polac-israelí Michael Zohary.[3]
Generalitats
[editar | editar còdic]Respecte als vegetals, els tàxons anecófitos poden ser de dos tipos:[2]
A) Plantes cultivades per motius ornamentals o utilitaris que han segut tan fortament modificades per l'acció humana que han passat a ser denominats com a tàxons infraespecíficos separats, o inclús fins a espècies distintes respecte a la dels seus antepassats. En este context, inclou a les espècies pures aixina com als tàxons híbrits.
B) Tàxons que varen evolucionar exclusivament en hàbitats artificials, com els camps agrícoles i les ciutats, és dir, que carixen d'un ambient natural propi.
Tècnicament els tàxons anecófitos no tenen àrea nativa, perque la seua existència és el resultat d'activitats humanes, estan restringides a hàbitats antropogénicos; per lo tant, el seu ranc geogràfic complet és exòtic.[2]
Per a alguns autors, el concepte deuria també poder alcançar a tàxons d'ambients típicament ruderales els rancs natius dels quals són desconeguts o altament incerts.[4][5][6] Clarament no es deu aplicar als híbrits generats com a resultat de contactes produïts per l'activitat humana, i que viuen en hàbitats naturals.[7]
Eixemples
[editar | editar còdic]Alguns eixemples de plantes anecófitas són: Alcea rosea, Beta vulgaris, Raphanus raphanistrum, Medicago sativa, etc. També hi ha plantes associades a l'agricultura o jardineria dels gèneros: Agrostemma, Allium, Apium, Daucus, Calendula, Camelina, Castanea, Lathyrus, Trigonella, Vicia, Linum, Phalaris, Prunus, Solanum, etc.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Keil, P., and Loos, G. H. (2005). Urban woodland flora and vegetation on industrial fallow land in the Ruhrgebiet as a product of culture and nature–an outline of general tendencies. Electr. Publ. Biol. Station West. Ruhrgebiet, 2, 1-13.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Essl, Franz; Sven Bacher, Piero Genovesi, Philip E. Hulme, Jonathan M Jeschke, Stelios Katsanevakis, Ingo Kowarik, Ingolf Kühn, Petr Pyšek, Wolfgang Rabitsch, Stefan Schindler, Mark van Kleunen, Montserrat Vilà, John R. U. Wilson, and David M. Richardson (2018). Which taxa llaure alien? Criteria, applications, and uncertainties. BioScience, 68(7), 496-509.
- ↑ Zohary M. (1962). Plant Life of Palestine, Israel and Jordan. Ronald Press. 262 pp.
- ↑ 4,0 4,1 Fernández-Alonso, José Luis (2013). Plantes introduïdes. Flora alóctona en la península ibèrica. En: Morales, Ramón -coordinador- Les plantes selvades en Espanya. Madrit, ISBN (CSIC): 978-84-00-09757-8.
- ↑ Keil, P., & Loos, G. H. (2005). Anökophyten im Siedlungsraum dones Ruhrgebietes–eine erste Übersicht. Biodiversität im besiedelten Bereich.–Conturec, 1, 27-34.
- ↑ Sukopp, H., & Scholz, H. (1997). Herkunft der Unkräuter. Osnabrücker Naturwissenschaftliche Mitteilungen, 23(2-3), 327-333.
- ↑ Pyšek P., Richardson D. M., Rejmánek M., Webster G., Williamson M., and Kirschner J. (2004). Alien plants in checklists and flores: Towards better communication between taxonomists and ecologists. Taxon 53: 131–143.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taxón anecófito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.