Anar al contingut

El seu Nuraxi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El seu Nuraxi

El seu Nuraxi vaig donar Barumini és la denominació oficial donada per l'Unesco a un jaciment de la cultura nurágica en l'illa de Cerdenya (Itàlia), declarat en 1997 Patrimoni de la Humanitat.

Considerada pels arqueòlecs el més gran de tota Cerdenya, el jaciment nurágico denominat El seu Nuraxi (en sardo campidanés: ‘El seu Nuraxi’), sorgix a l'oest del centre habitat de Barumini, entre la marge occidental del Sarcidano i de la Marmilla. Es troba sobre una altura que domina l'àmplia planura, a 238 m s. n. m., i es destaca inconfundiblemente sobre el perfil horisontal del replanell basáltica de la Giara de Gesturi, situat poc despuix, cap al Nort.

Es tracta d'una gran fortalea, construïda en diferents époques històriques, entre els XIII i VI, al voltant d'una torre central. Tot el complex arqueològic es va excavar per complet ―entre 1949 i 1956― per l'arqueòlec baruminés Giovanni Lilliu. Baixe la seua direcció, els treballs d'excavació han permés recuperar les diverses fases de la construcció de la reggia i del poble que ho rodejava, confirmant la continuïtat de la vida en tot el complex fins a el I, açò és, en época romana.

Tota l'estructura és eixemple clàssic de fortalea cuadrilobulada i està constituïda per una torre central edificada entorn als anys 1100-1050 a. C., i de quatre torres dispostes en els quatre punts cardinals, posteriors en 300 anys. En la segona mitat de el VIII, els amplis bastions defensius que unien entre sí les torres varen ser ulteriorment reforçats i l'entrada a la reggia dispost al noreste. En l'exterior de la llínea de murs s'estenia un poble compost per una cinquantena de cabanyes, edificades en planta circular en grossos murs de pedra en sec i recobertes en teulada de fusta i palla. Durant el VI, la reggia va ser destruïda i després posteriorment reconstruïda en época cartaginesa per a ser després ocupada pels romans abans de ser abandonada definitivament.

El lloc ha segut classificat per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]