Anar al contingut

Su Nuraxi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Su Nuraxi

Su Nuraxi vaig donar Barumini és la denominació oficial donada per l'Unesco a un jaciment de la cultura nurágica en l'illa de Sardenya (Itàlia), declarat en 1997 Patrimoni de l'Humanitat.

Considerada pels arqueòlecs el més gran de tota Cerdenya, el jaciment nurágico denominat Su Nuraxi (en sardo campidanés: ‘El seu Nuraxi’), sorgix a l'oest del centre habitat de Barumini, entre la marge occidental del Sarcidano i de la Marmilla. Es troba sobre una altura que domina l'àmplia planura, a 238 m s. n. m., i es destaca inconfundiblement sobre el perfil horisontal del replanell basàltica de la Giara de Gesturi, situat poc despuix, cap al Nort.

Es tracta d'una gran fortalea, construïda en diferents époques històriques, entre els XIII i VI, al voltant d'una torre central. Tot el complex arqueològic es va excavar per complet ―entre 1949 i 1956― per l'arqueòlec baruminés Giovanni Lilliu. Baix la seua direcció, els treballs d'excavació han permés recuperar les diverses fases de la construcció de la reggia i del poble que ho rodejava, confirmant la continuïtat de la vida en tot el complex fins al I, açò és, en época romana.

Tota l'estructura és eixemple clàssic de fortalea cuadrilobulada i està constituïda per una torre central edificada entorn als anys 1100-1050 a. C., i de quatre torres dispostes en els quatre punts cardinals, posteriors en 300 anys. En la segona mitat del VIII, els amplis bastions defensius que unien entre sí les torres varen ser ulteriorment reforçats i l'entrada a la reggia dispost al nordest. En l'exterior de la llínea de murs s'estenia un poble compost per una cinquantena de cabanyes, edificades en planta circular en grossos murs de pedra en sec i recobertes en teulada de fusta i palla. Durant el VI, la reggia va ser destruïda i despuix posteriorment reconstruïda en época cartaginesa per a ser despuix ocupada pels romans abans de ser abandonada definitivament.

El lloc ha segut classificat per l'Unesco com Patrimoni de l'Humanitat.

Vore també

Referències


Enllaços externs