Strela (computadora)

El Computador Strelá (ЭВМ "Стрела́", castellà: "Flecha") va ser la primera computadora central construïda en série en l'Unió Soviètica des de 1953.

El dissenyador cap va ser Yuri Bazilevsky (Ю.Я. Базилевский). Entre els seus assistents estava Bashir Raméyev, constructor cap de la série de computadores Ural. Va ser dissenyat per a l'Oficina de Dissenys Especials 245 (СКБ245; Institut I&D Argon (НИИ "Аргон") des de 1986) de Moscou.

Els Strelás varen ser fabricats en Planta de Moscou de Màquines de Computació i Analítiques (Московский завод счетно-аналитических машин) entre 1953 i 1957; es varen construir 7 màquines. Varen ser instalades en el Centre de Computació de l'Acadèmia de Ciències de la URSS, Institut Kéldysh de Matemàtiques Aplicades, Universitat Estatal de Moscou, i en centres de computació d'alguns ministeris (relacionats en la defensa i economia).

Estos computadors de primera generació tenien 6.200 vàlvules i 60.000 diodos semiconductors.

El Strelá tenia una velocitat de 2000 operacions per segon. La seua aritmètica de menge flotant estava basada en paraules de 43 bits, en mantissa en signe de 35 bits i exponent en signe de 6 bits. La memòria RAM de tubos Williams tenia 2.048 paraules. Tenia també una memòria ROM de semiconductors per a programes. L'entrada de senyes era a través de targetes perforades o des de cintes magnètiques. L'eixida de senyes era per cinta magnètica, targeta perforades o impressora.

L'última versió del Strelá usava un tambor magnètic de 4.096 paraules girant a 6.000 rpm.

En 1954 els dissenyadors del Strelá varen ser condecorats en la Medalla Stalin de ORD. grau (V. Alexándrov, Yu. Bazilevsky, D. Zhuchkov, I. Lyguin, G. Márkov, B. Mélnikov, G. Prokudáyev, B. Raméyev, N. Trúbnikov, A. Tsygankin, Yu. Shcherbakov, L. Lariónova (Александров В. В., Базилевский Ю. Я., Жучков Д. А., Лыгин И. Ф., Марков Г. Я., Мельников Б. Ф., Прокудаев Г. М., Рамеев Б. И., Трубников Н. Б., Цыганкин А. П., Щербаков Ю. Ф., Ларионова Л.А.)).