Syrtis Major Planum

Syrtis Major Planum

Syrtis Major Planum és una «taca negra» (una característica d'albedo) del planeta Mart, la taca més característica en la seua superfície. Consistix en una replanell, en lo que també rep el nom de Syrtis Major Planum, si ben abans es va pensar que era una planura. El color obscur es deu al basalt volcànic i a la relativa absència de pols.

Syrtis Major es troba centrada entorn a les coordenades 8,4 N, 69,5 I; s'estén uns 1.500 km al nort des de l'equador del planeta, i s'expandix 1000 km d'oest a est. Rodeja un gran pendent des del seu extrem occidental en Aeria (Mart), descendint 4 km fins al seu extrem oriental en Isidis Planitia. Inclou una alta protuberància que s'eleva 6 km, a 310° W.

Es tracta d'un volcà en escut d'aproximadament 1.000.000 km quadrats, en el seu cim hi ha un sistema de calderes diferenciades; NILI PATERA en forma de ferradura i MEROE PATERA abdós d'uns 50 km de diàmetro. En l'interior de Nili Patera es troba un con en minerals alterats per l'aigua, un sistema hidrotermal similar a YellowStone. Ademés, sobre esta regió s'han medit altes concentracions de metà; actualment es discutix sobre el seu possible orige, ya siga volcànic o biològic.

Descobriment i nom

Va ser el primer accident geogràfic de la superfície d'un atre planeta en documentar-se. Ho va descobrir Christiaan Huygens, que ho va incloure en un dibuix del planeta en 1659. Huygens va utilisar esta marca geogràfica del planeta per a fer una estimació de la duració del dia marcianà.

Va tindre diferents noms fins que Schiaparelli va elegir Syrtis Major en el seu mapa de Mart basat en les observacions de 1877.