Svanbergita
La svanbergita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'alunita”. Va ser descoberta en 1851 en una mina de Torsby, en la província de Värmland (Suècia),[1] sent nomenada aixina en honor de Lars F. Svanberg, mineralogista suec. Un sinònim poc usat és hartita.
Característiques químiques
És un fosfat hidroxilado i anhidro d'estronci i alumini, en aniones adicionals de sulfat.
Forma una série de solució sòlida en la woodhouseíta (CaAl3(SO4)(PO4)(OH)6), en la que la substitució gradual de l'estronci per calcio va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea una miqueta de calcio.
Formació i jaciments
És un mineral secundari que es forma com a producte de l'alteració de roques sulfat en vetes hidrotermals i jaciments de minerals disseminats, reemplaçant al apatito, comunament en depòsits metamòrfics de grau mig en alumini. També s'ha trobat en depòsits de roca bauxita.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: pirofilita, cianita, andalucita, lazulita, augelita, alunita, caolinita o cuarzo.
Referències
- ↑ Igelström (1854) Ak. Stockholm, Öfv.: 11: 156.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Svanbergita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.