Anar al contingut

Barumini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barumini

Barumini (topònim oficial en llengua sarda; despuix de la reforma ortogràfica en accent, Barùmini) és un municipi italià d'1.413 habitants de la província de Mig Campidano, en la regió històrica de la Marmilla (illa de Sardenya). Està al voltant de 50 km al nort de Cagliari i al voltant de 15 km al nordest de Sanluri. El seu territori comprén 26,6 km².[1] En el seu territori es troba «El seu Nuraxi», el complex nurágico més famós de Sardenya, reconegut per l'Unesco com Patrimoni de l'Humanitat (inscrit en l'any 1997). Barumini llimita en els següents municipis: Gergei, Gesturi, Les Plassas, Tuili i Villanovafranca.

Evolució demogràfica

Monuments i llocs d'interés

  • El seu Nuraxi, símbol per excelència del país de Barumini
  • El seu Nuraxi'i Creixia
  • El convent dels Germans Capuchinos
  • Palazzo Zapata
  • Biblioteca Comunale

Palazzo Zapata i El seu Nuraxi'i Creixia

En el centre històric de Barumini es pot admirar l'estructura migeval del Palazzo Zapata, antiga sèu que els marquesos, a principis del XVII, varen fer construir en el lloc més alt del país.

Només recentment, durant les llabors de restauració del palau, s'ha descobert que el palau va ser edificat sobre els restants ben conservats d'un assentament nurágico denominat per l'arqueòlec Giovanni Lilliu (ya descobridor del complex nurágico El seu Nuraxi) Nuraxi'i Creixia per estar prop de l'iglésia parroquial.

Gràcies a un proyecte de restauració arquitectònica de gran impacte escenogràfic, elaborat per l'arquitecte Pietro Reali, el palau i el jaciment baix ell, s'han convertit en sèu d'un complex museístic, subdividido en tres seccions: arqueològica (proyecte científic elaborat per l'arqueòlec Roberto Sirigu), històrica (proyecte científic elaborat per M. Rosaria Lai i M. Patrizia Mameli de la Soprintendenza Archivistica della Sardegna) i etnogràfica (proyecte científic elaborat per Liliana Fadda) - que es varen inaugurar el 29 de juliol de 2006.

Iglésies

En el restant del territori municipal hi ha llocs d'interés, entre ells iglésies antigues com:

  • Parròquia de la Beata Vergine Immacolata (XVI), construïda en estil tardogótico.
  • Chiesa S. Francesco (XVII), anexa al convent erigit en 1609 pels flares franciscans, té una estructura simple, en una sola nau i dos capelles a l'esquerra.
  • Iglésia de Sant Giovanni (XIII), constituïda per dos naus separades per arcs sobre pilastres, en dos àbsits, d'estil provençal.
  • Iglésia de Santa Lucia (XVI), chicoteta iglésia en el camp rodejada d'una logia en columnes en pedra; púlpit de fusta en l'interior.
  • Iglésia de Sant Nicola (Sigles XI-XII), ubicada sobre un tossal en la perifèria del país.
  • Iglésia de Santa Tecla (reedificada en el XIX)

Referències

  1. ↑ La demografia i atres estadístiques: Istat.

Enllaços externs