Tànger portugués
Tànger portugués (àrap طنجة البرتغالية;
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) cobrix el periodo de domini portugués sobre Tànger, hui ciutat de Marroc. El territori va estar governat pel Regne de Portugal des de 1471 fins a 1661.
Història
[editar | editar còdic]En acabant de que els portuguesos iniciaren el seu expansió prenent Ceuta en represàlia per la seua pirateria en 1415, Tànger es va convertir en un objectiu important.[1] Portugal va intentar capturar Tànger en 1437, 1458 i 1464, pero només ho va conseguir el 28 d'agost de 1471, en acabant de que la seua població abandonara la ciutat despuix de la conquista portuguesa d'Arcila. [3]
Des d'Arcila, el rei Alfonso V va enviar al marqués de Montemor, Dom João, davant d'un gran destacament de tropes per a prendre possessió de Tànger, i va nomenar com a primer capità a Rodrigo Afonso de Melo, que va assumir el càrrec en una guarnició en acabant de que el marqués s'haguera marchat en el restant de les seues tropes.[2] La guarnició original de Tànger en 1471 contava en 40 ginets; 470 infants, dels quals 130 eren ballesteros; 10 artilleros, 6 exploradors.[3]
Es va pensar que Tànger era massa gran per a que els portuguesos la defengueren efectivament, per lo que el rei Alfonso V va ordenar demolir tres quartes parts de la ciutat i restringir les muralles a la partix restant.
Com en Ceuta, varen convertir la seua mesquita principal en la catedral de la ciutat; va ser embellit encara més per vàries obres de restauració.Plantilla:Sfnp Ademés de la catedral, els portuguesos varen alçar cases d'estil europeu i capelles i monasteris franciscanos i dominicos.
Sege de Tànger, 1501
[editar | editar còdic]En 1501, el sultà de Fez va reunir un eixèrcit de 12 000 hòmens per a atacar Tànger. El capità de Tànger, Don Rodrigo de Castro, va ser advertit de l'imminent atac poc ans que l'eixèrcit de Fez aplegara a les proximitats de la ciutat per un gos mensager que havia aplegat des de la Arcila portuguesa en un mensage penjat al coll. Don Rodrigo va preparar la guarnició, va fer una eixida per a cobrir la retirada dels agricultors i del ganado que encara estaven fora de les muralles, i despuix de ser ferit en la cara i perdre 9 hòmens, inclós el seu fill, es va retirar darrere de les muralles de la ciutat. Despuix de lluitar en la porta, el sultà es va retirar en el seu eixèrcit quatre dies despuix per a atacar Arcila.[4]
Història posterior
[editar | editar còdic]Els Wattásidas varen assaltar Tànger en 1508, 1511 i 1515 pero sense èxit.
En 1508, el futur portugués de l'Índia Duarte de Menezes va succeir al seu pare com capità de Tànger, funció que ya venia eixercitant efectivament en nom del seu pare des de 1507.[5] Es va guanyar una formidable reputació com a líder militar en numerosos enfrontaments en les afores de Tànger.[5]
El sultà de Fez Abu Abd Allah al-Burtuqali Muhammad ibn Muhammad va sitiar Tànger en 1511.[6] Va conseguir derribar part d'un baluart i trencar el perímetro defensiu, pero varen ser obligats a retrocedir per una força baix el mando de Dom Duarte de Meneses.[6] Despuix d'intentar assaltar la ciutat novament al sendemà, als marroquins se'ls va impedir una volta més alvançar en el combat de la ciutat, i el sultà va alçar el sege poc despuix.[6]
El 4 d'abril de 1512, el qaid de Chauen Ali ibn Rashid al-Alam (Barraxa en portugués) i el qaid de Tetuán Cid Almandrí II (Almandarim en portugués) varen devastar la regió i els pobles al voltant de Tànger en 800 ginets, no obstant varen ser atacats per 200 de cavall i 200 de peu de la guarnició de Tànger al mando de Duarte de Meneses i derrotats, havent capturat els portuguesos un abundant botí.[7]
Un incident va tindre lloc en Tànger la nit del 16 de setembre de 1533: En acabant de que Dom Álvaro d'Avranches haguera entregat la capitania a Gonçalo Mendes Sacoto i es disponguera a embarcar-se de tornada a Portugal, dos marroquins varen conseguir escalar la muralla en una escala sense ser detectats junt la Porta de la Traïció (Porta dona Traição), i encara que finalment va sonar l'alarma, varen ferir en una llança al fill de Dom Álvaro, Dom Jorge, a Domingues Gonçalves en dos punyalades i es varen dur a un africà que varen capturar.[8]
En 1532, el rei Juan III ya havia expressat al Papa la seua intenció de retirar-se d'algunes fortalees de Marroc, no obstant, quan va demanar l'opinió dels grans de Portugal al respecte en 1534, va declarar el seu desig de mantindre Tànger. Les Corts portugueses que es varen reunir entre 1562 i 1563 despuix del Gran Sege de Mazagán varen insistir que el rei mantinguera Tànger i enfortira la seua guarnició.[9][10]
El rei Sebastián va entrar en Tànger el 6 de juliol de 1578, en una flota de 50 bucs de guerra i 900 transports que transportaven un eixèrcit de més de 15 000 hòmens, i mentres allí es va trobar en l'ex sultà de Marroc Abu Abdallah Mohámmed II Saadi, que havia apelat a Sebastián per ajuda per a recuperar el seu tro despuix d'haver segut depost pel seu tio Abu Marwán Abd al-Málik I Saadí.[11] Sebastián després va traslladar el seu eixèrcit a Arcila, i des d'allí va marchar cap a la fatal batalla d'Alcazarquivir, a on els portuguesos varen ser derrotats, i ademés els tres monarques participants varen perir en l'acció.[12]
El mandat de Jorge de Mendonça, últim capità de Tànger nomenat per la Corona portuguesa abans de l'Unió Ibèrica, va estar marcat per les penúries en la ciutat. La guarnició havia perdut a la majoria dels seus ginets i soldats veterans en la batalla d'Alcazarquivir, i faltava menjar, lo que va provocar que molts moriren de fam, mentres que el mal temps va impedir al seu successor aplegar a la ciutat en reforços durant mesos.[13]
En 1580, va passar junt en el restant dels dominis de Portugal al control d'els Habsburgo com a part de l'Unió Ibèrica, pero va mantindre la seua guarnició i administració estrictament portugueses.
En 1661, Tànger va ser entregada a Anglaterra com dote de Carlos II d'Anglaterra quan este es va casar en Catalina de Bragança, junt en l'illa de Bombay i 800 000 lliures esterlines.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ B. W. Diffie, Prelude to Empire, Portugal Overseas before Henry the Navigator, University of Nebraska Press, Ann Arbor, 1960, pp. 83–90.
- ↑ Ignacio dona Costa Quintella: Annaes dona Marinha Portugueza Book I, Lisbon, Typographia dona Acadèmia de Lisboa, 1839.
- ↑ Dom Fernando de Menezes, comte de la Ericeira, etc: História de Tânger Durant La Dominacion Portuguesa, traduccion del R. P. Buanaventura Diaz, O. F. M., Misionero del Vicariato apostólico de Marroc. Lisboa Occidental. Imprenta Ferreiriana. 1732. p. 51.
- ↑ Dom Fernando de Menezes, História de Tânger Durant La Dominacion Portuguesa, 1732.
- ↑ 5,0 5,1 Subrahmanyam, Sanjay. (1997). The career and legend of Vasc dona Gama, Cambridge: Cambridge University Press, p. 287. OCLC 34990029. ISBN 0-521-47072-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Luis Coelho de Barbuda: Empreses militars de Lusitanos, 1624, p.170.
- ↑ Pedro de Mariz: Diàlecs de Vária história. Coimbra, Officina d'António de Mariz, 1598 edition, p. 303-305. 1674 edition, p. 379.
- ↑ Dom Fernando de Meneses, 1732, p. 75-76.
- ↑ Martin Malcolm Elbl, (Re)claiming Walls: The Fortified Médina of Tangier under Portuguese Rule (1471–1661) and as a Modern Heritage Artefact, Portuguese Studies Review 15 (1–2) (2007; publ. 2009): p.103–192.
- ↑ Elbl, 2013, pp.637-688
- ↑ Henry Morse Stephens: Portugal, Putnam, 1891, p. 253.
- ↑ Morse Stephens, 1891, p.254
- ↑ Dom Fernando de Menezes, 1732. p.97.
- ↑ Morse Stephens, 1891, p.330.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tánger portugués» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.